quimvic |
El circ |
dijous, 9 de novembre de 2006 | 11:30h
Ahir a l’entrevista al programa de la Mònica
Terribas, Carod va insinuar que la política lingüística estaria sota el seu
control. Avui, alguns mitjans ho posen en dubte i plantegen la possibilitat que
aquesta àrea depengui directament de Montilla.
Si la política lingüística d’aquest país ha de
dependre d’una persona que considera que el país té tres llengües pròpies estem
arreglats!. I dic això de les tres llengües, perquè segons Montilla, la llengua
que es parla al sud de la Sénia (que ell no ho consideri part del país no vol
dir que no hi sigui) no és la mateixa que al nord (així ho va votar al congrés
espanyol) i, també segons ell, l’espanyol és una llengua pròpia de Catalunya.
Per tant, segons Montilla, els Països Catalans (tot i que ell mai no els
designaria així) tenim tres llengües pròpies: el català, el valencià i
l’espanyol.
Però si qui té el control de política
lingüística és Carod, això tampoc no ens garanteix res. Ja va deixar ben clar
que el seu objectiu durant aquesta legislatura serà fer complir la llei. Per
tant, la política lingüística de la Generalitat no anirà més enllà del
manteniment de la pitjor lacra que pot patir el català: el bilingüisme oficial.
Això vol dir que l’ús social del català continuarà disminuint, que els
nouvinguts continuaran prenent l’espanyol com a llengua d’integració a
Catalunya, que els catalanoparlants continuarem veient-nos obligats a veure el
cinema en espanyol (l’alternativa única serà renunciar a veure’l), etc.
Però és que Carod ja va deixar ben clar quin
és el seu objectiu: complir la legislatura d’una manera ben discreta a veure si
d’aquí quatre anys pot millorar una miqueta els resultats (no ha inventat res,
és l’estratègia que ha utilitzat Icv els darrers 3 anys i li ha funcionat). I
ho va posar en evidència amb la resposta que va donar a l’entrevistadora quan
era preguntat sobre el fet que la vicepresidència tindria poquetes
competències: la resposta de Carod va ser que l’experiència demostrava que
portar una conselleria amb poques competències no donava mals resultats
electorals. És a dir, l’objectiu de govern de Carod durant els propers quatre
anys és tenir poques atribucions, per poder, d’aquí a 4 anys, tenir uns millors
resultats. Potser té raó i si fa bondat millorarà els resultats, però el que és
evident és que amb una política discreta (i, en conseqüència, molt tèbia en
qüestió nacional) Erc guanyarà una miqueta (potser 4 o 5 diputats en quatre
anys?), però el preu haurà estat la renúncia a fer una política de país. O algú
es creu que amb uns quants diputats més Erc plantejarà l’exercici del dret
d’autodeterminació?
Marià |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 12:59h
M'ho havia oblidat, dispenseu.
Al nord i al sud del riu Sénia s'hi parla el subdialecte occidental anomenat tortosí, per la qual encara que el català i el valencià fossin, segons alguns, d'entre ells els diputats del PSC i també els del PSPV, llengües diferents, aquestes tindrien un dialecte amb el mateix nom.
Marià |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 12:55h
La línia de delimitació entre el Principat i el País Valencià és el riu Sénia. Per tant, no us hi heu de referir en femení, perquè llavors esteu parlant d'un poble que s'anomena la Sénia, pertanyent a la comarca del Montsià. Això sí, molt propers tots dos. No ho sé perquè ho confon tanta gent.
Ahir a l’entrevista al programa de la Mònica
Terribas, Carod va insinuar que la política lingüística estaria sota el seu
control. Avui, alguns mitjans ho posen en dubte i plantegen la possibilitat que
aquesta àrea depengui directament de Montilla.
M'ho havia oblidat, dispenseu.
Al nord i al sud del riu Sénia s'hi parla el subdialecte occidental anomenat tortosí, per la qual encara que el català i el valencià fossin, segons alguns, d'entre ells els diputats del PSC i també els del PSPV, llengües diferents, aquestes tindrien un dialecte amb el mateix nom.
Quina gràcia, veritat?
La línia de delimitació entre el Principat i el País Valencià és el riu Sénia. Per tant, no us hi heu de referir en femení, perquè llavors esteu parlant d'un poble que s'anomena la Sénia, pertanyent a la comarca del Montsià. Això sí, molt propers tots dos. No ho sé perquè ho confon tanta gent.
Una salutació.