loburinot |
dissabte, 4 de novembre de 2006 | 00:38h
Ni Mas, ni Montilla. Si ERC té la clau, si ens tornen a necessitar, no podem caure en els mateixos errors del passat. No podem donar la presidència de la Generalitat a un senyor que es diu José i que no és més que un infiltrat de ZP al nostre país, representant de l'espanyolisme més colonialista, però tampoc podem acceptar com a President un personatge arrogant i prepotent com el Mas que vendria la seva mare per tornar a governar, i no dubtaria ni un segon en enfonsar-nos quan arribés el moment. Ni Mas, ni Montilla. Si ens necessiten que ens llepin, que és el mínim que haurien de fer després de com ens han tractat, tan els uns com els altres. Si volen negociar, doncs negociem. Si volen pactar, doncs pactem. Però Carod President. Ho això o ens quedem a l'oposició que ja vindran temps millors. Ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer, o res!
No sé que pensa fer la direcció d'ERC, però si arriba el moment, potser les bases ens haurem de tornar a mobilitzar. Estar al govern no ho és tot, i no ho podem fer a qualsevol preu perquè ens costaria molt car.
Imaginat Catalunya amb el President Republicà, L'endemà tenim en Rajoy i les divisions españoles a la Diagonal.
Hem de tocar de peus a terra, però el millor per Catalunya sempre serà anar tots junts davant España, el que no hem de fer els Catalans és que els que s'omplen la boca de progressistes ens diferenciin en dretes i esquerres, perqué de polítiques en bé del païs no poden ser massa diferents, ja que ja que les prioritats més importants o bé es fan amb ampli consens o bé al pas que anem ja no ens aixecarem mai més, hem perdut molta pistonada, no podem frivolitzar.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Imaginat Catalunya amb el President Republicà, L'endemà tenim en Rajoy i les divisions españoles a la Diagonal.
Hem de tocar de peus a terra, però el millor per Catalunya sempre serà anar tots junts davant España, el que no hem de fer els Catalans és que els que s'omplen la boca de progressistes ens diferenciin en dretes i esquerres, perqué de polítiques en bé del païs no poden ser massa diferents, ja que ja que les prioritats més importants o bé es fan amb ampli consens o bé al pas que anem ja no ens aixecarem mai més, hem perdut molta pistonada, no podem frivolitzar.
No podem desenganyar més l'electorat.