De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa.
- El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics.
- La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada.
- Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern.
Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!
Com cada dia, l'hora del cafè a l'Institut es converteix en una petita tertúlia política. Ahir, una companya, socialista i espanyola convençuda, em deia que aquest govern anirà bé perquè tindrà un home fort. Vaig coincidir amb ella en l'afirmació però, com us podeu imaginar, no vaig coincidir en el nom de l'home fort.
El govern de l'entesa neix de l'experiència, mig reeixida i mig fallida, del govern tripartit. Neix amb un gruix important de coincidències programàtiques entre les forces d'esquerres que són la continuïtat, grosso modo, de l'Acord del Tinell. Però, sobre tot, aquest govern neix després d'haver après, dolorosament, una lliçó bàsica per a qualsevol govern: la tasca fonamental d'un govern és governar, no barallar-se internament. Crec que les tres forces polítiques que ens apleguem de nou en l'entesa hem gravat a foc aquesta divisa en el nostre ADN polític.
Hi ha, però, una darrera lliçó a aprendre de l'extint tripartit. Un govern necessita un lideratge, un lideratge fort. El President Maragall no va ser capaç d'exercir aquest lideratge, ni dins el govern ni dins el seu partit. Aquesta va ser, bàsicament, la raó de la descomposició del tripartit. Un president que hagués liderat realment el govern de la Generalitat, no hauria permès la cacera de bruixes del PP i del PSOE contra Esquerra i els seus consellers, no hauria permès que els aparells dels partits li dictessin les remodelacions de govern o no hauria permès que la negociació estatutària s'hagués fragmentat a Madrid, entre moltes altres "errades" de lideratge.
Resta oberta la pregunta que la meva companya d'Institut, socialista i espanyola, m'intentava respondre avant la lettre. Hi haurà un lideratge fort en aquest govern? Hi haurà un únic lideratge? Qui l'exercirà?
Tal i com estan anant les coses, estic convençut que aquest govern, a diferència de l'anterior, tindrà un lideratge fort. Crec, també, que aquest lideratge serà, de facto, un lideratge únic. Crec que l'exercirà el màxim dirigent d'una força política que s'ha enfortit interna i externament en aquestes eleccions. Crec que l'exercirà l'única persona que actualment compleix alhora les quatre condicions sine qua non del lideratge polític: visió estratègica de país, lideratge moral, lideratge orgànic intern i passió política.
Estic convençut que l'home fort d'aquest govern serà el seu vicepresident, en Josep-Lluís Carod-Rovira.
Per cert, la gestió de la corpo, TV3 i Cat Radio felicitats nois! aixi si que farem catalanisme! La Bonet ens farà lliures! Gràcies ERC.
Colla d'espanyols. Botiflers!