Aquest país, ¿ té prioritats ? ¿ Algú sap quin rumb prendre ? Pel que veiem, ni el futur Pezidén, ni el futur Cap(ullo) de l’Oposició tenen cap altra prioritat excepte la solució dels seus problemes personals.
El Pezidén : abans que res... ¿com pot ser que els subordinats de l’Entesa (ICV i ERC) hagin permès que el Tontilla segueixi sent membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE ? Això és una subordinació intolerable : el president no pot ser alhora dirigent del PSOE, un partit que ni tan sols no existeix al nostre país (diuen).
Doncs a la reunió de divendres d’aquesta Executiva, el Tontilla va manifestar que la seva prioritat és refer la bona imatge de Catalunya a Espanya. Ni una paraula del desplegament de l’Estatut, de la política social... No, el Pepe Tontilla, com a dirigent del PSOE que és, té una prioritat absoluta, i és que el seu partit (el seu partit de veritat, no la conya marinera del PSC) no tingui problemes al seu territori (el seu territori de veritat, no la conya marinera de Catalunya), a causa del govern autonòmic. (...)
¿ El cridarà a l’ordre l’encara president del PSC ? ¿ Es reuniran d’urgència en Carod i en Saura davant d’aquest vassallatge insuportable ? Molt em penso que no... Quina pena ! Quin temps ens espera !
Molt em penso que, als propers mesos, els tubs de vaselina correran de cul en cul. Culs, però, agraïts i ben asseguts sobre coixins de conselleries : mira, tu, si el Tontilla té uns deures com a dirigent del PSOE, nosaltres el comprenem, que per això som una Entesa, no siguem tan radicals, home...
Però el Cap(ullo) de l’Oposició porta un camí semblant : la seva proposta de reforma oportunista i estúpida de llei electoral, sense solta ni volta, a corre-cuita, sense rumiar-s’ho gaire... Tot plegat, per trobar una solució al seu problema, perquè enlloc no hem sentit quin interès tindria per a Catalunya un canvi cap a un règim presidencialista.
En Mas no hi toca. ¿ No queda ja ningú amb seny a CiU ? Feu-vos un favor, retireu-vos a meditar a Montserrat i sortiu amb les idees clares. Davant el quadrienni negre que se’ns apropa, i sense poder comptar massa amb ERC, necessitarem una oposició de debò. Oposició ferma des del cantó nacionalista. Però amb idees de país, no personalistes.
Si no, l’oposició la faran els Ciudad-anos “versió A” (l’Albertito), i els Ciudad-anos “versió B” (el Piqué).
I no em sento provocat.... aquí tothom pot dir el que li plagui.
A reveure.
Tinc un dubte, aquest al que tu ara anomenes -segons la meva opinió amb tot el criteri del món- cap(ullo) no és aquest que fa escasses setmanes enrere volies coronar com a president de la generalitat?
Tot hi així, estimat botxí encaputxat, no deixa de sorprendrem la teva capacitat d'invenció de noms molt ocurrents i del tot encertats.
Salut!
Home, Arnau... penso que no té res a veure. Entre (A) Mas-President i Carod-Conseller Primer, o (B) Tontilla-President i Carod-Vicepresident, m'estimo més la primera opció. I cada cop més segur n'estic...
Això no treu que pensi que en Mas sigui un capullo, sobre tot des del dia 1.
Que bonic llegir a en Botxí fent professió de fè convergent.
"Davant el quadrieni negre que se'ns apropa."
Entendridor.
Home, d'això s'anomena "forçar una situació" :-)
Admeto que la frase era un xic ambígua, però volia dir "se'ns apropa" als catalans. Però ha estat divertit. Merci.
Tot i això, actualment- de 1714 ençà- el President de la Generalitat és una mica més que un gestor de l'estat espanyol al Principat.
Amb lo d'en Mas la claves, potser que els de CDC busquin algú amb mes sentit de País o al menys que no és deixi enredar tant com l'Arturo.
l'actual president- per mi el pitjor fins ara, fins hi tot més que el trepa d'en Tarradellas- Pascual Maragall no feia el mateix que el Montilla?.
Doncs si ell ho feia, també ho pot fer en Montilla.