Ahir em vaig passar tres horetes navegant per Second Life... vaig crear-m'hi un personatge anomenat Euric Basalt. És un univers virtual complet; un milió tres-cents mil habitants, capacitat per modelar el propi personatge a tots els nivells, per crear objectes i edificis de tota mena... un univers sencer per explorar i que creix cada dia. Però sobretot, també és un negoci: té una moneda pròpia que es pot canviar per moneda real i cada dia milers de dòlars hi canvien de mans. La gent compra roba virtual, cossos nous, ulls més bonics o, fins i tot, sexe fictici. Sí, hi ha prostitució (usuaris que cobren perquè els seus avatars cardin amb els dels altres), estafes perquè els nous es gastin els diners, consumisme per tot arreu i, fins i tot, especulació immobiliària. En un món que no existeix!
I és que a Second Life el que hi ha és, sobretot, capitalisme sense límits, sense regulació. És el paradís del neoliberalisme. Sí, la gent hi parla, s'hi pot jugar i s'hi poden fer amics, però el que té un 'avatar' acabat de sortir de fàbrica sense res que el diferenciï és un penjat. Com el nen que no duu bambes de marca en una escola de la part alta. Tot, els jocs, les relacions, les sales de festa virtuals... tot és per a fer-hi negoci, perquè la gent es gasti diners de veritat en un món que ni tan sols existeix... Aquí encara no s'ha estès gaire –tot és en anglès–, però no dubto gaire que ho farà. Reconec que pot ser divertit... però qui hi entri, més val que ho faci conscient d'allò que hi pot trobar, i del que representa. Sí, és un lloc on es pot construir i vendre sense límits... però més val que els usuaris recordin que el món real no és així.
Si voleu veure de què va, podeu mirar aquest vídeo o aquest altre.
Actualització 13 de novembre de 2006
Notícia a VilaWeb: Second Life, un univers virtual a la xarxa.
De res.