És difícil que es pugui creure que un país com el Marroc, amb un consum tan petit com de 3.000 MW pugui tenir interessos energètics per importar electricitat de França. Ni tan poca demanda justifica l´argument, ni les pèrdues per transport a tanta distància ho permeten, ni França va sobrada en producció per pensar-ho. Si l´argument és a la inversa, que el Marroc vol construir centrals nuclears per transportar electricitat a França, tampoc s´aguanta per gaires llocs. No havíem quedat que França era excedentària elèctricament? Però el més important és pensar que ningú pot confiar en la instal·lació nuclear en un país tan poc de fiar com el Marroc. L´energia nuclear té en la proliferació armamentística nuclear el seu pitjor argument (vegin el problema amb Iran), fet que impedeix la instal·lació de centrals nuclears en països poc de fiar.
D´on ha sortit aquest argument que lliga el Marroc amb França? Possiblement del fet que la Unió Europea fomenta la creació d´una anella d´alta tensió que dóna la volta al Mediterrani. Una anella que surt de Gibraltar, creua tots els països del Magrib, arriba a Turquia i torna a Europa per Grècia. Segurament l´anella connectarà també amb Itàlia. Altrament al fet que l´anella enforteix la xarxa elèctrica europea enllaçant dos extrems com són Espanya i Grècia, l´anella ha de permetre el desenvolupament dels països per on passi, fet que en els propers anys ha de ser rellevant per frenar el flux migratori.
La segona mentida l´ha fet servir ICV en boca de Joan Boada i Joan Saura durant la darrera campanya electoral. Diu així: «El que s´ha de fer és frenar les pèrdues del 30% que les companyies elèctriques tenen en la distribució elèctrica». Apa aquí! Algú es pot creure que una companyia pot sobreviure perdent el 30% del valor elèctric en la distribució? Si les pèrdues són tan importants hi ha perill evident d´incendi o d´electrocució i és contrari a qualsevol normativa elèctrica. El transport de l´electricitat des del generador a l´usuari pateix pèrdues conegudes. El generador sol ser d´alta tensió, 6 kV, 13 kV o més, però l´electricitat es transporta a 400 kV. Com més alt és el voltatge menys pèrdues de transport per una mateixa quantitat d´energia. Cada transformació té una pèrdua que en alta tensió pot ser del 0,5%. Les pèrdues tècniques de la xarxa elèctrica són de l´ordre del 10%, i la distribució és la meitat d´aquest valor. Una altra cosa és que a aquestes pèrdues tècniques hi hagi consums pirates no declarats.
És cert que cal minimitzar les pèrdues de transport; això es pot fer posant la generació elèctrica vora el punt de consum. També amb la implantació de 400 kV en lloc de tensions més baixes. I sobretot evitant que les línies vagin plenes, just el contrari del que demanen els moviments contra línies.
La tercera mentida és que la central de cicle combinat de 400 MW que es proposa implantar a Vilanna resol els problemes d´abastament de la xarxa de les comarques de Girona. El consum màxim de les nostres comarques ha estat en el mes de juliol de 918 MW. El consum mínim deu ser de cap a 400 MW. La central de cicle combinat de Vilanna pot aportar la meitat de la demanda màxima, cosa que equilibra notablement el sistema. Però d´aquí a dir que això permet la supressió de la línia de 400 kV n´hi ha un tros. O és que penseu que les màquines són infalibles el 100% del temps? Una central com la de Vilanna té una producció anual durant 7.780 hores, un 90% del seu temps. Queden 1.000 hores per cobrir a l´any, fet i fotut un mes i mig. És ridícul pensar que durant aquestes hores s´hagi de demanar al TGV que no passi perquè la central es troba en manteniment. A part de les hores de manteniment programat durant l´any, les màquines tenen avaries no previstes. Una central ha de poder aturar-se quan li convé, per seguretat dels seus components. No pot ser que una màquina no es pugui protegir aturant-se perquè ha de mantenir la producció pel fet que la xarxa ho necessita. La màquina s´ha de poder aturar i la xarxa s´ha de poder alimentar per d´altres llocs. Aquest és el principi de la xarxa i aquesta és justament la necessitat de la línia de 400 kV i la seva connexió amb França: augmenta la fiabilitat del sistema.
Però no només la central ha de poder aturar quan tingui problemes o manteniment. La central ha de poder aturar quan econòmicament no li convingui produir. La venda d´electricitat es fa avui en un mercat teòricament liberalitzat. Quan una àrea té problemes de subministrament, passa a Barcelona durant l´hivern, les centrals que es troben dins aquesta àrea tenen privilegis per obtenir millors preus pel fet que són necessàries, «es troben amb restriccions tècniques». Cal evitar situacions de centrals amb restriccions tècniques per no tenir preus més alts innecessàriament. La central de Vilanna sense línia de 400 kV estaria en situació de restricció tècnica sovint, cosa que cal evitar.
La quarta mentida és que no hi ha cap dada que justifiqui la línia de 400 kV. Tenen raó els alcaldes quan diuen que l´administració catalana i espanyola no els ha donat prou informació. Segurament això ha estat així per por que es fes un mal ús d´aquesta. Jo no hi estic d´acord. Cal donar informació i si se´n fa mal ús per ignorància o per mala fe cal respondre-ho.
Això no amaga que s´ha exposat a la premsa i en debats que la xarxa elèctrica de Girona ha tingut demanda màxima a l´estiu de 2006 de 918 MW quan el màxim que aquesta xarxa pot transportar és de 840 MW. Per tant no es pot amagar desconèixer que la xarxa actual és insuficient i alhora dir que es fa por quan s´exposa la situació. Sobre si una millora de l´alimentació actual de 132 kV i 220 kV permetria resoldre la situació, és possible que sí. Si canviem totes les línies de 132 i 110 kV per 220 kV, és possible que l´alimentació de les comarques de Girona estiguin alimentades adequadament. Però això és un nyap, suposa barrejar diferents capes de la xarxa elèctrica, suposa augmentar la tensió de línies que passen vora llocs poblats, suposa canviar molts centres de transformació, suposa segurament més quilòmetres de línies de connexió entre punts de transformació i tot plegat per evitar que una línia no sigui de 400 kV perquè no es pugui connectar amb Europa.
Els alcaldes no poden dir que no coneixen l´informe de l´enginyeria italiana CESI va fer per encàrrec del prefecte de Perpinyà durant el Debat públic Francès, perquè és la mateixa a la qual ells han encarregat un estudi sobre la necessitat de la línia de 400 kV a les nostres comarques. En aquest estudi l´enginyeria italiana deia: «Pel costat espanyol la xarxa actual no té les característiques suficients per alimentar el TGV. Àdhuc si fos possible efectuar treballs suplementaris en la xarxa espanyola que permetessin aquesta alimentació, el reforçament de la interconnexió francoespanyola és important per a l´alimentació de la línia del TGV. Fins i tot si no fos estrictament necessària per a aquest objectiu, la construcció de la interconnexió Baixàs-Bescanó permetria augmentar la disponibilitat de potència i augmentaria els marges de seguretat.»
La cinquena mentida és fer creure que la línia serveix només per la interconnexió amb Europa per satisfer interessos de multinacionals per possibilitar a França vendre energia nuclear a Espanya. Acte seguit s´afegeix que les connexions existents entre França i Espanya treballen buides, sense fer-les servir. En què quedem, es vol vendre electricitat, o es prefereix tenir les connexions buides? Si es vol vendre electricitat no cal esperar tenir la línia de 400 kV, ja es pot fer amb la capacitat de connexió de 2.270 MW que hi ha avui. No es vol entendre que la interconnexió es necessita per reforçar els sistemes elèctrics d´ambdós països en cas de necessitat, com va passar el mes d´agost quan França va demanar ajuda per 300 MW a Espanya que no li va poder subministrar. És tant l´encegament en la negació a l´energia nuclear que l´evolució dels arguments condueix a negar millores evidents en els sistemes elèctrics, com és una major connectivitat en les xarxes.
La sisena mentida és fer creure que la interconnexió elèctrica entre països no millora l´estabilitat de les xarxes. Es posen exemples com el de dissabte passat dia 4 de novembre quan una errada en la desconnexió d´una línia a Alemanya va provocar una pertorbació que afectà França, Espanya, Itàlia, Àustria, Holanda i Bèlgica. La pertorbació que va afectar 10 milions de persones durant una mitja hora no va ser greu pel fet que Itàlia, importador net d´electricitat, va aportar a Alemanya 2.800 MW. França també va aguantar el cop. Sense aportacions d´aquesta magnitud, un error o una avaria d´aquest calibre poden portar que el sistema caigui completament, i tardi hores o dies a restablir-se. Espanya estava important 2.200 MW de França a tres quarts i 5 de 10 aquell dia. A les 10 i 10, vint minuts més tard, el flux elèctric s´havia invertit per anar d´Espanya a França, que exportava 2.000 MW; quan es va tallar el lligam amb França a conseqüència de la fallada alemanya, Espanya es va quedar en illa elèctrica, deixant d´exportar els 2.000 MW; van caure 1.500 MW de la xarxa que ràpidament varen poder ser atesos per un augment de potència de les centrals. Encara que el sistema deixi veure que cal un regulador europeu, l´enfortiment de la malla elèctrica europea només pot aportar més seguretat al sistema.
La setena mentida és fer creure que una xarxa pot generar la seva electricitat només amb plaques solars fotovoltaiques situades a cada casa i amb molins de vent domèstics; fins i tot han proposat que la prima pel foment d´electricitat eòlica sigui inversament proporcional a la velocitat del vent, cosa que impulsaria la mala eficiència energètica: com menys vent fa més es paga. Una xarxa com aquesta és impossible que existeixi. La necessitat de l´operador del sistema que controla l´energia que es genera a cada moment per satisfer la demanda d´electricitat fa impossible definir un model on aquesta existència de l´operador no hi sigui. La generació d´electricitat pot ser distribuïda, però de manera que l´operador del sistema la pugui controlar. Pot ser distribuïda en centrals fotovoltaiques grans, centrals de cogeneració, parcs eòlics, però és una fantasia que ho sigui amb plaques domèstiques.
La vuitena mentida és dir que aquesta actitud té caràcter ecologista. Fals. El mateix col·lectiu contra la línia de 400 kV és el que frena el desplegament dels 450 MW de projectes eòlics a l´Alt Empordà i el que s´oposa al funcionament de les centrals minihidràuliques. El mateix col·lectiu (a excepció d´Ecologistes en Acció i Naturalistes de Girona) és el que proposa, per disminuir les pèrdues de transport per les línies, la instal·lació d´una central de cicle combinat a Vilanna de 400 MW. La instal·lació d´una central d´aquest tipus aporta a l´atmosfera una emissió de més d´un milió de tones de diòxid de carbó i necessita un consum d´aigua del riu Ter de 350 m3/h, el 3,2% del riu, i fa molt difícil l´evacuació de l´energia elèctrica generada en els parcs eòlics de l´Empordà. Aquesta energia, no només necessita la línia de 400 kV fins a Santa Llogaia, necessita la interconnexió amb Europa. La solució d´una central de cicle combinat, tot i aportar energia a un territori que n´està mancat, no és la millor solució: cobreix la totalitat de la demanda en hores vall, i impedeix que altres energies renovables posin la seva producció a la xarxa.
Es prefereix l´emissió de 1.120.320 tones de CO2 en lloc d´estalviar l´emissió de 356.400 tones de CO2 que farien els parcs eòlics? Un balanç de 1.476.720 tones de CO2 defensat per un col·lectiu que pretén dir-se ecologista. Tot per evitar la connexió amb França. Aquest és el preu.