“L’escriptor i filòsof italià, Umberto Eco, ha declarat en una entrevista a la revista italiana Cicero que Internet és el principal motiu pel qual els europeus saben cada cop menys d’història. L’autor assegura que “un excés d’informació pot arribar a ser tan perillós com una carència d’aquesta” i va afirmar que la xarxa contribueix a accelerar la pèrdua de la perspectiva històrica ja que difon una “gran massa d’informacions de poca importància”.
[Segueix]
Com als Estats Units
El literat italià va assegurar que la pèrdua de coneixements històrics és “una malaltia típica dels Estats Units” i va assegurar que s’està expandint “cada vegada més entre els joves europeus”. Eco va advertir que aquesta deriva pugui conduir a una pèrdua de memòria col·lectiva de conseqüències imprevisibles pel futur de la cultura europea”. (Font: Eurotribuna, 26/10/2006).
D'aquestes paraules d'Umberto Eco es desprèn que ho centra amb la història, però crec que es podria extrapolar en molts d'altres camps. Potser no cal ser alarmistes des d'un bon començament, però és bo començar-ne a parlar, perque de ben segur que Internet -a part de totes les coses bones que té- aportarà aspectes gens positius. No seré jo qui en faci una valoració precipitada, però és bo que se'n comenci a parlar.
Salut i llibertat!
Marcús
Blocus Track: Un vídeo d'Umberto Eco a Marcús Media.
Estic d'acord que un excés d'informació (no només a la història sinó a la informació en general) pot fer que perdem referents comuns i cohesió però alhora pot fer que la gent els refermi. Quanta gent no ens hem conegut gràcies a la xarxa i això ha estat el principi de tot un seguit d'iniciatives?.
El risc existeix però com diu La Trappola també l'educació hi te molt a veure.
Hem passat de tenir un sol canal de televisió i una única visió de la realitat a tenir-ne infinitat. Hem de ser prou capaços de veure el que ens convé i saber triar el gra de la palla.
Si la gent no tenim un coneixement crític i una consciència històrica tornarem a caure en els mateixos paranys i en els mateixos errors que són tan i tan humans.
L'excusa per fer-se sentir és donar la culpa a Internet, i així el diagnòstic és objecte de debat i comentari. Però qualsevol sap que Internet en pot tenir la culpa o no segons com s'utilitzi. El cas de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, pot ser paradigmàtic: jo en segueixo el seu itinerari gràcies a Internet i és ben segur que molt de tard en tard obtindrà el reconeixement en la premsa tradicional, i així una cosa que seria resultat d'uns estudiosos aïllats, avui té molta més ressonància.
Ara també es magnifica la ignorància històrica del nostre futur President, aquell Ministre espanyol que negà l'existència de drets històrics per al Principat. És una ignorància sembrada pels espanyols amb contumàcia però que desgraciadament no ha estat prou combatuda pels vint-i-cinc anys de democràcia. I ara la culpa és del polític més fred que obté la Presidència de la nostra Comunitat Autònoma i que des d'aquest lloc descobrirà una Espanya que dissimula com pot el seu imperialisme. En Maragall d'abans de ser President i el de després de ser-ne defenestrat ha de ser forçosament diferent respecte aquesta actuació dissimulada.
El nostre nacionalisme s'alimenta tan de la voluntat de voler ser com de la voluntat dels espanyols d'assimilar-nos i alhora explotar-nos com una colònia, la qual cosa és curiosament contradictòria.
En fi, ara respecte la política catalana, en majúscules, LA POLÍTICA CATALANA, doncs, jo em trobo molt ignorant, perquè em costa precisar no ja els continguts del que és català, sinó també les formes genuïnes. Per dir-ho així estem molt contaminats de provincianisme, inclús quan ens esforcem molt per no estar-ne i deixem de banda coses que ens poden ser útils.
I llavors m'agafo al concepte històric tan bèstia si voleu, però per a mi reconfortant, de "justícia catalana", aquell punt on els principis dels drets personals estaven per sobre les institucions...
Perdoneu-me doncs la ignorància i el primitivisme amb que la supero, però és que si no m'ofego.
Mentres tant llegeixo el que puc, que és força.
http://www.histocat.cat/htm/menu_ini.htm
eminència en la matèria, i en canvi ningú es preocupa de contrastar entre allò que et diu una novel.la i la veritat històrica que s'amaga (el Codi Da Vinci n'és el millor exemple però no l'únic), el resultat final n'és la deformació històrica. Amb el cinema tres quarts del mateix.
Totalment d'acord. D'aquesta deformació històrica jo li dic revisionisme, que unit amb la ignorància de gran part dels lectors de novel·la històrica, es converteix com la causa del problema que denuncia l'Eco.
isaacot
És una evidència que internet ha provocat un excés d'informació, i molta d'ella innecesària. Ara bé, altre cosa es afirmar que la causa del creixent desconeixement en matèria històrica sigui internet.
Els historiadors del segle XXII tindran una font d'informació que actualment no tenen, i això serà gràcies a internet.
La causa del desconeixemnet general a Europa i arreu del món és el model educacional.
Però, fa pensar-hi. I, per
això ho he penjat. Isaacot, quan parles dels historiadors,
crec que te'n vas a un altre tema: No estem parlant sobre si la gran
quantitat d'informació que hi ha a internet serà o no
útil per a poder estudiar història, sino que estem
dient que pot ser que afecti a alguns camps culturals actuals. És
a dir, internet ha facilitat molt l'accés a la informació,
però és possible que un excés d'informació
tingui efectes contraproduents.
Jo havia pensat amb aquest tema,
però no només amb internet, sino tenint en compte molts
altres camps, com ara la premsa gratuïta, les pantalles
informatives a les estacions dels trens, etc... fins al punt que, per
exemple, ara estan posant pantalles informatives als gimnasos de la
cadena DIR on es van posant informacions del diari gratuït ADN
en format televisiu. Tota aquesta amalgama informativa és
bona? O, per altra banda, ens pot arribar a saturar? Suposo que
dependrà de cadascú, i hi ha un altre aspecte
important: La velocitat amb què arriba la informació.
Això fa que sigui difícil digerir-la.
Bé, hi ha tema per estona
aquí.
Salut i llibertat!
Marcús