VilaWeb.cat
Per a en Galdric i en Guillem: Un conte per ser contat en veu petita (III i final)
Victoria | Històries | dimarts, 14 de novembre de 2006 | 00:10h

Continuació : LA CAMPANA DE LA VALL

Els peixos del riu i els dels estanys també es despertaven amb el dringar de na Marta i la llúdriga saltimbanquis s’afanyava a veure quin peix li agradava per esmorzar.

En Boira, el gos d’atura que conduïa el ramat, era tan matiner com ella. Hi havia dies que, quan en Boira bordava, tots els bolets del bosc treien el nas de cop. Llavors es despertaven l’ase i els cavalls, i el renillar de tots plegats no deixava a ningú adormit. Només la tortuga Agnès mandrejava encara, perquè era sorda. I el trencalòs no el sentia perquè volava molt alt

Un cop aixecat el dia, na Marta començava una jornada plena de responsabilitats. Ella era qui pregonava tot allò important que passava al poble: Fos un foc, una tempesta, un casament, un bateig o una defunció.  Havia de saber el nom de la criatura, si era nen o nena. Comunicava l’edat i l’ofici del mort, i si era molt principal.

                        Anunciava si el vent venia de ponent o del nord. Si el foc s’escampava o si el sufocaven. 

                        Avisava si hi hauria un aiguat o si nevaria. Voltejava, quan calia que baixessin els homes valents per encalçar un llop famolenc que volia menjar-se una ovella, o si calia ajudar un traginer a adobar una roda de carro desllorigada,  o auxiliar un cavall amb la pota trencada.                     


Totes aquestes feines ja les feia na Marta fa quasi mil anys, perquè heu de saber que les campanes viuen molts d'anys. I mil més ho continuarà fent si la volem escoltar.

Cal tenir cura de la seva casa, la torre del campanar del poble de la Vall Fosca, a la vora d'un riu mandrós i juganer...a prop d'on neix el sol i la nit s'acotxa

També cal estimar-la i fer-la amiga com ho va ser en Pau de na Marta. Quan ens fem amics de la vida , ella ens regala tots els seus secrets i els seus tresors.

Amb amor, la fada menor que us vetlla des de Mallorca

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
Afegir-hi un comentari
  • CONTE POUR JUMEAUX
    ELENA LA COSINA DE LIO FRANCA | dilluns, 27 de novembre de 2006 | 18:38h
    Una delicata idea, aquest conte tan bonic per els bessons pirinencs. Aquesta fada menor de Mallorca deu esser molt simpatica i atenta. Toutes mes félicitations.
    • Je vous remercie, madame
      Victoria | dissabte, 2 de desembre de 2006 | 00:44h
      Per mi ha estat un plaer i la història dels bessons l'he trobada un miracle . Enhorabona!
  • Dos petons
    Anònim | dissabte, 18 de novembre de 2006 | 11:02h

    Moltes gràcies, fada Victòria, per aquest conte tan bonic.
    Dos petons així, no, així de grans.
    Galdric i Guillem

    • Els petons dels bessons són el millor aliment d'una fada
      Victòria| Adreça electrònica | diumenge, 19 de novembre de 2006 | 01:15h

      Galdric i Guillem, la vostra història és la més bonica de les històries... i teniu tantes fades devora, tan bona gent, que estic cofoia de ser un poc fada i un poc persona, en aquest món que s'emociona amb vosaltres i us duu en helicòpter i us cuida tan bé. És un privilegi ser la vostra fada. Gràcies pels dos petons  (tenen gust d'ametlla i tacte de núvol, em ballen per les galtes com un floc).

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats