Sembla ser que els partits del “Tripartit” estan decidits a organitzar un “Tripartit-2” al més pur estil de películes com “Aterriza como puedas”.
Si fa tres anys es van ajuntar tres perdedors per organitzar un govern que s’aguantava pels pèls, ara volen tornar a fer un govern de fracassats.
(segueix)
Si fa tres anys es van ajuntar tres perdedors per organitzar un govern que s’aguantava pels pèls, ara volen tornar a fer un govern de fracassats.
(segueix)
El senyor Montilla no ha entès la lliçó, o no vol enténdre-la, que li ha donat el poble català. Aquest senyor no té el suport de ningú tret dels seus més directes col·laboradors. Ha perdut les eleccions d’una manera escandalosa i encara vol ser president. Però per ser president cal que dos partits més li donin suport, i aquests partits son ERC, que ha sortit escaldat de la seva actuació al “Tripartit-1”, i ICV-EUAEUA que és l’únic partit dels tres que ha guanyat vots.
Només cal mirar els resultats de les darreres eleccions per veure clarament que la opció del “Tripartit” ha fracassat estrepitosament.
Mirant les dades del diari Avui del 2 de Novembre, i fent números rodons podem fer comparacions.
Resultats nivell de Catalunya.
- CiU primer partit en vots i escons (928.511 vots i 48 escons). Malgrat perdre 95.000 vots (9% respecte al 2003), guanya 2 escons.
- PSC-PSOE segon partit en vots i escons 789.767 vots i 37 escons). Perd 241.600 vots (23% respecte al 2003) i 5 escons.
- ERC tercer partit en vots i escons (414.067 vots i 21 escons). Perd 130.000 vots (24% respecte al 2003) i 2 escons.
- PP quart partit en vots i escons (313.479 vots i 14 escons). Perd 80.000 vots (20% respecte al 2003) i 1 escó.
- ICV-EUAEUA cinquè partit en vots i escons (281.474 vots i 12 escons). Guanya 40.300 vots (17% respecte al 2003) i 3 escons.
- Ciutadans sisè partit en vots i escons (89.567 vots i 3 escons). És la primera vagada que es presenta.
Per tant és evident qui ha guanyat i qui ha perdut. A nivell individual tots han perdut, però uns més que altres.
A nivell de CiU-Tripartit encara és més evident. CiU ha perdut 95.000 vots (9%) i els partits del Tripartit han perdut 331.300 vots (18%).
Uns partits que conjuntament han perdut més del triple de vots que el guanyador poden voler tornar a governar? Quina força moral tenen per dir que el poble de Catalunya vol el Tripartit altre cop?
Resultats per circumscripcions electorals (províncies).
CiU ha guanyat a les quatre circumscripcions electorals de Catalunya en vots i diputats,mentre que al 2003 CiU havia guanyat a Girona, Lleida i Tarragona mentre que el PSC-PSOE guanyava a Barcelona.
A Barcelona, on hi ha el famós “cinturó roig”, PSC-PSOE i ERC han perdut 4 i 2 diputats respectivament i ICV-EUAEUA n’ha guanyat 2. És a dir que els del Tripartit n’han perdut 4. Mentre que CiU ha guanyat els 2 diputats que ha obtingut de més aquestes eleccions.
A Girona i Tarragona el repartiment de diputats és el mateix i a Lleida el PSC-PSOE perd un diputat que va a ICV-EUAEUA.
El canvi més significatiu ha estat a Barcelona on CiU perd 55.675 vots, el PSC-PSOE en perd 208.300, ERC en perd 97.600 i ICV-EUAEUA en guanya 30.500.
És significatiu que allà on hi ha més zones industrials el PSC-PSOE perdi més vots, sembla ser que l’anomenada “classe treballadora” ja no es guia per dretes i esquerres.
També és significatiu que allà on hi ha més immigració el PSC-PSOE perdi més vots quan presenta un candidat nascut fora de Catalunya. Recordem que en Zapatero, en una de les seves intervencions durant la campanya electoral va dir que “estava orgullós pel fet que el PSC-PSOE presentés un candidat nascut fora de Catalunya”, i recordem també que Maragall va ser l’únic candidat socialista capaç de guanyar unes eleccions en vots des que es va recuperar l’autonomia a Catalunya i va ser titllat moltes vegades de ser massa catalanista. Potser els ciutadans, més que mirar l’origen del candidat miren la seva vàlua com a dirigent.
Resultats per comarques.
PSC-PSOE guanya només a tres comarques (Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat) i perden tres comarques on havien guanyat el 2003 (Garraf, Baix Penedès i Tarragonès).
Però en aquestes tres comarques on ha guanyat el PSC-PSOE, les pèrdues de vots són significatives.
Al Baix Llobregat, feu d’esquerres de sempre, el PSC-PSOE ha perdut 29.500 vots (un 21% respecte al 2003), ERC ha perdut 9.200 vots (un 22’7% respecte al 2003), ICV-EUAEUA n’ha guanyat 900 (un 3% respecte al 2003), mentre que CiU n’ha perdut 2.000 (un 3% respecte al 2003). És a dir que allà on el senyor Montilla és més conegut per haver estat alcalde de Cornellà, també ha perdut. Allà on se suposa que hi h més electors d’esquerres els del Tripartit han perdut 37.800 vots (un 18% respecte al 2003).
Al Barcelonès CiU només ha perdut 29.000 vots, en front dels 111.800 que perd el PSC-PSOE, els 46.700 que perd ERC i els 12.400 que guanya ICV-EUAEUA. En total el Tripartit ha perdut 146.100 al Barcelonès, un 24% respecte al 2003, mentre que CiU només un 10%.
Al Vallès Occidental mentre CiU perd 3.300 vots (un 3% respecte el 2003) els del Tripartit en perden 40.120 (un 18’6%).
El senyor Montilla també s’ha estrellat a on sempre guanyen, allà tampoc ha pogut superar al seu antecessor.
A què ve aquesta alegria dels socialistes, republicans i ecosocialistes? Com poden dir que CiU ha patit una gran derrota? Si CiU aspirava superar el cinquanta diputats el senyor Montilla demanava un resultat que no el fes dependre d’ERC com fins ara. No és això una derrota? A més de no aconseguir una majoria còmoda han perdut en vots. Tant difícil és reconèixer la derrota?
Hem tingut un govern feble on cada partit anava pel seu compte malgrat que Maragall tenia el doble de diputats (42) que ERC (23) i molts més que ICV-EUAEUA (9). Ara podem tenir un Tripartit-2 on Montilla tingui 37 diputats mentre que ERC en té 21 i ICV-EUAEUA en té 12. Si va ser ingovernable un pacte on el president tenia el doble de diputats que els altres dos junts, com ho pot ser ara quan les forces estan més igualades.
No dic que un Tripartit-2 sigui il·legal, ni molt menys! Però, com poden governar moralment un país tres partits que ha perdut el 18% de suport electoral després d’estar tres anys al poder?
Montilla no ha estat capaç de superar ni tant sols mantenir els resultats del seu antecessor que ells mateixos van fer fora de la lluita electoral. Segons Maragall, en Zapatero li va dir fa temps que preferia a Montilla com a candidat, i dins del partit el sector “maragallista” ha estat apartat pel sector “montillista”.
Llegeixo a l’Avui un frase que els socialistes en general i Montilla en particular haurien de tenir en compte i reflexionar. La frase és de Chaves i copio literalment el darrer paràgraf de l’article titulat “Carbasses a Mas”: Mentrestant, el missatge de Madrid és també clar. El president del PSOE, Manuel Chaves, va retreure al PSC que "cal tenir moltes ganes de formar govern a onze diputats de la força més votada". "Els partits polítics majoritaris hem de saber estar en el govern i en l'oposició", va reblar. No va ser l'únic, també Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono es van fer sentir. Tot un clàssic.
Només cal mirar els resultats de les darreres eleccions per veure clarament que la opció del “Tripartit” ha fracassat estrepitosament.
Mirant les dades del diari Avui del 2 de Novembre, i fent números rodons podem fer comparacions.
Resultats nivell de Catalunya.
- CiU primer partit en vots i escons (928.511 vots i 48 escons). Malgrat perdre 95.000 vots (9% respecte al 2003), guanya 2 escons.
- PSC-PSOE segon partit en vots i escons 789.767 vots i 37 escons). Perd 241.600 vots (23% respecte al 2003) i 5 escons.
- ERC tercer partit en vots i escons (414.067 vots i 21 escons). Perd 130.000 vots (24% respecte al 2003) i 2 escons.
- PP quart partit en vots i escons (313.479 vots i 14 escons). Perd 80.000 vots (20% respecte al 2003) i 1 escó.
- ICV-EUAEUA cinquè partit en vots i escons (281.474 vots i 12 escons). Guanya 40.300 vots (17% respecte al 2003) i 3 escons.
- Ciutadans sisè partit en vots i escons (89.567 vots i 3 escons). És la primera vagada que es presenta.
Per tant és evident qui ha guanyat i qui ha perdut. A nivell individual tots han perdut, però uns més que altres.
A nivell de CiU-Tripartit encara és més evident. CiU ha perdut 95.000 vots (9%) i els partits del Tripartit han perdut 331.300 vots (18%).
Uns partits que conjuntament han perdut més del triple de vots que el guanyador poden voler tornar a governar? Quina força moral tenen per dir que el poble de Catalunya vol el Tripartit altre cop?
Resultats per circumscripcions electorals (províncies).
CiU ha guanyat a les quatre circumscripcions electorals de Catalunya en vots i diputats,mentre que al 2003 CiU havia guanyat a Girona, Lleida i Tarragona mentre que el PSC-PSOE guanyava a Barcelona.
A Barcelona, on hi ha el famós “cinturó roig”, PSC-PSOE i ERC han perdut 4 i 2 diputats respectivament i ICV-EUAEUA n’ha guanyat 2. És a dir que els del Tripartit n’han perdut 4. Mentre que CiU ha guanyat els 2 diputats que ha obtingut de més aquestes eleccions.
A Girona i Tarragona el repartiment de diputats és el mateix i a Lleida el PSC-PSOE perd un diputat que va a ICV-EUAEUA.
El canvi més significatiu ha estat a Barcelona on CiU perd 55.675 vots, el PSC-PSOE en perd 208.300, ERC en perd 97.600 i ICV-EUAEUA en guanya 30.500.
És significatiu que allà on hi ha més zones industrials el PSC-PSOE perdi més vots, sembla ser que l’anomenada “classe treballadora” ja no es guia per dretes i esquerres.
També és significatiu que allà on hi ha més immigració el PSC-PSOE perdi més vots quan presenta un candidat nascut fora de Catalunya. Recordem que en Zapatero, en una de les seves intervencions durant la campanya electoral va dir que “estava orgullós pel fet que el PSC-PSOE presentés un candidat nascut fora de Catalunya”, i recordem també que Maragall va ser l’únic candidat socialista capaç de guanyar unes eleccions en vots des que es va recuperar l’autonomia a Catalunya i va ser titllat moltes vegades de ser massa catalanista. Potser els ciutadans, més que mirar l’origen del candidat miren la seva vàlua com a dirigent.
Resultats per comarques.
PSC-PSOE guanya només a tres comarques (Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat) i perden tres comarques on havien guanyat el 2003 (Garraf, Baix Penedès i Tarragonès).
Però en aquestes tres comarques on ha guanyat el PSC-PSOE, les pèrdues de vots són significatives.
Al Baix Llobregat, feu d’esquerres de sempre, el PSC-PSOE ha perdut 29.500 vots (un 21% respecte al 2003), ERC ha perdut 9.200 vots (un 22’7% respecte al 2003), ICV-EUAEUA n’ha guanyat 900 (un 3% respecte al 2003), mentre que CiU n’ha perdut 2.000 (un 3% respecte al 2003). És a dir que allà on el senyor Montilla és més conegut per haver estat alcalde de Cornellà, també ha perdut. Allà on se suposa que hi h més electors d’esquerres els del Tripartit han perdut 37.800 vots (un 18% respecte al 2003).
Al Barcelonès CiU només ha perdut 29.000 vots, en front dels 111.800 que perd el PSC-PSOE, els 46.700 que perd ERC i els 12.400 que guanya ICV-EUAEUA. En total el Tripartit ha perdut 146.100 al Barcelonès, un 24% respecte al 2003, mentre que CiU només un 10%.
Al Vallès Occidental mentre CiU perd 3.300 vots (un 3% respecte el 2003) els del Tripartit en perden 40.120 (un 18’6%).
El senyor Montilla també s’ha estrellat a on sempre guanyen, allà tampoc ha pogut superar al seu antecessor.
A què ve aquesta alegria dels socialistes, republicans i ecosocialistes? Com poden dir que CiU ha patit una gran derrota? Si CiU aspirava superar el cinquanta diputats el senyor Montilla demanava un resultat que no el fes dependre d’ERC com fins ara. No és això una derrota? A més de no aconseguir una majoria còmoda han perdut en vots. Tant difícil és reconèixer la derrota?
Hem tingut un govern feble on cada partit anava pel seu compte malgrat que Maragall tenia el doble de diputats (42) que ERC (23) i molts més que ICV-EUAEUA (9). Ara podem tenir un Tripartit-2 on Montilla tingui 37 diputats mentre que ERC en té 21 i ICV-EUAEUA en té 12. Si va ser ingovernable un pacte on el president tenia el doble de diputats que els altres dos junts, com ho pot ser ara quan les forces estan més igualades.
No dic que un Tripartit-2 sigui il·legal, ni molt menys! Però, com poden governar moralment un país tres partits que ha perdut el 18% de suport electoral després d’estar tres anys al poder?
Montilla no ha estat capaç de superar ni tant sols mantenir els resultats del seu antecessor que ells mateixos van fer fora de la lluita electoral. Segons Maragall, en Zapatero li va dir fa temps que preferia a Montilla com a candidat, i dins del partit el sector “maragallista” ha estat apartat pel sector “montillista”.
Llegeixo a l’Avui un frase que els socialistes en general i Montilla en particular haurien de tenir en compte i reflexionar. La frase és de Chaves i copio literalment el darrer paràgraf de l’article titulat “Carbasses a Mas”: Mentrestant, el missatge de Madrid és també clar. El president del PSOE, Manuel Chaves, va retreure al PSC que "cal tenir moltes ganes de formar govern a onze diputats de la força més votada". "Els partits polítics majoritaris hem de saber estar en el govern i en l'oposició", va reblar. No va ser l'únic, també Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono es van fer sentir. Tot un clàssic.
Per altra banda, no creus que el teu to és una mica prepotent? Jo només m'he limitat a donar una sèrie de dades i a comentar-les. Donar una opinió és un dels drets de les persones, o ja no?
Al llarg de la meva vida he aprés moltes coses i espero aprendre'n moltes més, tu t'has plantejat aprendre educació?
Perquè no realitzeu autocrítica d'una vegada i us començeu a preguntar perquè cap formació política vol pactar amb vosaltres?
Les cares somrients que posaveu amb el DVD Confidencial CAT s'han transformat amb cares llargues. Jo proposo al vostre grup augmentar el pressupost amb banderes catalanes (ostima..fins i tot es veia alguna estelada), que serveixin per tapar les carteres plenes de diners.
No se si podrà ser en aquest blog, però m'agradaria que algu de CiU em digui que té la seva formació de nacionalista. I també m'agradaria que m'expliquessin perquè un suposat pacte CiU-ERC s'anomena nacionalista.
Per acabar, m'agradaria fer una cita ben coneguda de Jordi Pujol, i en aquest cas s'aplicaria a la seva propia formació política, és a dir, Convergència i Unió:
"Qui us heu cregut que sou vosaltres?"
Salut i 4 anys més de gomina per al Mas.
La gomina que se la posi en Carod al bigoti perquè se li despentinarà abans del que pensa.
Teniu tota la raó, amb els arguments del Sr Carod, d'aquí poc arribarem a ser la República Islàmica Independent de Catalunya.
El Sr. Carod, en temps del president Pujol, no pasaba de ser un teatrero mitinguero, i ara no pasa de ser el bufó del regne d'Espanya, al igual que el Sr Boadella, tots dos venen a dir el mateix. Es pensen que ens xupem el dit els ciutadans.
MAM
Les carteres plenes? D'això sí que se'n diu haver superat els tòpics! No vulguis sumar la pasta que acumulen els socis del nou tripartit.
Si ningú vol pactar amb CiU deu ser més aviat perquè sap que perdrà ràpidament protagonisme, la qual cosa obliga a pensar en socis febles i inestables com aquests que integraran el nou govern.
Pel que fa al concepte de nacionalisme, simplement és allò que ha fet que Catalunya s'hagi mantingut fins ara com deixarà de ser amb vosaltres a la menjadora.
Sobre això de les estelades, queda molt clar que precisament ara no és el millor moment perquè treieu aquest tipus de comentaris.
Estimat adepte a CIU, prepara't para anys dolents. Aquests pròxims quatre i mess endavant. El declivi del nacionalisme a Catalunya està servit. Mira tots els nombres a poc a poc ...
El resultat objectiu, miris els nombres com els miris, és que el Tripartit pot seguir governant i que CIU ha fracassat amb la seva "emocionant" campanya de "o nosaltres o el caos, o sigui, més Tripartit". LA ciutadania ha votat suficientment al Tripartit com perquè pugui tornar a formar Govern. I a CIU només li queda oferir "l'or i el moro" a la competència més directa --ERC-- ja que el Sr. Montilla ha entès clarament que aliar-se amb CIU era la seva mort política. El PSC està actuant contra el criteri preferit pels socialistes espanyols: s'ha dit fins a la nàusea que el PSC és una sucursal de "Madrid". Doncs va a ser que no. El Sr. Montilla no ha d'entendre cap lliçó [del poble català] que no hagi d'aprendre tot el establishment polític català.
Encara sort que dius que un possible govern PSC-ERC-IC no és il·legal ... Fins a aquí podies arribar... Però sembla que el mecanisme mental dels de CiU ara és molt semblant al dels "populars" després de les eleccions generals del 14-3-2004: això és un robatori, les eleccions "eren" nostres, aquí ha passat alguna cosa "rara", aquests paios no tenen legitimitat ... En fi enrabiades del qual es considera a si mateix un elegit dels déus. Després ve la crua realitat i et pega una bufetada i et quedes aixís.