Veig Rodreric Sabater, Pere Solbes i el Moratinos saludant a Obiang president de Guinea.
Anònim |
dissabte, 18 de novembre de 2006 | 13:48h
Amb cara de complicitat i felicitat, com dient-li això de la democràciaés xauxa. No veus que ací des de la mort de Franco traguin els vots que traguin els partits, com ho va deixar tot ben lligat sempre mana el seu successor.
xrtrigo |
dissabte, 18 de novembre de 2006 | 14:02h
Veig que has fet la teva pròpia interpretació del text de Macedonio. Em sembla perfecte. La bona literatura no parla de l'autor, més aviat ajuda a treure al lector allò que més l'interessa o li commou en un moment concret. Queda tot dit, doncs!
ramoncollart |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 19:22h
...és que hi haja algun generador de comentaris polítics aleatoris implantat en el sistema de blocs de Vilaweb - ja sabeu, per a generar dinàmica, interacció i totes eixes paraulotes postmodernes. Ho he pensat en més d'una ocasió en què he intentat desxifrar la relació entre algun dels meus missatges i els comentaris que ha suscitat. O és un error informàtic, o és que ens cal eixamplar les fronteres de l'estètica de la recepció.
En qualsevol cas, felicitats per l'espai, violinista.
xrtrigo |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 20:17h
aquesta que apuntes és una possibilitat que, per més prosaica que sigui, no podem descartar. De tota manera, el bloc ha de ser un espai de llibertat, on cadascú digui la seva, amb les úniques limitacions del respecte pels altres. Però que Macedonio, un escriptor metafísic argentí, susciti aquestes reflexions es, si més no, paradoxal.
Gràcies per la visita i per la teva amable visió del bloc.
Amb cara de complicitat i felicitat, com dient-li això de la democràciaés xauxa. No veus que ací des de la mort de Franco traguin els vots que traguin els partits, com ho va deixar tot ben lligat sempre mana el seu successor.
Cantant allò de Lola Flores; "como me la españolizaria yo?, i como me la españolizaria yo?
Almenys els dirigents antics abertzales d'Herri Batasuna tenien la dignitat de no acudir al Parlamento.
En qualsevol cas, felicitats per l'espai, violinista.
aquesta que apuntes és una possibilitat que, per més prosaica que sigui, no podem descartar. De tota manera, el bloc ha de ser un espai de llibertat, on cadascú digui la seva, amb les úniques limitacions del respecte pels altres. Però que Macedonio, un escriptor metafísic argentí, susciti aquestes reflexions es, si més no, paradoxal.
Gràcies per la visita i per la teva amable visió del bloc.
Una abraçada.