Aquests dies he vist pintades, he escoltat expressions, he percebut gestos que m'han fet recordar que cap poble, tampoc el nostre, està vacunat d'aquesta plaga de la xenofòbia que arrela arreu d'Europa.
Hauríem de ser especialment curosos i vigilants en l'utilització de determinades expressions, que es presenten com a opinions polítiques però que amaguen en el fons un deix de xenofòbia que no ens podem permetre. Podrem discutir sobre idees, sobre plantejaments fins i tot sobre qualitats o perfil dels nostres líders ... però mai hauríem de fer de qüestions com l'origen un argument desqualificador.
El feixisme i sobretot la xenofòbia, són actituds de les quals alguns en fan bandera i opció política, confiats que algun dia en trauran alguna mena de rèdit polític (vegeu sinó alguns dels partits que han sorgit a Bèlgica, Alemanya, Holanda). És l'apel.lació a la por a la diferència, a perdre un status de poder, a conviure en una societat plural. No és a aquests a qui em refereixo, gràcies a Déu a casa nostra aquests de moment són pocs i dispersos.
Em refereixo als qui tot i defensar postures democràtiques poden sentir-se temptats a apel.lar a aquests sentiments. Es llavors quan es colen les expressions a què em referia més amunt. No ens podem permetre que a la nostra terra la discriminació per raó d'origen tingui cap mena d'espai. No hem de ser en aquest cas ni comprensius ni tolerants ni riure les gràcies, perquè si s'aspira a un país lliure s'hi aspira en tots els sentits: lliures ens hi hem d'arribar a sentir tots els qui en formem part, independentment si som catalans de tota la vida o nouvinguts.
Ja sé que de quatre pintades, i de quatre expressions no se'n pot fer teoria. Però més val reaccionar a temps i no deixar que arreli i esdevingui una forma com una altra de practicar la llibertat d'expressió, una forma normal i fins i tot justificable
El feixisme i sobretot la xenofòbia, són actituds de les quals alguns en fan bandera i opció política, confiats que algun dia en trauran alguna mena de rèdit polític (vegeu sinó alguns dels partits que han sorgit a Bèlgica, Alemanya, Holanda). És l'apel.lació a la por a la diferència, a perdre un status de poder, a conviure en una societat plural. No és a aquests a qui em refereixo, gràcies a Déu a casa nostra aquests de moment són pocs i dispersos.
Em refereixo als qui tot i defensar postures democràtiques poden sentir-se temptats a apel.lar a aquests sentiments. Es llavors quan es colen les expressions a què em referia més amunt. No ens podem permetre que a la nostra terra la discriminació per raó d'origen tingui cap mena d'espai. No hem de ser en aquest cas ni comprensius ni tolerants ni riure les gràcies, perquè si s'aspira a un país lliure s'hi aspira en tots els sentits: lliures ens hi hem d'arribar a sentir tots els qui en formem part, independentment si som catalans de tota la vida o nouvinguts.
Ja sé que de quatre pintades, i de quatre expressions no se'n pot fer teoria. Però més val reaccionar a temps i no deixar que arreli i esdevingui una forma com una altra de practicar la llibertat d'expressió, una forma normal i fins i tot justificable
Deia el meu avi de tant en tant allò de "fam i guerra lluny de nostra terra". Hi afegiria aquí: lluny de nostra terra tota mena de xenofòbia i discriminació. No fa amb nosaltres els catalans, i més quan moltes vegades l'hem patit i sabem el pa que s'hi dóna.
Aquests d'esquerres esteu totalment sonats, aviat destruïreu esglésies i construïreu mesquites per facilitar la integració dels moros.
La estupidesa mental del pensament pijoprogre d'esquerres no té límits.