(Setanta-dues hores sense connexió. Setanta-dues hores i Telefónica encara no m'ha arreglat l'ADSL de casa. Imagineu-vos quin cap de setmana he passat, sense Internet i amb tot el que estava succeïnt. Dels nervis, estic.)
Sorprèn la rapidesa. No el desenllaç. CiU va ser qui va plantejar les eleccions en termes plebisicitaris: tripartit sí o no. I tenia raó, almenys en el missatge de la campanya. Una altra cosa és si l'objectiu perseguit, mobilitzar el votant anti-tripartit, s'hagi aconseguit. Es veu que no. Però cal reconèixer que la ciutadania estava ben avisada. O Artur Mas o tripartit amb José Montilla. I serà el segon. El tripartit anava a les eleccions amb complicitats prèvies que les urnes han permès de consolidar i perpetuar.
Setanta-dues hores per a la història. La negociació més àgil per a la formació de govern. Ràpid, ràpid, abans que torni Zapatero de Montevideo i es desdigui d'aquella promesa segons la qual Montilla podria negociar el que vulgués. ¿Zapatero respectant una promesa electoral? Permeteu-me que ho dubti. Però, en aquesta ocasió a ZP, la jugada no li ha sortit pas bé. El PSC més debilitat, amb el partit més dividit i tensionat (catalanistes revoltats enfront d'espanyolistes perplexos per l'escrutini de l'1-N), i el candidat més castigat a les urnes (Maragall, quina enveja!), està cridat a liderar una Entesa, que ara en diuen.
L'esquerra es pren una segona oportunitat. Les urnes i la legalitat ho permeten, i aquest matí ja començaven a sorgir les veus radiofòniques que ho deslegitimen. Ull, que amb la legitimitat no s'hi juga. Recordeu el DVD!
Escric això des d'un cafè, i la gent gran parla de política. Un està emprenyat amb Carod pel pacte amb Montilla. L'altre diu que Mas haurà de plegar. El primer li retreu que Carod va anar a Perpinyà i es va posar la corona d'espines, i el segon li replica que Mas es va vendre l'Estatut a La Moncloa. Picabaralla entre catalanistes. Conversa de cafè, i els ànims s'escalfen.
Ara hi intervé una dona. Diu que no és de dretes, però que el tripartit ho ha fet molt i molt malament. No ha esgotat la legislatura i ha provocat crisis diàries.
Un militant de CDC, exregidor del poble, respon la pregunta d'un dels tertulians: "Què ha fet tant malament CiU?" "Vols que t'ho digui", respon cridant, "la merda de disc aquell [DVD] i anar al notari."
Com escrivia la nit electoral, Molt de soroll per a no res.
L'esquerra es pren una segona oportunitat, deia. Volen un govern més cohesionat, més aprimat, més estable. Amb Joan Puigcercós de conseller, poca broma. Corregir els errors. Ja ho veurem.
El cap de setmana ha estat d'infart. Dissabte, després de l'entrevista Mas-Carod, els sobiranistes de CDC es mobilitzaven per terra, mar i aire. S'havia de crear un clima favorable al pacte nacional. Massa tard. Ja havien posat a negociar i donar la cara a Josep Antoni Duran, aquell que va dir que l'únic principi d'Esquerra és "no tenir principis". Ja havien tocat la porta de Montilla, quan en campanya havien rebutjat de totes totes la sociovergència.
Si pactar amb el PSC era bo per governar, fent Montilla conseller primer, no només ho ha de ser per a CiU. ERC hi té el mateix dret. La diferència és que amb ERC Montilla serà President.
Fes el que fes Esquerra, la pressió mediàtica i les trucades dels oïents emprenyats no se les estalviaria pas. En canvi, els nacionalistes que volien el pacte nacional amb ERC no truquen pas, dient pestes dels seus dirigents, que han començat la negociació per Montilla en lloc de fer-ho per Carod.
Els independentistes han estat el segon plat per a la federació nacionalista. Què hauria passat si CiU hagués obert el ball amb ERC? Segurament el mateix, però almenys ningú hauria pogut retreure als nacionalistes que declinessin l'acord nacional, d'entrada.
Ja vam dir que l'1-N era un tràmit, i que l'autèntica decisió era el pacte posterior. Ja l'hi tenim. A diferència de fa tres anys, a aquesta Entesa (ara se li diu així al tripartit) ningú no li concedirà els cent dies de gràcia. Encara no han pres possessió i s'ha obert la veda.
Algunes reaccions interessants:
Vicent Partal: Esquerra travessa el Rubicó
Lluís Foix: Derivadas de un "asesinato" en La Moncloa
Eduard Vallory: Socialistes juguen i guanyen?
Josep M. Terricabras: D'hipòtesi a projecte, Segona hipòtesi i Primera hipòtesi.
Víctor Alexandre: No és això, companys d'Esquerra
Gabriel Bibiloni: Em sembla que s'han tornat a equivocar
Sorprèn la rapidesa. No el desenllaç. CiU va ser qui va plantejar les eleccions en termes plebisicitaris: tripartit sí o no. I tenia raó, almenys en el missatge de la campanya. Una altra cosa és si l'objectiu perseguit, mobilitzar el votant anti-tripartit, s'hagi aconseguit. Es veu que no. Però cal reconèixer que la ciutadania estava ben avisada. O Artur Mas o tripartit amb José Montilla. I serà el segon. El tripartit anava a les eleccions amb complicitats prèvies que les urnes han permès de consolidar i perpetuar.
Setanta-dues hores per a la història. La negociació més àgil per a la formació de govern. Ràpid, ràpid, abans que torni Zapatero de Montevideo i es desdigui d'aquella promesa segons la qual Montilla podria negociar el que vulgués. ¿Zapatero respectant una promesa electoral? Permeteu-me que ho dubti. Però, en aquesta ocasió a ZP, la jugada no li ha sortit pas bé. El PSC més debilitat, amb el partit més dividit i tensionat (catalanistes revoltats enfront d'espanyolistes perplexos per l'escrutini de l'1-N), i el candidat més castigat a les urnes (Maragall, quina enveja!), està cridat a liderar una Entesa, que ara en diuen.
L'esquerra es pren una segona oportunitat. Les urnes i la legalitat ho permeten, i aquest matí ja començaven a sorgir les veus radiofòniques que ho deslegitimen. Ull, que amb la legitimitat no s'hi juga. Recordeu el DVD!
Escric això des d'un cafè, i la gent gran parla de política. Un està emprenyat amb Carod pel pacte amb Montilla. L'altre diu que Mas haurà de plegar. El primer li retreu que Carod va anar a Perpinyà i es va posar la corona d'espines, i el segon li replica que Mas es va vendre l'Estatut a La Moncloa. Picabaralla entre catalanistes. Conversa de cafè, i els ànims s'escalfen.
Ara hi intervé una dona. Diu que no és de dretes, però que el tripartit ho ha fet molt i molt malament. No ha esgotat la legislatura i ha provocat crisis diàries.
Un militant de CDC, exregidor del poble, respon la pregunta d'un dels tertulians: "Què ha fet tant malament CiU?" "Vols que t'ho digui", respon cridant, "la merda de disc aquell [DVD] i anar al notari."
Com escrivia la nit electoral, Molt de soroll per a no res.
L'esquerra es pren una segona oportunitat, deia. Volen un govern més cohesionat, més aprimat, més estable. Amb Joan Puigcercós de conseller, poca broma. Corregir els errors. Ja ho veurem.
El cap de setmana ha estat d'infart. Dissabte, després de l'entrevista Mas-Carod, els sobiranistes de CDC es mobilitzaven per terra, mar i aire. S'havia de crear un clima favorable al pacte nacional. Massa tard. Ja havien posat a negociar i donar la cara a Josep Antoni Duran, aquell que va dir que l'únic principi d'Esquerra és "no tenir principis". Ja havien tocat la porta de Montilla, quan en campanya havien rebutjat de totes totes la sociovergència.
Si pactar amb el PSC era bo per governar, fent Montilla conseller primer, no només ho ha de ser per a CiU. ERC hi té el mateix dret. La diferència és que amb ERC Montilla serà President.
Fes el que fes Esquerra, la pressió mediàtica i les trucades dels oïents emprenyats no se les estalviaria pas. En canvi, els nacionalistes que volien el pacte nacional amb ERC no truquen pas, dient pestes dels seus dirigents, que han començat la negociació per Montilla en lloc de fer-ho per Carod.
Els independentistes han estat el segon plat per a la federació nacionalista. Què hauria passat si CiU hagués obert el ball amb ERC? Segurament el mateix, però almenys ningú hauria pogut retreure als nacionalistes que declinessin l'acord nacional, d'entrada.
Ja vam dir que l'1-N era un tràmit, i que l'autèntica decisió era el pacte posterior. Ja l'hi tenim. A diferència de fa tres anys, a aquesta Entesa (ara se li diu així al tripartit) ningú no li concedirà els cent dies de gràcia. Encara no han pres possessió i s'ha obert la veda.
Algunes reaccions interessants:
Vicent Partal: Esquerra travessa el Rubicó
Lluís Foix: Derivadas de un "asesinato" en La Moncloa
Eduard Vallory: Socialistes juguen i guanyen?
Josep M. Terricabras: D'hipòtesi a projecte, Segona hipòtesi i Primera hipòtesi.
Víctor Alexandre: No és això, companys d'Esquerra
Gabriel Bibiloni: Em sembla que s'han tornat a equivocar
1)
Fer aflorar les contradiccions d'aquells que sent espanyolistes, diuen
que ara és l'hora dels catalans i que ningú no farà més pels catalans.
2)
Donar arguments i munició al PP, la més perfecta i activa màquina de
crear consciències catalanistes. Ciudadanos pot millorar-la, però.
3)
Fer adonar a CiU que ha passat massa temps relacionant-se, buscant
agradar, emmirallant-se en el model español (prepotència, som més
llestos que ningú, dominem el cotarro, xuleria, donant governabilitat a
l'estat a canvi de peixets al cove, pactant estatuts de merda -ofegant
el país- a canvi de tenir la menjadora plena)... i ara resulta que ni
sent bon minyons tenen el govern de joguina garantit.
4) Qui
vulgui prendre vots a ERC haurà de proclamar-se sobiranista. Aleshores
tornarà CiU als seus números. La gent ha vist el llautó de tots plegats
i està desencisada. Els votants se'ls van morint. El nacionalisme és
una collonada que només dóna per peixets al cove. Prou peixet. És hora
de tenir una flota pesquera.
5) Només un president revoltant farà
que el poble prengui iniciatives per arribar allà on no arriben els
seus governants. Hem estat una nació complaent des que va morir Franco.
Ara ens ofeguem en la decadència del tantsemenfotisme. No és votant
Mas, Carod, Montilla, Saura, Ribera o Piqué que solucionarem els
problemes. Cal organitzar plataformes per preparar l'objecció fiscal,
la insubmissió davant el cúmul de despropòsits que ens hem d'empassar
des d'Espanya. Ja falta poc pel colapse de moltes economies familiars.
Aviat serem majoria.
6) Bona part dels problemes que afecten
Catalunya tenen el seu origen en el fet que depenem políticament
d'Espanya. Fins que no s'assumeixi això per part dels partits
majoritaris i dels seus electors, no hi haurà futur per al país i
anirem llanguint com a poble fins a la dissolució en una mar de
mediocritat pròpia i immigració aplicada. Un president com Montilla és
el reflex de la Catalunya que ens espera si no hi posem remei. Et
desplau el teu futur president? Treballa per canviar-lo. No tot
s'arregla posant una papereta en una urna. Com diu en Joan Puig, ara
ens toca treballar. A tots. Però sobretot a la societat catalana. Ja
n'hi ha prou de conformisme.
Saül, se t’ha trobat a faltar, i força.
Ja he valorat en el meu bloc el desenllaç de les negociacions per formar govern. En general em sento content de com han anat les coses i diria, amb comptades excepcions, que el militant de base i la majoria de votants entendran perfectament que ERC ha triat la millor opció, tant pel que fa al moment actual, com també d’estratègia de futur. Temps al temps. Aquest govern és el que agradava menys a Espanya. ZP i el seu entorn ho van deixar entreveure, i avui tots hem pogut escoltar les apocalíptiques (para España) proclames de Angel Acebes, el millor i més gran impulsor de l’independentisme. Quin tio! Li haurem de fer un monument.
Ah! i els “suposats” votants d’Esquerra (filoconvergents encoberts i cabrejats) que ara escridassen i insulten en el fòrums i comentaris, més val que es dediquin a reflexionar i veure què han fet malament. Sinó, els veig eternament a l’oposició.
Que uns altres comentaristes anònims carreguin injustament contra el blocaire Gordillo.
Estic feliç. Avui l'independentisme democràtic ha fet un pas de gegant. Esquerra s'ha fet gran.
Penso fer-me militant d'Esquerra, ara que s'inicia una nova etapa històrica apassionant.
Es tancarà Convergència en una capella fent genuflexions a les essències de la Pàtria? Faran el paper de Colom?
Unió es desfarà de'n Duran i intentarà que el PP no se'l mengi?
Plantarà cara el PSC al grupet de la ultradreta auspiciat per Losantos i la Cope que ténen l'objectiu de fer un discurs per debilitar el PSC aquí,el PSOE allà,trencar la convivència i que el PP depengui dels seus dictats ultres?
Serà capaç Esquerra de rectificar els errors de certs gestos,d'assumir amb plenitud i mostar l'orgull de la nostre realitat sociològica i demogràfica?
Un període apassionant comença ara de veritat.Pel sobiranisme és un dia fenomenal.
Si no es pot anar més enllà (que no es pot, senyors "sobiranistes", perque només ho vol una mica menys del 20 % del 55 %), prioritzem les politiques socials. I a més antifrau i finançament de partits.
De debò que m'ha estranyat molt que durant tot el cap se setmana, no escriguessis res. He trobat a faltar la teva opinió, i estava segur que no era l'únic. Ets un referen per mi i per molts blocaires.
Es convoca un Congrés Extraordinari per consultar a les bases el pacte de la vergonya, o molts tirem la tovallola i plaguem del partit.
Ens haviem de quedar a la oposició o fer un pacte nacional per despleglar l'Estatut contra Madrid. ARa encambi hem fet a un españolista president de la Generalitat. Si en Macià resucités s'avergonyiria de la direcció de ERC.
Proposo un Congrés Extraordinari, hi ha molt militants d'ERC que ens sentim enganyats. REctifica aquesta direcció o a les municipals hi haurà una devallada histórica.
La gent se sent enganyada, la militancia i també molts votants, que mai creien que es faria president a en Montilla. PEr tan és l'error més gran comés per l'independentisme. Jo ja no els torno a votar i em donc de baixa.
L'estafa hagués estat fer President un burgés que, a més, de sobiranista no en té res!!!
De veritat et pensaves que ERC preferia un suposat "front nacional" (amb CiU?... quin fart de riure), que no pas donar una nova opció al pacte progressista? Per ser militant, no hi veus gaire...
Així sí farem adeptes a la causa, amb polítiques socials continuades!!!
Visca el tripartit (fins que tinguem majoria absoluta)!!!
Així arribarem a la sobirania? Si hem perdut 1 de cada 4 votants del 2003, amb aquesta decisió ens quedarem en la meitat a les properes eleccions. Per tant, prou de vendre motos a la militància i a l'electorat. I deixat de rotllos de "burgesos" i cia., que el Montilla viu a una torre de més de 300 milions de pessetes a Sant Just Desvern, i això no és proletari, precissament...
Saül, mai m'hagués pensat que et trobaria a faltar tant com aquest cap de setmana. No podia ser normal que al ritme que avanmçaven les coses el teu bloc no s'actualitzés. Entenc que estiguis "desquiciat" amb l'adsl.
No entenc la sopresa que genera la reedició del tripartit, i en qualsevol cas el que és sorprenent és la rapidesa amb què han avançat els esdeveniments (divendres fonts de CDC ja em confirmaven que tenien coll avall que el tripartit es reeditava -fins i tot apuntaven Puigcercós de conseller en cap, que no vicepresident- i fonts d'ERC ho confirmaven). CiU ha fet una campanya excessivament destructiva amb ERC i ara en paga les conseqüències. Un aplaudiment per Carod, que malgrat que fa Montilla president, cosa que em sulfura, assumeix la vicepresidència. Entenc que això és sinònim de: Montilla president de sucre i Carod vicepresident executiu. Al capdevall no podem oblidar que qui volia pactar amb PSC-PSOE primer era CiU, avalada per ZP. No val a dir que quan CiU vol pactar amb PSC-PSOE és estratègia i quan hi vol pactar ERC és heretgia. Ara CiU a moure peça i, si realment creuen que cal un front nacional CiU-ERC, a aplicar-ho des del primer dia en el discurs.
Per cert, ahir al vespre gent d'IC-V em deia que Joan Boada es perfila president del Parlament, i que també sonava Salvador Milà per aquest càrrec, tot i que semblava una figura més incòmode per al tripartit.
apala, a reveure. salut
no tenen a ningú millor per seure a la menjadora? altra cop els mateixos "aburgesats ecopijus". El discurs del "haver parlat primer amb erc" no em serveix, vaja un argument més pobre!. Es com justificar el tripartit pel tema del dvd. Si d'això depen un país anem llestos.
Com és possible que critiqueu a CiU per la seva campanya, quan vosaltres durant la del referendum els vareu insultar a plaer, i en canvi feu President de la Generalitat a qui us va humiliar i expulsar de Govern, primer a Carod i després a tots els consellers d'ERC...
Crec que són excuses de mal pagador. ERC ja tenia clar fer el tripartit i ho ha amagat als seus electors.
I això es pagarà...
...el més odiat o temut a Espanya. Pot semblar un argument simple però és ver i infal·lible. C'est comme ça. Pots mirar-t'ho del dret o del revés, de dalt o de baix, escairadament però és així. Per tant el millor pacte pel nostre país no és el que suposa encimbellar un dels candidats més espanyolistes que es presentaven i fer-ho des d'una lògica independentista (!!!). El millor pacte per mi era un pacte "a la basca" (CiU-ERC-IC), o si no un pacte CiU-ERC o sinó deixar governar en minoria el grup que va guanyar les eleccions i un dels pocs que també va guanyar en diputats. Però bé, ERC té dret a fer el que fa i jo tinc dret a no votar-los mai més.
Cordialment des del Maresme
En Pere Alzina i Bilbeny
Al meu parer CIU ha fet una tasca important de reconstrucció nacional del país però des del meu punt de vista CIU ha arribat al seu màxim, ja no dóna ni donarà per molt més, i és Esquerra la que ha agafat el relleu. CIU no és el PNB ni de lluny.
Aquí a la Segarra, molts dels càrrecs i alcaldes de CIU provenen del que se'n deia franquisme sociològic (alguns directament del franquisme). Això és un lastre pesat, perquè representen una posició fonamentalment conservadora i de sobirania res de res.
Des del meu punt de vista només una Esquerra forta i d'esquerres podrà avançar cap a la plena sobirania. Però això s'ha de fer des de l'esquerra perquè CIU està i estarà sempre pendent de l'estabilitat (i no ens enganyem, l'estabilitat de La Caixa és Espanya).
Segurament falta encara temps perquè Esquerra guanyi posicions i sigui no només la clau i pugui ser determinant, però per que això sigui així cal fer esquerra i no dreta, que és el que passaria si recolzés CIU, una altra vegada serím crossa minoritzada dels convergents.
I encara més, des del meu punt de vista s'ha d'entrar en el vot procedent de la immigració i en el propi vot del PSC i això s'ha de fer des d'un partit d'esquerres que faci polítiques socials d'esquerres, cohesionadores, i així sigui identificat.
Finalment, el projecte d'Esquerra té un valor especial, ja que és un projecte nacional no només per avui, sinó per avui i per demà
Jo respecto la teva opinió, coherent, però enten també que molts d'Esquerra preferim un partit que sigui d'esquerres, és veritat, i també nacionalment decisiu però en els moments importants -com en la negociació de l'Estatut- i no només a l'hora de fer governs amb CIU. Penso que també és una opció coherent.
Salut i república.
No has llegit el meu missatge. No dic enlloc que un pacte dels partits que s'autoproclament d'esquerres no sigui coherent. No he dit mai això. Només he dit que no és el millor per a Catalunya. El millor pacte pel meu país és el que fa més por a Madrid i aquest no passa per posar un president espanyolista sinó per un pacte entre els grups que no són delegacions territorials del cuadrante del noreste peninsular. Només he dit això. Esquerra pot pactar amb qui vulgui però aquest pacte és impossible de justificar pel bé del país i, de fet, ni ho han intentat. ERC pot fer el que vulgui. Jo només sóc un dels 400.000 votants que ha passat a ser ex-votant a partir d'ahir. Mai més. Bona sort, bon vent i barca nova!
En Pere
& En cap procés independentista (en cap!!!) d'arreu del món el partit independentista fa president algú del partit que s'hi oposa amb més virulència. Això no vol dir pas que CiU la vulgui però sí una part dels seus militants i votants. Em reafirmo en el que dic: el pacte no s'aguanta per enlloc més enllà de tírries personals i tacticisme partidista
Pere,
Estic d'acord amb tu que és bo mirar a Madrid per calibrar el catalanisme conformista o no del futur Govern de Catalunya. En aquest sentit difereixo de la teva apreciació perquè en tots els mitjans espanyolistes, dels més rancis dels uns i dels altres, el partit preferit per garantir l'estatu quo s'ha posat clarament de manifest: i és CIU. I ha estat així des del Pedrojota al Zapatero passant per Ibarras, Bonos i elements similars en caspa. Perquè? perquè saben que més enllà de gestos CIU no farà tremolar res. Ha estat justament el darrer triparrtit, i sense CIU, el que més hostilitat ha provocat als defensors de las Españas.
A més, entenc que aquesta legislatura no serà de tan gran esforç/desgast per la sobirania nacional com la passada. Ja m'agradaria a mi però entenc que molta gent vol una mica de tranquilitat, també. I temps vindran. Com temps han vingut recentment en els quals Esquerra va usar hàbilment la seva força política per impulsar i avançar un pas en la sobirania (petit, si vols) i ja has vist on va enterrar CIU aquest pas, a la Moncloa. CIU hagués sortit del Govern per patriotisme com ERC? No, s'hagués quedat al Govern per estabilitat.
Siguem intel·ligents que ja asbem que els ara cridaries del sobiranisme de CIU no cridarien molla si haguesssin fet la sociovergència.
L'Artur Mas és català, és cert, i el Montilla no el parla bé, també és cert, però l'independentisme del Mas és igual al del Montilla. Artur Mas està a favor de les seleccions catalanes, el Montilla també. I parem de comptar, que no hi ha molt més.
Taciticisme partidista? Sí, com tots, Però no pel poder, com CIU, que va rebentar l'Estatut per carregar-se i substiuir el Govern.
Salut!
Els teus insults no m'interessen molla. Millor prova d'argumentar. Audéu.
ERC ha actuat per partidisme i en coherència amb la seva estratègia de consolidar el seu espai. Fins i tot renunciant al protagonisme que li otorgava CiU.
Esquerra desconfiava de CiU però deu confiar moltíssim amb el PSC després de tot.
Com si els del PSC fossin tontos...l'experiment Montilla no ha sortit bé, ara posaran un vicepresident com el Castells i projectaran una imatge catalanista que desactivarà tots els intents d'Esquerra d'apropar l'electorat progre rebaixant plantejaments sobiranistes.
Potser de l'experiment en surt més escaldada ERC que el PSC aquest cop. Per començar mai més podran dir que són tan sobiranistes com d'esquerres: són d'esquerres amb una pàtina catalanista, evidentment apropant-se a l'electorat del PSC. Ja no són un referent pel sobiranisme.
Amb aquesta continuada divisió dels sobiranistes no anem enlloc, ERC encara confia en sobiranitzar l'esquerra? El país és el que és, hi ha el que hi ha, i hi havia l'oportunitat d'un pacte fort. Madrid hauria de pactar amb un grup CiU+ERC potentíssim, això era el millor pel país.
Polítiques socials amb un pacte ERC+CIU? Poques
Polítiques nacionals amb un tripartit? Cap
tan tonto com fer que a catalunya hi mani el regionalisme de CIU amb Mas i Duran...
Pacti amb qui pacti Montilla és català (entre d'altres coses perquè no hi ha cap mena de regulació legal per esbrinar qui ho és) però segur que no és "catalanista". Encimbellar un no-catalanista o espanyolista gràcies a un partit independentista seria una broma que faria riure (molt Felliniana, per cert) si no fos perquè serà realitat. Per agafar les maletes i córrer fins a Suècia...Tenen tot el dret a fer-ho i jo el meu a no votar-los mai més.
Pere
El que tu prefereixes és poder sortir al carrer a veure com els teus amics d'ERC fan que la paraula autonomista adquireixi sentit! A més ni sabeu on teniu la dreta ni on teniu l'esquerra! I a més es fan dir "republicans"...ja, ja, ja! Rídiculs diria jo!
Jordi Pujol i per tant CiU durnat molts anys definien ser català com tota persona que viu i treballa a Catalunya. Seguint aquesta definició amb podrieu dir quina diferencia trobeu entre en Mas i en Montilla? Com a aspiracions nacionals tenen les mateixes, tots dos varen recolçar el nou Estatut, per tant són iguals d'espanyols o de catalans. La diferència que ha quedat evident en la campanya, és si volem un govern de dretes (CiU) o d'esquerres (PSC). Per tant a Esquerra no li ha quedat més opció que pactar amb PSC per garantir les polítiques d'esquerres i progressistes que va explicar en campnaya i garantir la quota nacional del govern com hauria hagut de fer en un hipotètic govern amb CiU. Per tant tota aquesta bilis que esteu escopint els de CiU només demostra la vostra xenofòbia i el vostre elitisme que no és la realitat de pais. En quan a les crítiques al Raül penso que no teniu vergonya ja que de tots els blogs polítics és el més imparcial que podeu trobar i el més Nacional. Endavant Raül no et deixis manipular per aquesta gent. Hem de seguir treballant per una Catalunya Lliure i socialment Justa.
Felicitats, nois, com diu en Partal, heu creuat el Rubicó. I a l'altra banda ja no hi podeu tornar. Ara només falta que l'espai que heu deixat buit el pugui omplir Convergència.
Benvolgut Saül,
M'agrada llegir el teu web, malgrat que no sempre coincidim en els anàlisis que fas. Normalment sempre se't nota el teu escorament cap a la defensa de les posicions d'ERC, però acostumes a possar-hi una racionalitat i rigor que et fa interessant.
Aquesta vegada mantens l'esbiaxament cap a la defensa de les tesis d'ERC, però has oblidat aquesta racionalitat i rigor que et caracteritza. Ja sé que la decisió de la direcció d'ERC no és gaire racional, però d'altres periodistes propers a ERC han sabut analitzar-la fredament i criticar allò que té de criticable.
A tú no et cal justificar res que no sigui racional... bé, a no ser que esperis quelcom a canvi (cosa que no crec, veient la teva trajectòria... però mai se sap..., noi)
Tant parlar de sociocovergència i ara resulta que no era veritat. Evidentment aquest nou tripartit serà més estable, perquè Esquerra abandonarà el seu caracter reinvidicatiu i es dedicarà senzillament a la gestió (controlada pels socialistes) de les àrees que li toquin. Amb aquesta excusa de la bona gestió la paraula independència s'ajornara "sine die".
Els únics contents amb aquest nou tripartit són els quatre gats d'Iniciativa.
1- El PP i el Mundo amb l'acid bòric, la motxilla i la kangoo.
2- Els periodistes i supporters d'erc justificant que fer Montilla President és el més bo per al país.
Ho sento molt, però no és el mateix que Montilla sigui conseller en cap que que sigui president. El president és el màxim símbol de Catalunya aquí i fora d'aquí. Au, ara tenim un president que no parla bé la nostra llengua.
El resultat de les eleccions és una merda, sí, però això no autoritza a justificar qualsevol cosa, i per molt que es digui, el resultat del pacte d'erc és contra natura, si és que vol conservar la seva natura, i els seus principis.
A més, que ja està bé, que ens han enganyat als electors, que deien que no estava planejat el pacte amb el psc, que el Montilla sempre ha estat "l'espanyolista", que fa uns mesos els van fer fora del govern de mala manera, que representa que era el partit més català que hi ha.
A CIU s'haurien de replantejar la seva posició doncs els temps de majories absolutes se'ls ha acabat. I replantejar-se també l'estratègia d'atac constant, a tort i a dret cap a ERC. Però si la seva opció era el PSOE!
CIU a partir d'ara s'ha de començar a posicionar d'una vegada perquè presentar-se entre el PP i ERC ja no els funciona. CIU volia pactar amb el PSC amb el programa (més proper) del PP. I clar, la resposta és que no. I en segont terme trucant a Esquerra, diuen que mobilitzant el sector més sobiranista de CIU (?) però el Campuzano quasi absolutament desaparegut i Felip Puig com fidel i obedient escuder del pinyol sociovergent). Però clar, amb el programa regionalista de CIU, ERC opta per compartir el programa d'esquerres amb PS i IC.
Molt dolenta l'estratègia la de CIU i no haurien d'emprenyar tant ERC entre d'altres raons perquè als votatns d'ERC encara ens reforça més l'opció triada.
Mira que és divertit el teu comentari, noi! M'has de dir quina substància has pres i si és legal, doncs els efectes són al·lucinants -i al·lucinògens- en veure com justifiques el que no té justificació. Com diu el Partal, Esquerra ha creuat el Rubicó, farà president de Catalunya a un senyor que ha perdut 1 de cada 4 vots del seu partit i ho farà després que la mateixa ERC perdés el 23% dels seus vots del 2003, en fer president a un militant del PSC. Si és aquesta la manera que tenen de portar-nos la independència, més val que ens ho agafem amb tranquil·litat.
I no diré allò de que mai més tornaré a confiar amb ERC, doncs aquesta vegada ja no em refiava -i, malauradament, l'he encertat- però crec que seran molts els qui pensen igual. Ja s'ho faran, nois!
És veritat que molts votants d'ERC com també és cert que CIU també n'ha perdut uns quants, de votants. Com diu també el Partal CIU va triar aprovar un estatutet per tornar al Govern i Esquerra no l'acceptà. Aquí sí que feia falta un pacte nacional. Aquesta jugada del Mas amb l'estatutet ha estat hàbil per desallotjar Maragall i Esquerra del Govern, i ensems per fer perdre votants a Esquerra. Però amb aquesta jugada Mas no en va guanyar ni un dels votants d'Esquerra, més aviat al contrari perquè llavors sí que era fonamental prioritzar el país i no les opcions partidistes.
Un altre element a reconsiderar per CIU: el poder no ho és tot.
Saül, no es pot justificar tot. ERC= España Recupera Catalunya.
De debó creus, que és igual que un espanyol que ha perdut, que va votar en contra de la unitat de la llengua, ministre espanyol, pot governar un país?
Ens ho creiem això de ser un país?
Foteu pena, ERC, i els còmplices que Voleu Un Estat Propi, i defenseu el Ministro Perdedor de president.
Visca Catalunya, Mori el mal govern!
Ja començava a està preocupat. Després de tot l'enranou, miro el teu blog i no hi trobo res. No era normal ;)
Ahir quan vaig escoltar en Carod em va tocar la moral trobar-me de nou amb el tripartit. Però quan avui he sentit tots els convergents emprenyats amb la seva bilis a la boca m'han fet veure perquè ERC no pot pactar-hi. Una llàstima. I això que ells eren els del seny.
Benvolgut Jordi C., regaleu la Presidència de la nostra Nació a un senyor que quan es va negociar l'Estatut a Madrid seia a la banda d'Espanya (i que al dia següent del 30-S ja va dir que presentaria a Madrid les esmenes rebutjades aquí del PSC) i damunt voleu que estem contents i feliços i que només per la nostra reacció d'avui ja et justifica haver donat la Presidència al Montilla. Doncs noi, que Santa Llúcia et conservi la vista, perquè d'intel·ligència i capacitat d'anàlisi ja es veu que vas sobrat.
En canvi, ja veurem que opinen molts dels votants d'ERC. Recorda que quasi 1 de cada 4 (el 23%) no us van votar aquesta vegada.
No m'agrada com és en Montilla però haig de reconeixa que el que dius és veritat. I saps perquè ho haig de reconeixa? Perquè el Montilla tot el que va fer ho va dir publicament. En canvi, en Mas, va pactar el que va voler amb en ZP i encara és hora que ens expliqui de què anava el tema. De moment només sabem que ens va vendre i que gràcies a ell tenim un estatut de pena.
Per mi triar entra l'un o l'altre és una feina difícil.
Tu, benvolgut Saül, que ets periodista i avisat, ja saps que milites i fas propaganda d'un partit espanyolista vergonyant?
Us heu tret la R de republicà i la C de català, ja us va bé quedar-vos amb la E d'espanyol.
aquest darrer post posa en evidència la teva manca d'independència política, més que un periodista sembles un tertulià a sou d'ERC. Dones per bona la visió oficial d'ERC sense aportar ni un bri de contrapunt. Ep res a dir, però no et parapetis rere la suposada professió de periodista per difondre i justificar allò que fan els dirigents d'ERC.
Salut.
Aquesta no era la meva opció i ni tan sols la considero la més legítima, però m'agrada pensar en un President de la Generalitat nascut a Córdoba explicant al Partit per la Ciutadania que Catalunya és un país d'oportunitats obert a tothom.
Que en penseu?
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Noi (o noia) l'aposta estratègica ja la va fer el 2003, i li ha suposat perdre 1 de cada 4 vots rebuts (el 23%). Veurem ara quin cost té per ERC regalar la Presidència de Catalunya a qui afirmava que ha arribat el moment de deixar de banda "cabòries identitàries".
Fas una llarga explicació per justificar el que tu saps que no té lógica política, des d'un punt de vista de país.
Per cert, si tan segur estas dels teus arguments, podries signar-ho i no recòrrer a l'anonimat. Sembla que et faci vergonya signar aquesta anàlisi tan pobre que fas de l'actual situació política...
Ãs normal el dolor, la frustració en aquest moment. Ãs normal fixar-se en els resultats d'Esquerra i relacionar-los amb l'aposta que es va fer el 2003 i que es vol repetir al 2006. Però jo, amic i compatriota Jordi també m'he fixat en una cosa: els resultats de CiU són els pitjors des de 1980. Són molt pitjors que al 1995, que al 1999, i sorprenentment que al 2003. En nombre de votants, és clar. Al meu poble, La Garriga, CiU ha tornat a guanyar però no ha augmentat ni un sol vot des de l'any 1992 en termes absoluts. A qui s'ha de culpar d'aquests resultats diria que no massa bons, al tripartit? A ser massa o massa poc nacionalistes? A ser nacionalistes quan convé ( quan s'ha de fer president de la Generalitat a "un català " que sà piga com acaba el Zoo d'en Pitus ) i quan no convé dir que "somos españoles a nuestra manera " - Jordi Pujol dixit-. A tenir l'Antoni Vives al partit i preferir en Duran i Lleida com a cap dels negociadors?
Mare de Déu, sembla que si fessim president a en Mas el referèndum d'autodeterminació es convoqués al dia següent. Tan mentida és dir que CiU no es nacionalista, com dir que Esquerra no es independentista, simplement ni l'una ni l'altra tenen -encara- la possibilitat de portar a terme, soles, les seves idees polÃtiques de com volen Catalunya. De moment influim. Tan uns com els altres.Â
Jo faig autocrÃtica : ha estat un error culpar a Convergència de tots els mals del paÃs, de pactar amb el PP, de pactar amb el PSOE, perquè al cap i a la fi, la polÃtica és pacte. Ha estat un error que no es pot tornar a repetir.
L'error de Convergència, i que es veu molt clar en aquestes negociacions, és creure que el PSC no és un partit català . El que no són és nacionalistes, que no vol dir que no siguin catalans. Si tots els catalans fossim nacionalistes, demà convoquem un referèndum d'autodeterminació. Si no és aixÃ, s'ha de pactar. D'això se'n diu aposta estratègica pel pais, per TOT el pais. Pactar amb CiU? EL dia que ens garanteixin que els nostres vots serà n convocar un referèndum d'autodeterminació. Si no, no val la pena. Ni tan sols per la meitat de conselleries d'un govern vernissat de catalanisme, però amb els mateixos problemes de relació amb Espanya.  Â
Una abraçada cordial.