Observo amb una certa preocupació com les últimes hores l'exitació s'ha apoderat de la catosfera política. Els blocs són el reflex de la indignació que el pacte d'esquerres ha provocat entre militants, simpatitzants i electors de CiU, i inclús d'altres partits. És lògic que els blocs expressin aquest sentiment de malestar, que visualitzin la profunda ferida entre sobiranistes i la divisòria que es marca irremediablement entre càrrecs i votants de CiU i d'ERC. Una ferida que invalida qualsevol entesa seriosa entre nacionalistes i independentistes de cara a futures legislatures, si es donessin les circumstàncies. Això serà per a una generació o més.
Em roda això pel cap les últimes hores, i aquest dimecres llegia El tripartit i el seny de CiU, del company Narcís Genís [bloc], que es refereix a l'anotació Serenitat, escrit pel diputat socialista al Congrés per Girona Àlex Sáez [bloc]. En Nisso també esmenta el company, amic i diputat electe de CiU al Parlament per Girona Carles Puigdemont [bloc], de qui diu: "El veig lluny de la serenitat que li demana l'Àlex, només cal llegir el que ha escrit aquests darrers dies en el seu bloc Ja ens prenen per babaus, Catalunya dividida, Cal acceptar la crítica."
Tinc amics a tots els partits, i no voldria perdre'n cap. Comprenc la decepció que senten els càrrecs i votants de CiU. En Carles Puigdemont, alcaldable de Girona, és un dels amics que tinc a la federació nacionalista, i llegint el que escriu aquests dies pateixo. La Montserrat Candini, alcaldable de Calella, el meu poble, també està dolguda, i al seu bloc em remeto. O el regidor de Barcelona Jaume Ciurana [bloc], o l'edil de Mataró Joaquim Fernàndez [bloc], per citar-ne alguns.
[Per cert, la Montse va respondre a la reflexió sobre les dones a la bloquesfera, i va escriure Les dones, la política i la bloguesfera]
Vull pensar que l'opció d'ERC de pactar amb el PSC i ICV-EUiA, tal i com han anat les coses, és el mal menor. Comparteixo part d'això que escriu el company i amic Joan Ventura, Ara va de bo. Però també comparteixo part del que es desprèn a l'article De rendicions, del també company i amic Vicent Partal. I crec que hi toca força també l'economista Ramon Tremosa, avui, amb Generació Montilla. La síntesi, en el meu cas, és un sabor agredolç.
Potser sóc més contradictori que d'altres. Deu ser el resultat de viure en un país que encara no és normal, que no té llibertat plena i que depèn de qui depèn. El doble eix (catalanisme-espanyolisme i esquerra-dreta) té aquests resultats. Les coses no són ni blanques ni negres, hi ha un ampli ventall de grisos. Però els pactes i els resultats electorals no hi entenen, de matisos. Són caixa o faixa.
Em preocupa que l'excitació actual desemboqui en compartaments sectaris, a banda i banda. No m'agrada la gentg que va pel món en clau "amb mi o contra mi".
Jordi Lon Quintana [bloc] proposa aquesta Crida als periodistes polítics, comentaristes, blocaires i altres generadors d'opinió pública de l'espai comunicatiu català.
Parlant de contradiccions, el Croat Català [bloc] em fa arribar això: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
Com que tenim una Entesa al Govern, la oposició hauria de fer una Aliança.
Així, PSC-ERC-ICV haurien de fer una llista comuna, i CiU-PP-C'S una altra llista comuna.
No és això el que es demana? No ho entenc....
La fractura entre ERC i CIU es irreversible amb els actuals dirigents polítics d'aquestes formacions. I ells son també els responsables de la mateixa.
La simplificació dels plantejaments polítics siguin nacionals o socials (Dretes i Esquerres), porta a la confrontació. Només i guanya l'enemic comú.O sigui, que si Esquerra pactava amb el primer partit de la dreta catalana, "l'enemic comú" com dius hagués tremolat.....no serà que el teu "enemic" són la resta de partits catalans a qui no vols reconèixer com a catalans? No serà que per tu és al Parlament on hi ha "enemics" ??
Mare meva: Esquerra ha fet un gest que l'honora per sempre més.
Ara mateix, les castanyes venen molt dels talibans convergents. Hi ha una bona part d'argumentació maniquea i també pueril (la que batejava abans com "i tu més"). Però bé, que aixequi la mà el partit que no ho faci això.
Les raons de l'emprenyamenta d'aquesta colla, sense entrar en les variables econòmiques, tenen la seva arrel en una idea força del temps d'en Pujol, resumible en les simples equacions:
[1] CiU = Catalunya
[2] CiU = Pujol
L'equació [2] la van superar amb èxit. Et pot agradar o no l'Artur Mas però és innegable que ha conseguit succeïr en Pujol.
El problema és que tenen la [1] ficada a l'ADN, i això els porta a pensar que:
[3] CiU = govern de Catalunya
Perquè clar, si els demés no són Catalunya, no hi ha ningú més per governar Catalunya! Per això estan tan desconcertats des del 2003. Per això porten tan malament les relacions amb ERC. Al PSC poden ignorar-lo per anar a pactar amb el PSOE quan convé, però els altres atempten contra la idea bàsica que tenen.
Aquestes crides a l'apocalipsi, al caos i a les plagues d'Egipte que vindran si no manen ells a què obeeixen? Són ells o res. Aquestes insinuacions repugnants sobre l'origen d'en Montilla d'on surten? Com que no és dels seus, no deu ser català.
[4] Catalunya = CiU+PSC+ERC+PP+ICV+C's+abstencionistes+sense dret a vot
... i aquesta és la màgia d'aquest país, que fins i tot els no ho saben en formen part. I deixeu-vos de collonades, que 4 gats que som els catalans, si només en comptem 1 o 2 ja anem malament.
Escolta nena, el partit "més votat" l'any 99 va ser el PSC-PSOE, però això no li va servir per fer govern, així que es van haver de fotre a l'oposició. Els convergents li vau argumentar (amb raó) que la llei electoral és la que és, i que l'important era guanyar en escons. Perfecte. Ara us queixeu perquè, AMB LA MATEIXA LLEI, vosaltres heu estat incapaços de sumar una majoria de govern, i ara governaran uns altres, malgrat que vosaltres teniu més escons que el segon partit del Parlament. Doncs mentre vivim en un sistema PARLAMENTARI i no PRESIDENCIALISTA, a més de tenir prou vots i prou escons, cal assegurar-se el poder formar una majoria. Apa, menys rebequeries de nena petita, i a fer els deures pel 2010.
Ah, per cert, tu deus formar part d'un dels col·lectius que un tal Sostres denigra contínuament com a mancat d'intel·ligència i criteri, oi? M'agradaria conèixer la teva opinió, de dona a dona.
Com que no milito en cap partit, i exerceixo de català a temps complet, tinc l'atreviment de manifestar que la realitat en què viu immers el país des de fa més de deu anys no m'agrada. Sincerament, un servidor hauria preferit un govern catalanista constituït per CiU i ERC -estalviant-nos l'afegitó "i de progrés" que, tot sigui dit de passada, em fa venir mal de ventre-. En no haver estat possible, em faig preguntes. I, en no trobar-hi resposta, veig que no hi entenc res. Les preguntes les llanço ara aquí per si vostès en tenen potser la resposta.
Primera. El senyor Mas va esmerçar grans esforços per arribar a la situació de la nit del dia 1 de novembre -potser ell n'esperava més, però va arribar a una situació "suficient"-. Havia negociat l'Estatut amb el senyor Zapatero, s'entén que a canvi d'alguna cosa -per exemple, mantenir un acord estable amb el PSOE-. Fins i tot a Madrid CiU havia retirat l'esmena a la totalitat dels pressupostos, etc. Però arriba el dia 2, li fa una proposta al senyor Montilla i aquest, abans que acabi la frase, ja li diu que no.
Aquí ha passat alguna cosa. En el meu ram, no es fan propostes a socis potencials dels quals se'n sospita un no abrupte i radical com a resposta. I menys, encara, si la negativa ha d'arribar en "temps real", sense estudiar-se el tema. Això és espantós. Algú dirà que a CiU ja sabien que els del PSC dirien que no. Si això és realment així, l'escenificació ha estat lamentable.
Segona. Han aparegut balcons amb la nostra bandera i un crespó negre. A mi, què volen que els digui?, el catalanisme de costellada em fa venir angúnia. Alguns argumenten que, d'antuvi, els republicans ja havien pres la decisió de no pactar amb CiU -cosa possible-. Però, si això era realment així, aleshores, per què el senyor Mas, en oferir primer el pacte als socialistes, ha donat a ERC l'excusa per "escapolir-se"? Si creien que ERC diria que no, per què CiU ha perdut l'oportunitat d'escenificar aquesta negativa proposant-los el pacte a ells primer, abans que als socialistes? El procés ha estat inaudit. (1) els convergents intenten pactar prioritàriament amb els socialistes -tot desairant ERC-. (2) Els socialistes els donen carabasses. (3) Aleshores ERC pacta amb els socialistes. I (4) CiU queda fora de la festa i acusa ERC de fer allò que ells pretenien: pactar amb els socialistes. Els ho juro: no entenc res.
Tercera. I aquesta és també sorprenent. Al senyor Zapatero el perjudica un tripartit. Ell és l'amo de l'empresa (Espanya), no pas de la sucursal (Catalunya). I ara es troba que, per l'ambició de voler ser els amos d'una delegació, els socialistes catalans li fan córrer el risc de perdre tota l'empresa. Perquè un pacte dels socialistes amb l'independentisme català és un regal per a les hienes del PP. El nacionalisme del PP és de via ràpida i retorn immediat, mentre que el del PSOE és més subtil -per això ens és més perillós-. Sembla que, en el cas que ens ocupa, el PSC no hauria defensat els interessos del PSOE i s'hauria mostrat rebel. Increïble! Es deu haver fet independent el PSC? ¿Es deu haver sentit collat el senyor Montilla davant la perspectiva de centenars de funcionaris-comissaris a l'atur?
Conclusions. No entenc res de res. Però tinc la sensació que el senyor Mas ha estat mal assessorat. Si no s'esperava la situació que ha tingut lloc, ha estat mal assessorat -des que va pactar l'Estatut amb Zapatero ha perdut el temps, i s'ha cremat-. Si realment entreveia aquesta situació com a possible, ha estat mal assessorat també -l'escenificació ha estat lamentable-. Tot plegat, un cas com un cabàs que confirma el que m'imaginava: el país en general ha esdevingut incompetent i, per tant, el catalanisme en conjunt se'n ressent i baixa un graó més. Això sí que ho he entès.
Enginyer i escriptorAvui- 10 novembre
Quina exaltació. És que guanyar escons és important. Convergència ha guanyat de de tot vuit vegades. Ha guanyat les eleccions vuit vegades, tot i que dues li han impedit governar. I la segona, el mateix govern derrotat que durant tres anys no n'ha encertat ni una!
Sostres, molt visceral i molt intel·ligent. Quan es fot contra les senyores feministoides és per provocar les hermínies com tu. M'encanta veure la reacció. Em recorda la reacció dels psociates (hi incloc erc) al dvd electoral que va editar Ciu.
Pel que fa al dinoSaura i el seu partit ... això sí que és vida! Quin xollàs!
Cap problema per fer els deures. Sempre els faig. Els tenim al dia, els que votem com jo.
El problema de CiU és que no volen que siguem una Nació i ens comportem normals. Ells viuen del nacionalisme, en fan negocis. Es normal que quan han vist que Esquerra s'ha comportat com un partit normal d'esquerra nacional i fa govern amb les altres esquerres, s'han posat nerviosos. Se'ls ha acabat la bicoca.
Ara encara continuaran durant mesos dient que Esquerra perdrà milions de vots, i a més es tornaran a pensar que tothom els votarà a ells. No s'adonen que ja no existeix la Catalunya CiU-PSC, que els anava tan bé. Estan convençuts que tornaran a guanyar amb 130 escons, a no ser que La Vanguardia els digui amb una enquesta que en trauran 134.
CiU s'ha quedat sola. Profundament sola. I ara vénen les municipals...a Girona,Tarragona,Lleida i Barcelona ja haurien de saber els seus candidats que la patacada és inevitable. La reacció pepera d'aquests dies impossibilita molts pactes locals.
Esquerra si governa bé -i ho farà- serà recompensada. I espero que tots els partits que integren el Govern de l'Entesa nacional pel progrés, hagin après bé la lliçó: els partits a casa seva, i el Govern per tots els catalans.
A partir d'ara, votar a CiU és un vot testimonial. No hi ha més.
Excel·lent article d'en Tremosa a l'Avui, aquest que adjuntes. Bé, ja tenim a tota pantalla la vendetta d'en Carod. El PSOE el va obligar a dimitir el 2004, i Mas i ZP van conspirar per fer fora ERC del govern el gener d'aquest any, cosa que van aconseguir pel maig. El candidat de perfil baix Montilla havia d'acabar de facilitar el retorn de Mas a la Generalitat. Però resulta que s'han acabat els temps de les majories absolutes. CiU no tornarà a treure mai més majoria absoluta al Parlament. I després de volar tots els ponts possibles amb ERC durant la legislatura i no diguem durant la campanya, ara es troba que li han girat l'esquena.
Lliçó 1ª: En temps de majories relatives, no et tanquis cap opció per a pactar després de les eleccions. Ni la del PP (Com s'ho farà en Duran per ser ministre si el 2008 guanya Rajoy?).
Lliçó 2ª: L'onada d'animadversió i odi que arriba des d'Espanya, i que ara s'intensificarà des de dins del propi parlament amb Ciudadanos, fa que l'opció de votar CiU es descarti per massa tova. El jovent, els nous votants, els catalanistes de tota la vida ens sentim agredits per la fel que vomita el PP i el clima que està aconseguint contra Catalunya, de manera que quan som cridats a les urnes, ens sentim impel·lits a plantar cara amb l'opció més contundent, la que els incomodi més, la d'algú que trenqui les regles i aspiri a fer saltar el seu estat. Aquest vot es diu i es dirà ERC, mentre CiU no es posi a l'alçada i es declari obertament sobiranista.
Un cop assumides aquestes realitats, CiU tornarà a treure el ventre de pena, i aleshores serà ERC qui li anirà al darrere per pactar. Mentrestant, ja pot anar fent DVDs escola FAES.
Mira, 4 barres, CiU no ha d'aprendre dues lliçons, com tu pretens amb aquest aire de superioritat "pseudointelectual".
Amb només 1 lliçó ja en té prou: mai més s'ha de refiar que pot comptar amb ERC ni per fer avançar el país ni per a res, doncs si ara, guanyant en vots i escons i a pràcticament tot Catalunya prefereix lliurar el Govern a Montilla, aquell senyor que queda tan ben retratat a l'article de Victor Alexandre (que no és de CiU, precissament...), és evident que tenen allò que ells en diuen "opció estratègica" d'acabar amb CiU per substituïr-la en el seu espai sociològic nacional.
Però cap problema, si ara, amb tot el victimisme que varen fer amb l'Estatut, quan varen canviar el vot per exigència de la militància no per voluntat de la direcció (recordeu: vot "nul"), han acabat perdent 1 de cada 4 vots, en contra dels 0,8 per 4 de CiU, ja veurem que diu el seu actual electorat quan vegin coses tant "curioses" com Montilla màxim responsable de Política Lingüística...
I és que 4 anys passen molt ràpids... si no en són menys...
Que coneixes algun President de la Generalitat moderna que ho hagi estat sense el suport d'ERC?
Jo cap ni un.
És evident que el DVD fou un èxit. El tripartit en bramava perquè el posava en evidència. Del programa "liberal" d'en Carod o dels audífons del Montilla ningú en digué res, perquè no eren creïbles. A diferència del DVD.
És evident que va ser un èxit, per això estan on estan. De fet ja n'estan preparant un altre per penjar al youtube el llançament del coet que enviarà en Madí a l'òrbita de Saturn.
Curiosa manera de jutjar l'èxit, segons bramin els altres. Jo diria que es mesuraria més en votants convençuts, però és la meva humil opinió només.
"això que ha passat", qué és?. Que es formi una majoria de diputats a l'entorn d'un programa de govern?. Això és la democràcia representativa o com a minim aixó ho entenen a tot Europa. A menys que 47 sigui més que 70, que no crec.
Benvolgut Tristany, a tota Europa quan es fa una coalició de govern s'informa previament als seus electors d'aquesta voluntat. S'ha fet des de Galiza fins a Suècia recentment. Que es faci després i sense avisar només a apassat a Romania... i no és un bon exemple per seguir a Catalunya.
Pel que fa a la majoria de Govern a l'entorn d'un "programa de govern", em permeto recordar-te que primer van anunciar la voluntat de repetir tripartit i ara s'estan barallant precisament pel "programa de govern". Eren tantes les ganes de repetir tripartit que no tingueren ni el detall de dissimular com el 2003.
Per cert, i d'aquestes negociacions surten coses tan curioses com veure a Montilla ser el màxim responsable de Política Lingüística i a un Carod al qui se li retallen les competències que el 2003 tenia com a Conseller en Cap. En què collons estan pensant els dirigents d'ERC?
La única política lingüística seriosa és la que facilita l'aprenentatge als nous catalans. Com és possible que només hi hagi 1 cop l'any exàmens de nivell C? Haurien d'haver-n'hi cada mes! Com és possible que no hi hagi material didàctic modern? No es poden elaborar CD's? Heu llegit els argentins que volen aprendre català que han d'anar amb llàpis,llibreta i llibre per anar-se corregint ells mateixos sense un suport informàtic immediat?
I vosaltres discutint si és d'un partit o un altre! A treballar,sisplau, sense politització de la llengua i que des del Govern NO facin cap política de partit perquè ni un sol partit té la majoria democràtica per aplicar la seva voluntat.
Benvolgut Tristany, CiU va anunciar que la prioritat era governar en solitari i que, si no ho podia fer, buscaria els suports necessaris per fer un govern més fort. I ho faria amb qui pogués pactar un programa cómú. Vist com han anat les coses, és evident que no tenia cap pacte previ tancat amb ningú.
El PSC i ERC també van dir el mateix, la diferència és que aquests SÍ que tenien un pacte tancat i el van amagar als seus electors (és evident per què ho van amagar, no?). La prova està en que van anunciar primer la voluntat de reeditar el tripartit i és ara quan es foten les hòsties repartint-se els càrrec i intentant acordar el programa de govern.
I no ho dic jo, surt a tots els diaris, noi...
"és evident que no tenia cap pacte previ tancat amb ningú.". Evident!. Els únics que volien pactar amb CiU eren els del PP i Mas els va repudiar. Després del DVD vergonyós i la campanya violenta del Mas,era lógic que PSC,ICV i ERC no volguessin saber res de CiU. A CiU només li quedava CiUtadans, i no sumen.
Tristany, comparar els possibles "greuges" de CiU a ERC amb els "greuges" que el PSC ha fet a ERC és de vergonya. I no ho dic jo, ho diu el Tremosa a l'article d'avui. No hi ha color: el PSC ha humiliat molt més a ERC que CiU.
I voler fer creure que aquesta "aliança" tripartita és quelcom "nou" i com a consequència de la campanya electoral és, senzillament, un insult a la inteligència. Si t'ho vols creure, noi, allà tú. Però no és així com ho veu la immensa majoria dels ciutadans...
Ja us passarà factura el vostre electorat, com ara ho han fet el 23% que ja no us han votat.
Que CiU estigui a l'oposició no és malmetre el pais, ans el contrari. No confonguis Mas i Duran Lleida amb Catalunya.
Aquest bloc és una mostra de visió escorada cap als psociates.
Les ferides, senyor Gordillo, es curen i no s'utilitzen com a excusa per reforçar la dependència d'Espanya. Això si ets nacionalista català. Si no, no.
Cada dia m'agrada més aquest bloc. Em penso que en Saül és periodista i dels que no es deixen endur per uns o altres. No entenc que gent que avui penja comentaris en contra seu (i no de la seva opinió, que seria més normal), en el seu dia el lloessin (serà que lloàven coincidir amb la seva opinió?). Sigui com sigui, segueix així, Saül, m'agrada el que dius i sobretot, com ho dius.
Plenament d'acord Isabel. La riquesa del bloc d'en Saül, la seva capacitat de treball i de coordinació és exemplar. Endavant Saül. Endavant amb la catosfera. Gràcies a aquesta i als rumors que es generen, en pocs dies/setmanes es poden convertir en fets. Pex: l'acceptació dels Presupuestos del Estado per part del Sr. Duran. Segons vostès Catalunya té un preu. Ui! em sembla que m'he envalat.
Salut!
Sembla mentida que tanta i tanta gent es dediqui a criminalitzar aquest nou govern només pel fet que el seu president ha nascut fora de Catalunya.
Escolteu, jo sóc de les Terres de l'Ebre i per a mi un polític de la part alta de Barcelona em resulta tan OVNI com un de nascut al mig d'Andalusia.
Però no només això, és que estic veient que molta gent està treient enfora lo pitjor de Catalunya per desligitimar el nou govern, fent apologia d'un nacionalisme de socarrel dels que tanca portes a tot aquell que ve de fora. Jo sempre he cregut en el nacionalisme de convicció de lliure adscripció de ERC, per això en sóc militant, per això els vaig votar, per això dono un vot de confiança al nou govern tot i que hauria preferit el pacte amb CiU tot i que per motius diferents als exposats pel 99% dels que ara critiquen la reedició del tripartit.
Després dones un cop d'ull a lo que es discuteix en campanyes electorals i en pactes postelectorals en llocs com els Estats Units i França i dius "Quina enveja".
A la resta del món, aquell que es troba més al nord de les Alberes, més al sud del Sènia i més a l'est del Noguera Ribagorçana es discuteix com aconseguir un creixement sostenible, com fer front a les deslocalitzacions i al traspàs de poder econòmic de l'Oest vers l'Est i del Nord al Sud, com fer arribar aigua neta i potable a la major part de la població o, fins i tot, com alliberar la dona que ha de tenir cura de fills i avis impedint així la seua autorealització humana i laboral.
Serà que aquí no tenim problemes i ens podem posar a discutir el sexe dels àngels, què gran que és el meu país!
Benvolgut Turtusí, és evident que tot allò que passa fóra de les Terres de l'Ebre a tu et resulta desconegut, doncs si haguessis seguit la política dels darrers mesos, els UNICS que han intentat obrir el debat sobre els cognoms i la procedència del Sr. Montilla han estat els socialistes, amb una clara voluntat d'utilitzar-ho electoralment.
El problema de Montilla no és on ha nascut, sinó que en acabar el seu discurs després de les eleccions del 14-M l'acabi amb un "Viva España!. (Ho pots trobar a You Tube).
Això (i el que hi ha al darrere) no coincideix en el model de país que els patriotes catalans volem pel futur.
Llegeix l'article de Victor Alexandre (que no és de CiU) i veura's que ens preocupa de Montilla.
I que hagi arribat a president no perquè hagi guanyat les eleccions (que és qui més a perdut) sinó perquè el facin president els dirigents d'un partit suposadament independentista és, com a mínim, sorprenent.
Podràs dir que CiU va pactar amb tothom. Cert. Però mai va fer consellers, ni menys encara President, a ningú que no fos d'un partit d'obediència catalana (durant 8 anys amb gent d'ERC i després sols CiU). ERC no podrà dir als seus electors el mateix mai.
Respecte el darrer comentari, CiU treia uns resultats prou folgats per no haver de cedir cap Conselleria a ningu (ja no cal dir Presidencies). Pero ja que et vanaglories d'aixo, com pots explicar el fet que anaven a fer el Sr. Montilla Conseller en Cap? Com pots explicar que la primera opcio del Sr. Mas per a formar govern es trucar a la porta del PSC per oferir-los MIG govern?
I despres d'aixo i de que els donessin carbasses es suposava que ERC havia de dir si a la oferta de pactar? Per que? Aviam, per que?
Qui és l'espanyolista? Val la pena preguntar-s'ho. CiU va treure en DVD seguint el model FAES. Al perdre les eleccions, CiU tracta de deslegitimar al nou govern tot dient que és antidemocràtic, i prova de treure a tot el seu electorat al carrer a fer pressió. Com el PP a Espanya. CiU va ser la primera formació en vendre's a Madrid durant el procés estatutari. Al perdre les eleccions, CiU ha enviat un missatge a Ferraz dient que "no era això el que esperaven" i que, per tant, havien preparat un pacte amb el senyor Zapatero. Depenien de Madrid, volen col·locar un ministre a Madrid (Duran i Lleida) però encara continuem pensant que són nacionalistes.
En canvi, el Sr. Montilla (qui, ho diré quan abans, no m'agrada ni en les seves formes ni en el contingut), va aprofitar que Zapatero i Blanco estaven fent les Amèriques per treure un nou Tripartit que inclogués a Esquerra. Ha plantat cara a Ferraz (que optava, no crec que ho dubti ningú, per la sociovergència) quan ningú ho pensava. I a diferència de Maragall, va acabar el seu discurs amb un "Visca Catalunya!". Qui és l'espanyolista? Què esperaven aquelles persones que es reclamen nacionalistes i creuen que de la nit al dia es pot aconseguir la independència com si res? Creieu que CiU està molt per la independència de Catalunya, o fins i tot per la seva autonomia real respecte a Madrid? Llavors és que teniu una memòria que no va més enllà de les últimes quatre setmanes. Investigueu una mica per descobrir com aquesta monstruositat que coneixem com a Acadèmia Valenciana de la Llengua que fracciona la unitat lingüística del català va ser aprovada amb la connivència del Sr. Pujol, tan nacionalista ell.
Alguns comentaris que he llegit aquí (i que no són altra cosa que el resultat de l'agressivitat de CiU, que ha fet mans i mànigues per crispar l'ambient i dividir les forces que podien formar un nou Tripartit) fan autèntica a pudor a racisme. A Montilla se li ha recriminat el seu origen andalús (com si la presidència fos un assumpte d'origen ètnic) i fins i tot no saber-se el Virolai ni haver-se llegit el Zoo d'en Pitus. Ridícul. Aquest és l'autèntic nacionalisme de CiU i d'un sector no menys important d'ERC: un nacionalisme purament folklòric. A tots els qui critiqueu a Montilla per ser el primer president de la Generalitat d'origen andalús, no cal que em féu cas a mí, féu cas a Joan B. Culla i Clarà, historiador de la UAB, que l'altre dia va recordar que de presidents de la Generalitat andalusos ja n'hem tingut uns quants molt abans. Al segle XVII, concretament.
Angel, no en dispares ni una, noi! CiU no ha perdut les eleccions, el DVD no és model FAES (independentment de les consignes oficials, ho ha reconegut fins i tot l'Enric Marin, que és d'ERC i de comunicació en sap força -debat a TV2 amb periodistes-) i, a les properes eleccions, en faran tots, doncs és un pamfletet de partit però en allò que ara se'n diu "nou format". La resta els han fet encara en paper.
Defenses a Montilla dient que va cridar "Visca Catalunya" i amagues que la nit de les eleccions del 14 M cridava, a Catalunya, "Viva España" (ho tens al You Tube) i dius que la Acadèmia Valenciana de la Llengua fracciona la "unitat de la llengua catalana" amb la connivència de Pujol. Xiquet, a veure si llegim una mica abans de parlar: l'AVL és una de les poques institucions al País Valencià -junt amb les Universitats- que encara defensen la unitat del català. Per cert, i ja que parles d'aquest tema, fou Montilla -i els 21 diputats del PSC- que fa uns mesos votaren en CONTRA d'aquesta unitat de la llengua al aprova l'Estatut valencià, on es reconeix aquesta separació. I és aquest home a qui heu fet President.
Ja veus que és bo informar-se una mica abans de fer el ridicul afirmant coses que no son certes...
I si el Montilla és andalús o del Bages ens és igual... el problema és que és un espanyolista, hagi nascut on ho hagi fet.
Hola, el meu pare de vegades m'explica contes i al llegir-te he pensat en un.
Ai, i amb aquest home, que dius que és tan dolent com un dimoni banyut i pelut, el senyor Mas hi volia pactar. Tan dolent no deu ser oi?
En aquest conte del pastor i del llop s'apren que si vols pactar amb el llop després no vagis cridant que és llop dolent. O sinó tapat el plumero.
Ho sento, però no puc entendre aquest desencís tan i tan amarg. ERC és un partit d'esquerres. A sant de què ha de preferir un acord de govern amb un partit liberal abans que un altre amb un partit també d'esquerres? Però per què no s'accepta d'una vegada que ERC és ideològicament independent de CDC? Per què no s'accepta que ERC té una visió diferent a CDC sobre el cami cap a la sobirania? O potser els eminents sobiranistes d'aquest país continuen sota la batuta mental del nacionalisme convergent?
No existeixen dos eixos en la política catalana, com es diu, sinó dues visions diferents en tot els seu àmbits. Aquesta dicotomia respòn a la genètica ideològica del pujolisme que consisteix a mantenir dues estratègies diferents, una per a la butxaca i una altra per a les coses del cor. La segona, sempre, és clar, supeditada a la primera. Però aplicant aquest mateix raonament a ERC, no entenc com és que una part dels partidaris d'ERC, els desencisats, pretenguin obligar ERC a que faci una tria i que la prioritat sigui la segona opció. Potser van triar ERC perquè creien que era una versió radical de CDC? Doncs han de veure que a ERC se l'ha de jutjar sota uns paràpetres diferents als que s'utilitzen amb CDC. I si aquests paràmetres són o no són correctes, es veurà amb el temps, no per la seva relació amb el nacionalisme conservador.
No vull, per acabar, eximir ERC dels errors que ha comès darrerament. Ara bé, no s'hi val jutjar la seva estratègia i la seva raó de ser pels errors, per a mi conjuncturals, que ha comès.
Ah! i aclarir que no sóc militant de cap partit polític
Tristany, en els temps que corren, el programa social de CiU i el del PSC (per no dir d'ERC i els seus tocs "liberals") són força semblants.
Si vols, ens dediquem a posar etiquetes, però els fets són evidents: CiU va crear una xarxa sanitària pública i un sistema educatiu públic que són dels millors d'Espanya. I va impulsar el primer Salari Mínim -el PIRMI- per aquells que no tenen res. I va pujar les pensions mínimes als menys afavorits...
En fí, res que el PSC i ERC no farien. Per tant, deixeu la història de les dretes i les esquerres: som a l'Europa del segle XXI. Només cal veure com de semblants són les polítiques dels Ajuntaments de BCN i Tarragona.
La diferència més important és la relació que es vol amb Espanya. Aqui els partit sí estan clarament diferenciats: uns són d'obediència espanyola (PSC, PP) i d'altres catalana (ERC i CiU).
I ERC ha fet President a qui seia a la banda d'Espanya retallant l'Estatut, amb l'escusa que Mas va deixar retallar "massa" aquest Estatut.
Curiosa, la paradoxa...
Exacte. Si mireu els mapes electorals de tots els països de la Unió Europea no existeix la divisió entre dretes i esquerres. Només el cap calent de la gent del PSC-ERC-ICV-PP pot sortir una idea tan primitiva. Ho sap tothom: al Parlament d'Europa la majoria són ciuencs i com a màxim es divideixen entre el grup de'n Mas i el grup de'n Duran.
Es una casualitat,només, que Franco,Aznar i Le Pen siguin els portaveus que diuen que no existeix la divisió de dretes i esquerres.
Els preus dels pisos han pujat un 150% en els últims 6 anys. Jo i la meva companya amb prou feines podem pagar el lloguer per viure al "centre" de Barcelona. Comprar un pis al cap i casal: ni pensar-hi.
Escolteu rabiuts, que l'abstenció ha estat del 43% i els vots en blanc s'han triplicat. Només voleu les cadires o que? Que no veieu que la gent n'està farta dels polítics i dels seus jocs: pacto aquí, pacto allà.
El poble català vol un govern que solucioni els problemes: Vivenda, Inmigració, Sous de misèria per le sjoves, Seguretat, Educació, Sanitat. També volem un govern catalanista però abans que nacionalistes som persones que viuen el dia a dia. Pq no parleu d'això i deixeu de fer el ploricó.
I si heu perdut la cadira que us havien promés us foteu i aneu al infojobs a buscar feina i a l'idealista a buscar casa.
Doncs què? Amb convergència aniria diferent?. Apa nano, ves a agafar la cassola que no has entès res de res. Els polítics han d'estar al servei del poble, ho entens: servei. No per barallar-se per qui ha de manar què. I això val per tots els partits.
Si ara governa l'esquerra, doncs que governi i ho faci bé. Quan governi CIU també li demanaré el mateix. De fet, en Pujol sabia que això és lo important. Recordes, cassoletes, allò de "fer país" per sobre de distincions polítiques.
Espero que se us passi la ràbia aviat i que feu propostes constructives pel bé del país.
Saul, crec que la mala llet que es respira per aqui no es cosa d'abans-d'ahir. És una mala llet molt rància ja que com que ningú té nassos de defensar els seus, passa a atacar l'altre.
Estem en la lògica pueril del "I tu més". Pueril i perillosa, perquè els que la utilitzen semblen pensar que el fet que l'adversari polític n'hagi matat a 10 o robat 10, fa perdonable el fet que els seus se'n carreguin 9 o robin 9.
De tota manera molts comentaristes es representen només a ells mateixos. El comú de la gent segueix tenint amics a totes bandes i si parlen de política, fan conya junts d'en Saura com a conseller d'interior desatllotjant ocupes o la careta celestial (democristiana) que posava en Duran dilluns.
La majoria de la gent són abstencionistes i els que votem, votem desenganyats i esperant-nos el pitjor. S'ho han guanyat a pols tots els polítics (els que surten a la tele i els que viuen d'això).
A la blogosfera o catosfera o com se'n digui hi ha molt militant i moltes relacions de dependència de la política. Els votants de CiU no són ni tan nacionalistes verbalment ni tan talibans en les formes com els que volten per aquí. Els d'ERC no gasten aquest lèxic propi d'ICV que es detecta per aquí.
El que passa és que aquestes relacions no s'expliciten. Com deia ahir parlant dels diaris, jo entenc la mala bava que gasta l'Oliver a l'Avui, però perquè sé de quin peu calça i de quina mà cobra. Jo també estaria emprenyat si estigués convençut que m'han tret de la boca un sou de més de 80000 eu/ any durant 4 anys... sobretot quan (en la majoria d'aquests casos) l'alternativa amb prou feines passa dels 30000.
Gràcies Saül per seguir al peu del canó com evoluciona la blogosfera, explicant-nos les reaccions i no deixar-te emportar per la marinada de la coragror i del ressentiment ni pel foc d'encenalls. El que ha passat no és cap sorpresa.
Com a mínim fa 15 anys que funciona l'eix social: els partits de dreta d'una banda (al govern i a l'oposició) i els partits d'esquerra de l'altra (al govern i a l'oposició). Ara CIU ha estat l'opció damnificada però com que no ho ignoraven i no han tendit tampoc cap pont amb ERC i si amb els socialistes, ara volen fer bullir l'olla obrint els fogons contra els republicans. Potser sí que he de fer un esforç però ara mateix no em sembla comprensible.
Quan arribi la serenor (sinó malament) espero que es facin anàlisis més freds per part de CIU, perquè no en va i malgrat que ara els veig plens d'escarafalls que no comprenc, darrerament ERC és només la tercera opció de CIU per pactar, primer va ser el PP i ara és el PSC. Aquesta vegada, és cert, ERC ha estat la segona preferència però em temo que ho ha estat exclusivament per la tàctica de CIU (en el moment del debat de l'Estatut), no per massa convenciment dels dirigents.
En Mas, amb el seu tarannà guanyador fins a un punt insultant, no ha pogut evitar que els tres perdedors, un home que sembla un robot com en Montilla, un floretes com en Saura que es creu que per dir els quatre mots secrets: "sostenibilitat", "progresista", "ecologista" i "d'esquerres", ja és certament d'esquerres, i un Carod pallassot qué el que més ha aprés en tres anys amb Maragall han estat les maragallades. Es fantastic i, que el nostre president sigui qui és, diu molt del nostre país. M'encanta tenir un president perdedor.
La reacció de certs membres de CiU i de militants d'ERC descontents amb el pacte tripartit comença a ser una pataleta gegant de molt mal perdedor.
La llei electoral permet el que s'ha produït. Donat que vivim en un Estat de dret (per molt que ens pesi a alguns) la llei marca unes pautes de comportament social, econòmic i polític que s'han de seguir, del contrari, el seu pes recau sobre els que la incompleixen. No hi ha més.
S'han seguit les pautes del joc i punt. Unes pautes que en el seu dia van ajudar a CiU i ara ajuden als partits suposadament d'esquerres. Qmb quina barra declararà CiU un hipotètic pacte d'aquí a quatre anys en cas de que li fes falta per acabar governant?
CiU a caigut en la seva propia trampa. Una campanya super agressiva, el jugar al tot o res, i perquè no dir-ho, la fatxenderia del seu líder. Per què CiU no ha fet concession? Perquè creia del tot segur que guanyarien de càrrer fent que el tripartit no pogues sumar.
Quan parlo de consessions em refereixo a que podrien haver considerat molts possibles pactes. Per què no pot cedir un parell de carteres a IC, tot i que ideol·logicament puguin estar molt allunyats, però reconeixen que IC pot ser un bon gestor en camps com el medi ambient. Per què es baren tancar tant en banda respecte del PP (tot i que aquests ja s'ho mereixen). I així es podrien enumerar diverses formules des dels extrems anoments cap al centrisme de PSC.
Quin és el problema? Doncs que a tots aquests els hi agrada massa manar i no volen compartir gaire el poder. I sobretot en Mas.
T'estàs quedant sol. La majoria d'intel·lectuals sobiranistes són molt crítics amb el que ha fet ERC i han desertat: Víctor Alexandre (no és això companys d'ERC), Salvador Cardús (ho critica obertament), Vicent Partal (editorial abans d'ahir), Ramon Tremosa( avui a l'Avui), Hèctor López-Bofill (està missing), etc.
Només algún periodista mediocre de partit com tu defensa la traició d'ERC.
Fins i tot el Joel Joan està misssing.
Què ha passat? Tothom s'equivoca i no veu el catalanista Montilla que voleu veure?
Saül, d'aquí un temps, no val criticar l'acord. Tu l'has defensat amb força.
No val canviar quan vegis que som una regió. És ara, que s'ha de ser valent, encar que et costi algún càrrec de partit, tal com han fet molt dignament en Partal, l'Alexandre, en Cardús, en Tremosa, etc.
Visca la Terra, Mori el mal govern!
La gent, la gent, la gent està bocabadada i corpresa.
I en Lluís Gavaldà, què hi diu?
Tu sí que fas comentaris mediocres. Et vull tant la sang que no saps dir les coses sense desacreditar els altres. Si la política catalana ha d'estar en mans de gent com tu, m'alegro de no estar-hi d'acord. Necessitem gent més templada, raonable i comprensiva que tu per portar aquest país. Si ha de ser en Montilla o en Mas, ho decidiran els vots al Parlament que han obingut les forces polítiques en unes eleccions democràtiques i per un procediment democràtic.
No es de rebut amenaçar ningú per intentar evitar que canviï d'opinió. Coherència no és immobilisme. Això és ser un retrògrad i no saber avançar.Crec que tothom es mereix una segona oportunitat, perquè dels errors també es pot aprendre. Ens fa falta gent constructiva i capaç de tornar la motivació al més de 40% de la població que no va anar a votar, amb la qual ni tu ni molts estan parant atenció. Creu-me, la teva enrabiada no et col·loca precisament entre ells.
No tots els catalanistes estant a CIU i a ERC, afortunadament.
Benvolguts, els recordo que CiU és un partit obertament de dretes. Que compta amb consultors terrebles (per exemple en Sala i Martin, en economia). Que poc haguera fet per les polítiques socials. Si ERC vol formar govern amb CiU caldria que es treies la E de les seves sigles.
ERC, ara només és un partit d'esquerres, com ICV,PSOE,etc. és l'Euskadiko Ezquerra actual.
No veieu que guanyeu o perdeu vost de CIU? Mireu l'àrea metropolitana, no heu avançat gens en l'electorat d'esquerres. És més forta CIU fins i tot. Qui guanya és Ciutadans.
Només CiU és nacionalista.
ERC=PSOE
La ferida acaba d'obrir-se i cou. Han de passar unes setmanes per que la calma torni a l'oasi.
Els militants d'una o altra banda son una minoria dins el catalanisme i la majoria social ha d'evitar entrar en aquestes rancúnies absurdes.
Ara a CDC li toca posar-se a "fer país" des de fora del govern. Menys laments i més feina.
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Si no esta disposada a anar més enllà de la legalitat vigent pel que fa marc juridico-politic de Catalunya, no té res a pelar amb ERC. Mentre Esquerra no sigui el partit hegemonic en el centre-esquerra català mai li interesarà pactar amb CiU a nivell nacional.
Només si CiU proposes sumar-se a superar l'actual situació, ERC via presions internes li seria impossible de dir no a un pacte.
Així estan les coses.
I el PSC, que n'és gaire partidari "d'anar més enllà de la legalitat vigent pel que fa al marc juridico-polític de Catalunya".? És a dir, que és gaire sobiranista, el PSC? i ICV i adlaters?