loburinot |
diumenge, 5 de novembre de 2006 | 23:29h
No sé que pensar. Estic totalment colapsat per la ràpida decisió del meu partit. La veritat és que no em fa gaire gràcia pensar que el señor Jose serà el president del meu país, gens ni mica. De totes maneres tampoc m'hagués fet cap gràcia veure-hi el figura del Mas, tanto monta, monta tanto! Només em queda esperar per veure en que queda aquest pacte. La meva aposta era la de quedar-nos a l'oposició, ni Mas, ni Montilla. Entendria aquest pacte si el resultat per Esquerra fos tan important que tinguéssim tan poder com el PSC, però de moment el primer que he sentit a dir és que ERC renunciava a la Conselleria primera per Carod, i això ho trobo una rebaixa innecessària i humiliant. No ho sé, estic entre frustrat, cabrejat, dolgut, però expectant, intrigat, esperançat! Espero que no ens tornem a equivocar, perquè a la mínima que vegi que trontolla la nostra força, que ens tornen a fotre el pel, engego el meu carnet a prendre pel sac!
L'entesa dels perdedors o com no s'enten l'entesa, que segur que no s'entenen.
JORDI |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 22:31h
JORDI
S'han entès els pededors, com si CIU fos una força fosca, o un partit naci, o maleït, o .. o no se qué. Però els que hem guanyat ens queda la pateleta, i jo prometo exercir-la , i cal preparar-se que això pot durar. Espero que els perdedors apareguin per comarques, a donar voltetes, i els esperarem per cantar el virolai a en Monill i les quaranta a en Jose Luis Cagot. Veniu veniu, cantarem plegats.
Mas vencedor, Mas president.
Perdoneu: el que no entenc és com esquerra preten ser el "pal de paller" del catalanisme, si no ha guardat ni les formes, potser seran la "pedra del femer"...qui sap.
Guillem M. |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 10:06h
Carod i Puigcercós, us heu venut als espanyolistes per un plat de llenties? Heu passat al davant dels interessos presents i futurs del país la vostra antipatia cap a CiU.
1)
Fer aflorar les contradiccions d'aquells que sent espanyolistes, diuen
que ara és l'hora dels catalans i que ningú no farà més pels catalans.
2)
Donar arguments i munició al PP, la més perfecta i activa màquina de
crear consciències catalanistes. Ciudadanos pot millorar-la, però.
3)
Fer adonar a CiU que ha passat massa temps relacionant-se, buscant
agradar, emmirallant-se en el model español (prepotència, som més
llestos que ningú, dominem el cotarro, xuleria, donant governabilitat a
l'estat a canvi de peixets al cove, pactant estatuts de merda -ofegant
el país- a canvi de tenir la menjadora plena)... i ara resulta que ni
sent bon minyons tenen el govern de joguina garantit.
4) Qui
vulgui prendre vots a ERC haurà de proclamar-se sobiranista. Aleshores
tornarà CiU als seus números. La gent ha vist el llautó de tots plegats
i està desencisada. Els votants se'ls van morint. El nacionalisme és
una collonada que només dóna per peixets al cove. Prou peixet. És hora
de tenir una flota pesquera.
5) Només un president revoltant farà
que el poble prengui iniciatives per arribar allà on no arriben els
seus governants. Hem estat una nació complaent des que va morir Franco.
Ara ens ofeguem en la decadència del tantsemenfotisme. No és votant
Mas, Carod, Montilla, Saura, Ribera o Piqué que solucionarem els
problemes. Cal organitzar plataformes per preparar l'objecció fiscal,
la insubmissió davant el cúmul de despropòsits que ens hem d'empassar
des d'Espanya. Ja falta poc pel colapse de moltes economies familiars.
Aviat serem majoria.
6) Bona part dels problemes que afecten
Catalunya tenen el seu origen en el fet que depenem políticament
d'Espanya. Fins que no s'assumeixi això per part dels partits
majoritaris i dels seus electors, no hi haurà futur per al país i
anirem llanguint com a poble fins a la dissolució en una mar de
mediocritat pròpia i immigració aplicada. Un president com Montilla és
el reflex de la Catalunya que ens espera si no hi posem remei. Et
desplau el teu futur president? Treballa per canviar-lo. No tot
s'arregla posant una papereta en una urna. Com diu en Joan Puig, ara
ens toca treballar. A tots. Però sobretot a la societat catalana. Ja
n'hi ha prou de conformisme.
El senyor Mas va ser l'encarregat de rebaixar l'estatut a Madrid, renunciant gairebé a un 70% del que va pactar el dia 30 de setembre del 2005. CiU no pot anar amb Esquerra.
El Montilla és un president millorable, però millor que el Mas, a més CiU va pactar durant 8 anys amb el president que ens ha portat els grans problemes, és penòs que als seus mitíns de campanya, els senyors diguessin que guanyarien en vots al tripartit i després en veure que no passaven dels 50, trobaven injust que l'entesa es formes per desbancar-los.
23 anys vam estar amb CiU, els 12 primers bons, i els altres... si us plau, pensa... durant aquest temps catalunya va perdre molt en innovació, internacionalitat, indústria,etc.
Catalunya es una nacio? si .Perque no, ara quina part dels seus habitants senten catalunya realment com una nacio, la meitat i ja fara prou.Molts diuen esser catalans, de la mateixa menera que jo ,m´agradi o no, soc espanyol.El fet es que jo tot i ser espanyol ho soc per impossicio, igual que els que diuen ser catalans , ho son impossats per que van neixer, viuen, i treballen a catalunya.Pero ara ve quan el maten! NO S´EN SENTEN DE CATALANS, ESSER CATALA ES UN SENTIMENT, FER DEL CATALA LA LLENGUA D´UNIC US PERSONAL AMB LES RELACIONS AMB ELS DEMES, SENTIR LA CULTURA I LA HISTORIA TEVA I FER DE LA SENYERA LA UNICA RAO IDENTITARIA, pero ells el 50% o mes, que hiha voltant, son catalans o "catalanes" pero fan servir el castella practicament com a unica eina de relacio amb els demes , no es senten identificats ni amb la llengua ni cultura catalana, que catalunya es una nacio? DE CAN PIXA
Això d'ahir jo tampoc ho oblidaré. Han fet mal a molta gent que ens estimem a Catalunya i no volem intervencionisme de ningú de fora. Però, si us plau, memòria històrica... CIU ja ho va fer amb Felipito i amb el feixista del bigotet. Estic d'acord que caldrà reinventar l'independentisme català (el temps ho dirà) però no és l'hora de fer passos enrera.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
JORDI
S'han entès els pededors, com si CIU fos una força fosca, o un partit naci, o maleït, o .. o no se qué. Però els que hem guanyat ens queda la pateleta, i jo prometo exercir-la , i cal preparar-se que això pot durar. Espero que els perdedors apareguin per comarques, a donar voltetes, i els esperarem per cantar el virolai a en Monill i les quaranta a en Jose Luis Cagot. Veniu veniu, cantarem plegats.
Mas vencedor, Mas president.
Perdoneu: el que no entenc és com esquerra preten ser el "pal de paller" del catalanisme, si no ha guardat ni les formes, potser seran la "pedra del femer"...qui sap.
És molt trist però cada cop veig més clar que l'objectiu d'ERC es ocupar l'espai de CIU.
Carod i Puigcercós, us heu venut als espanyolistes per un plat de llenties? Heu passat al davant dels interessos presents i futurs del país la vostra antipatia cap a CiU.
Lamentable!
Guillem M.
1)
Fer aflorar les contradiccions d'aquells que sent espanyolistes, diuen
que ara és l'hora dels catalans i que ningú no farà més pels catalans.
2)
Donar arguments i munició al PP, la més perfecta i activa màquina de
crear consciències catalanistes. Ciudadanos pot millorar-la, però.
3)
Fer adonar a CiU que ha passat massa temps relacionant-se, buscant
agradar, emmirallant-se en el model español (prepotència, som més
llestos que ningú, dominem el cotarro, xuleria, donant governabilitat a
l'estat a canvi de peixets al cove, pactant estatuts de merda -ofegant
el país- a canvi de tenir la menjadora plena)... i ara resulta que ni
sent bon minyons tenen el govern de joguina garantit.
4) Qui
vulgui prendre vots a ERC haurà de proclamar-se sobiranista. Aleshores
tornarà CiU als seus números. La gent ha vist el llautó de tots plegats
i està desencisada. Els votants se'ls van morint. El nacionalisme és
una collonada que només dóna per peixets al cove. Prou peixet. És hora
de tenir una flota pesquera.
5) Només un president revoltant farà
que el poble prengui iniciatives per arribar allà on no arriben els
seus governants. Hem estat una nació complaent des que va morir Franco.
Ara ens ofeguem en la decadència del tantsemenfotisme. No és votant
Mas, Carod, Montilla, Saura, Ribera o Piqué que solucionarem els
problemes. Cal organitzar plataformes per preparar l'objecció fiscal,
la insubmissió davant el cúmul de despropòsits que ens hem d'empassar
des d'Espanya. Ja falta poc pel colapse de moltes economies familiars.
Aviat serem majoria.
6) Bona part dels problemes que afecten
Catalunya tenen el seu origen en el fet que depenem políticament
d'Espanya. Fins que no s'assumeixi això per part dels partits
majoritaris i dels seus electors, no hi haurà futur per al país i
anirem llanguint com a poble fins a la dissolució en una mar de
mediocritat pròpia i immigració aplicada. Un president com Montilla és
el reflex de la Catalunya que ens espera si no hi posem remei. Et
desplau el teu futur president? Treballa per canviar-lo. No tot
s'arregla posant una papereta en una urna. Com diu en Joan Puig, ara
ens toca treballar. A tots. Però sobretot a la societat catalana. Ja
n'hi ha prou de conformisme.
Jo sóc sobiranista i a partir d'ara votaré CiU!
Una cosa és pactar amb els espanyols, una altra es posar un espanyolista com a president del meu país!
NO HI HA DRET!
Guillem M.
El senyor Mas va ser l'encarregat de rebaixar l'estatut a Madrid, renunciant gairebé a un 70% del que va pactar el dia 30 de setembre del 2005. CiU no pot anar amb Esquerra.
El Montilla és un president millorable, però millor que el Mas, a més CiU va pactar durant 8 anys amb el president que ens ha portat els grans problemes, és penòs que als seus mitíns de campanya, els senyors diguessin que guanyarien en vots al tripartit i després en veure que no passaven dels 50, trobaven injust que l'entesa es formes per desbancar-los.
23 anys vam estar amb CiU, els 12 primers bons, i els altres... si us plau, pensa... durant aquest temps catalunya va perdre molt en innovació, internacionalitat, indústria,etc.
Catalunya es una nacio? si .Perque no, ara quina part dels seus habitants senten catalunya realment com una nacio, la meitat i ja fara prou.Molts diuen esser catalans, de la mateixa menera que jo ,m´agradi o no, soc espanyol.El fet es que jo tot i ser espanyol ho soc per impossicio, igual que els que diuen ser catalans , ho son impossats per que van neixer, viuen, i treballen a catalunya.Pero ara ve quan el maten! NO S´EN SENTEN DE CATALANS, ESSER CATALA ES UN SENTIMENT, FER DEL CATALA LA LLENGUA D´UNIC US PERSONAL AMB LES RELACIONS AMB ELS DEMES, SENTIR LA CULTURA I LA HISTORIA TEVA I FER DE LA SENYERA LA UNICA RAO IDENTITARIA, pero ells el 50% o mes, que hiha voltant, son catalans o "catalanes" pero fan servir el castella practicament com a unica eina de relacio amb els demes , no es senten identificats ni amb la llengua ni cultura catalana, que catalunya es una nacio? DE CAN PIXA