Us en parlava fa uns dies en un post: l'obsessió per demostrar amb xifres que tothom treballa, que qui no ho fa és perquè no vol (en altres paraules, és un gandul), està generant una imatge social falsa sobre l'ocupació. La realitat és que creix la precarització, tant pel que fa als sous com la durada dels treballs, i tot això no acostuma a ser tan públic. Ho he comprovat donant una ullada a les xifres sobre ocupació (la famosa EPA) relatives al tercer trimestre d'aquest any.
Dada oficial que surt a tots els telenotícies: l'atur a Espanya en aquest tercer trimestre del 2006 va ser del 8,1% i a Catalunya del 6,2%.
El que no surt als telenotícies o almenys no d'una manera tan visual com els famosos gràfics, que és el que acaba quedant quan un mira el telenotícies entre primer i segon plat a l'hora de dinar, és amb quina metodologia s'ha calculat aquesta taxa d'atur. Si un té la paciència de buscar-ho et trobes de sobte que s'estan aplicant últimament uns criteris nous que venen d'un reglament de la CE (1897/2000) pel qual es dóna una nova definició de "població ocupada":
És la població de 16 anys o més que ha treballat, per compte d'altri o per compte propi, a la seva ocupació principal o a una de secundària. Per «treballar» s'ha d'entendre sempre la realització d'una activitat a canvi d'un sou, salari, benefici empresarial o guany familiar, en metàl·lic o en espècie, durant una setmana concreta (l'anterior a la de l'entrevista), durant almenys una hora. Quan un individu no compleix aquestes condicions, es diu que «no ha treballat» o que «ha estat absent de l'ocupació».
Per tant una classe d'anglès al fill dels veïns del 3r 5ª em converteix en una persona ocupada; fer de cangur una hora a la setmana; vendre entrades en una guixeta del teatre del barri el dissabte a la nit, també.
Em sembla que la definició és una definició amb trampa. L'objectiu és anar reduint aquella xifra que permet als governs està orgullosos de les seves polítiques d'ocupació, però no mira pas al contingut d'aquesta ocupació, i a que sigui una ocupació que permeti plantejaments de vida més a llarg termini.
Ah i si et queixes és que ets un gandul, i si no treballes és perquè no vols...!
