A l'espera de la formació de conselleries, secretaries i altres departaments del govern del nostre país, baixem de l'actualitat política i esbargim una mica la neurona. Aprofito per recollir la proposta del Bloc Botxí. (Es veu que sí, que de tant en tant, s'abaixa la caputxa i sembla una personeta i tot. Salutacions!)
La meva tria: Els Pets. Per què? Doncs senzillament perquè han posat banda sonora a la meva vida. Un homenatge als qui han sabut evolucionar des d'aquells concerts souleros amb quinze mil persones dalt de l'escenari on sense cap mena de problema s'aturava un concert si a baix s'estaven hostiant "la violència a la plaça de toros" (Joan Reig, dixit), com si el sentís, fins a aquesta meravella que es diu Agost.
En canvis jo sí que passaré la patata calenta a tres blocaires: Puig d'en Cama, Marcús, Flux. Espero que ells facin el mateix. Som-hi?
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
