Madó
Antònia “Buades” – sa Pobla Cançons amb
sa ximbomba i tonades dels camps de Mallorca Unió
Músics, 2005 CD
108
La irrupció de Madó Antònia Buades en la mitologia
sonora catalana no obeeix ni a les seues especials facultats —que ausades que
les tenia— ni al seu tarannà representatiu del perfil de cantador rural
mallorquí sinó, més aviat, a una sincronia de vectors aleatoris i concurrents:
la relació entre Manuel Palau, director de l’Instituto Valenciano de
Musicología i Gaspar Aguiló, mestre de música i conveí de Madó Buades a Sa
Pobla, fruit de la qual nasqueren els efímers Cuadernos de Música Folklórica Balear, un projecte de Palau que se
circumscriví a la publicació del primer número: La Puebla (Mallorca), 1961; l’apassionada
literatura d’Alexandre Ballester, que va saber contextualitzar les tonades
pobleres en un paisatge primitiu i rural, curull de valors pristins i atàvics;
i, per fi, la consegüent conversió en espectacle d’unes cançons que, fins
aleshores, només tenien sentit acompanyant el treball que les havia gestat i
del qual ara s’emancipaven per adquirir caràcter d’obra artística capaç
d’enardir el públic amb la seua legitimitat musical. Madó Buades estava allà en
el lloc i el moment precisos i, en poc de temps, esdevingué el referent ineludible
de les músiques rurals balears.
Aquesta publicació esmena un dèficit roent de la
discografia catalana i trau a la llum uns enregistraments inèdits de la dècada
dels vuitanta del segle passat on s’ens mostra una cantadora ja avesada als
escenaris, que ornamenta les melodies originals amb una melismàtica particular
i insubstituïble.
Cal advertir que els valors que sovint se li
atribueixen —autenticitat, primitivisme— no els hi trobarà qui conega bé el
patrimoni sonor del camp mallorquí. Però la seua alta volada expressiva, el
timbre obscur i càlid de la seua veu, romanen aquí per sempre com un dels cims
més entranyables de la nostra música popular.
Fa molt de temps que la tenia al cap eixa veu. La vaig descobrir a un doble LP recopilatori de aquelles Trobades de Músiques del Mediterrani que es celebraven en la València sociata. Després en el disc de tornades de treball de Sa Pobla.
Impresionant.
I sempre he tingut molt present eixa veu profunda que tant ens lliga a d'altres músiques mediterrànies.
josepblesa |
dijous, 2 de novembre de 2006 | 23:54h
Miquel Gil comentava això del llegat musical valencià sols comparable al de Baviera i de passada comentà el de les Illes. I, d'alguna manera, fer una Ripropósta contemporània.
Cordialment.
PS: ¿Sabies que Albert està gravant un programa sobre les Cartoixes Valencianes per a Canal 8/Buit ?
Quina alegria! un disc de la Buades.
Fa molt de temps que la tenia al cap eixa veu. La vaig descobrir a un doble LP recopilatori de aquelles Trobades de Músiques del Mediterrani que es celebraven en la València sociata. Després en el disc de tornades de treball de Sa Pobla.
Impresionant.
I sempre he tingut molt present eixa veu profunda que tant ens lliga a d'altres músiques mediterrànies.
Doncs, això, que estic molt content.
Un abraç als amants de la música.
garcieta
Miquel Gil comentava això del llegat musical valencià sols comparable al de Baviera i de passada comentà el de les Illes. I, d'alguna manera, fer una Ripropósta contemporània.
Cordialment.
PS: ¿Sabies que Albert està gravant un programa sobre les Cartoixes Valencianes per a Canal 8/Buit ?