Aquesta merda de campanya ens està retratant la mar de bé a tots plegats. Som com som. Fonamentalment porucs, sense visió a llarg termini i petulants.
Ens fixem més en el rave que en les fulles, en el DVD irònic que en el fons del problema. Volem governar en solitari, fer la nostra, però sempre per ocupar el poder sense cap interès en anar endavant.
Fem un programa que no diu res, o diu poca cosa, ple de bones intencions i de moltes despeses corrents. No tenim una visió estratègica de la política econòmica, posem pedaços per ací i per allà, donem una subvenció a l’amic, una desgravació al possible votant...
Només entenem la Generalitat com a una mena de caixer automàtic que dóna calers a qui s’hi apropa. Calers, en diuen uns, drets, en diuen els altres. La mateixa cosa, el foment del clientelisme. Repartiment gratuït dels diners dels altres, de tota manera no caldrà donar explicacions, d’aquí a quatre anys ja traurem un altre DVD, un altre eslògan, amb les properes promeses electorals. (...)
Som com som. Som molt més espanyols que no ens pensem, amb la mateixa arrogància dels espanyols, amb el mateix que inventen ellos, amb la mateixa cursa de velocitat a curtíssima distància, camí del bar de la cantonada uns, camí de l’anomenada col·locació a una feina estatal els altres...
Som com som. Campions del món de la protesta. Naturalment, de la protesta inútil, perquè mai no passem d’aquí. En això, també som molt espanyols.
Així que, donat que som com som, poso l’anunci pro-ERC de la coblocaire Mireia, no perquè vulgui fer cap propaganda, sinó perquè m’agrada la foto. Ens ensenya unes calcetes amarades de suc vaginal. És com és... Se’ns mostra així. Si més no, riurem una estona. I potser li farem cas i votarem. O només somniarem amb les calcetes. Si fa o no fa....
Nosaltres tenim la Mireia, mentre que els italians tenien la Cicciolina i els espanyols l'Obregon.