Propòsit polític: La política ha de tornar a la seva essència. La política que neix de l’acord dels ciutadans per tal d’evitar-nos mals majors acaba conformant-se en les institucions de les que ens hem dotat al llarg dels segles. Ni millors ni pitjors: útils. Cal però que els ciutadà reflexioni sobre aquesta cessió de llibertat i cal que el polític en possibiliti la participació diària. Tan mal polític és aquell que en ser electe creu haver assolit un camí, com mal ciutadà aquell que en delega a cegues la gestió de la seva llibertat. Tothom té un paper en aquesta funció. L’esquerra en esdevenir Sisif un cop més a la recerca d’aquest objectiu i la dreta de conveniència, la nostrada dreta convenient catalana, en aprofitar aquest temps en recolzar la bona praxi política tractant d’educar per simpatia la dreta cavernícola estatal que al servei d’uns interessos de mercat molt transparents vol esdevenir el nostre pare patró.
- Propòsit informàtic: Si us plau, aconseguiré algun dia que d’idioma per defecte del meu “word” sigui el català? Cada dia haig de fer un acte de reafirmació nacional en “predeterminar” el català ?
- Propòsit laboral: Tu diràs el que vulguis però és un hàbit saníssim insultar mentalment l’estúpid del meu jefe mentre m’explica les seves darreres vivències del cap de setmana. Ell creu que navega en un vaixell per mars infinits i reañmet navega en un mar de divagacions absurdes a bord d’un buid somrient i sumis dels que l’acompanyen a la maquina de cafè. Aquesta setmana faré una bona acció: deixaré que ell pagui el cafè, per un moment em donarà l’esquena i no, no, li fotérem una patada mental al cul
- Propòsit metafísic 1.0: Meditar sobre el pessimisme. Quan vaig veure estavellar-se el segon avio a les torre bessones de NY i el joc d’imatges que van anar succeint-les el primer que va sortir del meus llavis va ser un frase que a mi em va semblar estranya i original: “ pobres palestins”. Tenia la certesa que acabarien essent l’objectiu del odi i de la venjança. La sorpresa va ser que al meu voltant molts havien pensat el mateix. Males companyies?
- Propòsit metafísic 1.1: Seguir meditant sobre el pessimisme. Ahir unes desenes de ciutadans van impedir que els míssils israelians enderroquessin una casa convertint-se en escuts humans. “La propera vegada els mataran a tots”
- Propòsit impossible: Localitzar en Flavio, activista per la pau, germà i amic que aquest dies corra per Palestina. Localitzar-lo esperant trencar la certesa que no estigui al sostre d’alguna casa.
- Propòsit dels propòsits: deixar d’escriure d’aquesta manera absurda resultat de la cultura de la imatge i el zàping, deixar d’escriure d’aquesta manera absurda resultat de la cultura de la imatge i el zàping, deixar d’escriure d’aquesta manera absurda resultat de la cultura de la imatge i el zàping, deixar d’escriure d’aquesta manera absurda resultat de la cultura de la imatge i el zàping...
Però vols dir que és possible, escriure d'esquena a la cultura actual, de la imatge i el zàping? Si ja per defecte la nostra vida està tallada amb aquest patró, és una lluita contra el temps, un saltiró aquí, un saltiró allà, un voler-ho fer tot per acabar no fent res bé...
Crec que gaudeixo tant de novel.les com "Orgull i prejudici", "Les afinitats electives", o "El Roig i el negre", perquè em transporten a un indret on el temps no anava tan de pressa...
M'alegro que hagis tornat. Que el tripartit et deixi descansar una mica... :)