A l'institut la cosa no va millorar gaire. Hi havia alguns professors bons de llengua, però jo vaig tindre mala sort amb els que em van tocar. A més, els professors miraven d'anar-se'n tan aviat com podien cap a les comarques centrals, on la feina es feia més agradable.
I és que les classes de valencià al BUP consistien, bàsicament, en un professor que mirava d'explicar alguna cosa mentre una trentena d'adolescents amb les hormones desbocades intentaven plantar cara amb l'argument que no necessitaven aquella assignatura per a res i que no entenien perquè l'havien de cursar.
De fet, tots els que podien (els que havien arribat feia poc des d'altres llocs) tractaven d'aconseguir una 'excedència' que els lliurava de fer la classe (i d'haver de fer els exàmens i tenir una nota que els baixava, evidentment, la puntuació global). I conec més d'un cas de gent que va acabar el COU a un internat de Múrcia o de Madrid per tal de no haver de fer valencià en la selectivitat.
Tot i això, l'arribada a l'institut va suposar una nova experiència. Al centre hi anàvem alumnes de tres poblacions, i els dels pobles del costat van resultar ser en bona part valencianoparlants. Fins i tot hi havia un professor de matemàtiques que feia les classes en valencià per als qui ho triaven, però jo no el vaig escollir mai perquè tenia fama de ser molt dur.
El nivell de llengua, però, no va augmentar massa. No hi havia manera d'avançar en el temari. L'exemple més aclaridor és el de tercer de BUP, quan havíem d'estudiar la història de la literatura catalana. A la meua classe no vam passar de les quatre grans cròniques.
Per cert, que ara l'institut en qüestió té una web. En castellà, és clar.
Tot i així jo em vaig trobar amb molt bones mestres de valencià i molt concienciades, la veritat. De fet, encara tinc contacte amb dos o tres d'ells a l'Escola d'Estiu (de les Terres del Sud), el Josep Antoni, Maria José i Llum... tinc sort de que la mare de la meua nòvia estiga ficada en eixe moviment.
A l'institut m'agradaria saber de quin mestre parles... Zamora?, per a nosaltres era el que més fotut semblava. I les mestres de valencià (xiques totes) no estaven malament. Me'n recorde de "Victòria", molt bona mestra, divertida i concienciada. Un gust, la veritat.
Pegant un gir de 180º: per cert, m'agradaria sentir-te algun dia -si no ho has fet ja- parlar d'una cosa... Neixem o ens fem?. Últimament sent moltes bestieses sobre el tema i sempre s'agraeixen bones opinions.
Ah! Per cert! Felicitats pel premi que et van donar a Barna, ho vaig llegir a Vilaweb. A veure quan el posen a TV3 (de Canal9 no parle, que m'entra la risa).
Salut!
Del profe de mates que parle és de, crec recordar, Joan Miquel. Ja dic que jo mai el vaig tindre. I amb els profes de valencià, sempre em van tocar substituts o gent que estava de pas, tret d'un tal Paco que sí que va ser molt interessant.
Va, dóna'm alguna pista per saber qui eres!
I, què vols dir exactament amb naixem o ens fem? (té moltes interpretacions això, i ara no sé per on vas).
Segur que tens una bona opinió... (que m'agradaria llegir...) tuitaritutitutui...
Em pensava que sabies qui era.. és culpa de la teua germana que conec el teu blog. Espere que no et sàpia malament que et llija... (la teua germana també et llegeix, ja comence a llençar pedraes... Elena! No em mates!).
Per si de cas em canviaré el nom....
Salut!