Quan vaig rebre l'oferta de Vilaweb per participar conjuntament amb els blocaires Saül Gordillo, Xavier Mir i Pere Meroño per cobrir la nit electoral des de les instal·lacions de Vilaweb em va fer molta il·lusió. La veritat és que tot i els nervis -i és que en sóc molt de nerviós!- m'ho he passat bé. Ara, a la 1 del matí m'està agafant el "baixón", estan desapareixen els nervis i s'estan convertint en cançament. Escriure em costa poc, parlar en públic una mica més, però sortir a la tele em fot dels nervis, per tant no m'ho tingueu molt en compte si em veieu per Vilaweb TV demà i no dic res de l'altre món -la veritat, em sembla que he fet una valoració molt pobra, cosa de la por escènica-.
Bé, a part d'això, ha estat una experiència molt bona per un no periodista enamorat del periodisme digital i els mitjans en general.
El fet que la nit electoral hagi estat tant curta, ha provocat que els escrits hagin estat poc meditats i molt curts, però no podia ser d'altra forma. Mentre escrivia, no podia estar pels comentaris de la televisió i la ràdio, cosa que m'ha fet valorar el què anava succeïnt basant-me molt en els resultats objectius i prou, a part dels comentaris que anava caçant de passada.
Pel què fa als resultats electorals, he de dir que patia una mica amb les primeres estimacions, però al final no està malament del tot, tot i que podria haver anat millor. CIU i ERC segueixen sumant majoria absoluta, PSC ha baixat força per sota del límit dels 40 i ha entrat un nou element a valorar en un futur pròxim, els Ciutadans. Els dos primers fets em fan valorar amb un cert optimisme els resultats (i no parlo de futurs pactes). Pel què fa a Ciutadans, ja anirem veient com anirà, però més d'un moderat ho deixarà de ser.
I, ara què? Doncs, ara a veure com van reaccionant els contactes entre partits. No m'atreveixo a fer una aposta de futur immediat. Amb tot, no descarto la sociovergència sense el PSC al Govern, ni el Tripartit amb alguna sorpresa (sense Montilla?), ni tampoc el Pacte Nacional (tenint en compte que CIU no ha pujat massa i ERC ha baixat una mica. CIU no pot seguir buscant-se enemics i ERC no sé fins a quin punt pot treure rèdit electoral d'un nou Tripartit).
Bé, ara a esperar, esperar, esperar... (Casablanca dixit).
Salut i llibertat!
Marcús
Bé, a part d'això, ha estat una experiència molt bona per un no periodista enamorat del periodisme digital i els mitjans en general.
El fet que la nit electoral hagi estat tant curta, ha provocat que els escrits hagin estat poc meditats i molt curts, però no podia ser d'altra forma. Mentre escrivia, no podia estar pels comentaris de la televisió i la ràdio, cosa que m'ha fet valorar el què anava succeïnt basant-me molt en els resultats objectius i prou, a part dels comentaris que anava caçant de passada.
Pel què fa als resultats electorals, he de dir que patia una mica amb les primeres estimacions, però al final no està malament del tot, tot i que podria haver anat millor. CIU i ERC segueixen sumant majoria absoluta, PSC ha baixat força per sota del límit dels 40 i ha entrat un nou element a valorar en un futur pròxim, els Ciutadans. Els dos primers fets em fan valorar amb un cert optimisme els resultats (i no parlo de futurs pactes). Pel què fa a Ciutadans, ja anirem veient com anirà, però més d'un moderat ho deixarà de ser.
I, ara què? Doncs, ara a veure com van reaccionant els contactes entre partits. No m'atreveixo a fer una aposta de futur immediat. Amb tot, no descarto la sociovergència sense el PSC al Govern, ni el Tripartit amb alguna sorpresa (sense Montilla?), ni tampoc el Pacte Nacional (tenint en compte que CIU no ha pujat massa i ERC ha baixat una mica. CIU no pot seguir buscant-se enemics i ERC no sé fins a quin punt pot treure rèdit electoral d'un nou Tripartit).
Bé, ara a esperar, esperar, esperar... (Casablanca dixit).
Salut i llibertat!
Marcús
Bon dia Marcús; nomès volia felicitar-te per l'oportunitat que t'ha sortit de poder escriure a la Vilaweb...
Crec que ho has fet molt bé i els nervis sempre maten (ja se sap), i que per una falta no s'ha de fer tan enrenou, tot el contrari som persones i ens podem equivocar.
Respecta les eleccions vull cominucar que estem en un moment que els joves no pensen gaire amb la política, que voten perquè és un noi jove i ja està, sense escoltar el què diuen (ciutadans), com m'he trobat amb companyes de la universitat...
En definitiva que personalment com a votant d'esquerra que sóc, el que preferiria aquests pròxims quatre anys és que ERC no estigui el govern...
Com ho veieu?¿
SALUT I LLIBERAT !!!
M'hauràs de comentar com es veu tot plegat des de la Universitat, ok? Encara no hem tingut temps de comentar tot això que ha anat passant, i ja tardem!!
Salut i llibertat!
Marc
Si estàs cançat, descança... però no facis atemptats lingüístics com utilitzar la ç allà on ha d'anar un s.
És trist veure com la gent que tant diu defensar el seu país, l'escriu tan malament.
Relacce't! ;-)
Segurament no deixa de ser anecdòtic... però val a dir que veure 'cançament' fa mal als ulls :)
Vinga, que ho has fet molt bé! Els resultats s'han de pair, segur que després d'una bona dormida et sortiran uns articles excelents!
CiU : 49 escons
PSC : 38 escons
ERC : 22 escons
PP : 13 escons
ICV : 11 escons
Partit Ciutadans : 2 escons
Montilla és investit President amb Carod de Conseller Primer. La notorietat del Conseller supera la del President. Carod finalitza la seva carrera política i Puigcercós serà el cap de cartell electoral el 2010. Puigcercós aconsegueix que ERC sigui la primera força d'entre les esquerres.
CiU continua la seva política d'oposició agressiva, sense aconseguir que una legislatura de gestió com la propera tingui ni una sola crisi. La gestió del tripartit és valorada pels ciutadans, i CiU no troba el seu lloc.El PP continua centrant-se amb Piqué i l'objectiu de superar a CiU per ser el primer partit de la dreta catalana.
Realment creus que les bases d'ERC acceptarien fer Montilla president de la Generalitat?
A més a més, un nou tripartit seria molt aprofitat pel PP per atacar al PSOE. Per tant, seguint la teva política ficció:
"Montilla és investit President amb Carod de Conseller Primer. El PP llença un virulent atac contra Zapatero i aconsegueix guanyar les eleccions generals amb majoria absoluta. El PSOE, derrotat, escull a en Bono com nou secretari general. El PSOE i el PP formen una aliança al Congrés dels Diputats i creen diverses lleis orgàniques que buiden de contingut al nou Estatut. Això provoca una greu crisi de govern a la Generalitat que acaba amb la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions a finals del 2007. La participació no arriba al 30%, amb una forta pujada del PP i del PSC que, junts, aconsegueixen la majoria absoluta al nou Parlament".
Si en Carod-Rovira de Conseller Primer ho fa tan bé, i l'obra de govern del tripartit és valorada positivament pels ciutadans, perquè en Carod s'ha de jubilar de la política? Si només té 54 anys, home?
Ho has fet putamare!.
Enhorabona a tots quatre i a l'equip del Vilaweb.
Abraçades i b7's a tothom!