M'han agradat sempre els dies de reflexió sobretot perquè els polítics callen. Continuo pensant que les campanyes són massa llargues, massa costoses i com deia ahir cada vegada més d'aparador. Amb una setmana n'hi hauria ben bé prou, sobretot quan portem mesos, sinó anys, de campanya.
Si el pencar ens deixa alguna estona suggereixo aprofitar el dia de reflexió. Allà van algunes propostes
Donar-se un tomb pel barri que tingui fama de ser el més pobre i insegur de la meva ciutat.
Llegir algun capítol del llibre de Jordi Pons i Ramon Tremosa "L'espoli fiscal"
Aturar-se més estona a parlar amb la gent que ens envolta (a casa o a la feina) i interessar-se per com estan, que els preocupa, que els il.lusiona. Fer-ho amb algú que ve de fora, fer-ho també amb un mateix.
Llegir algun fragment de "El príncep" de Maquiavel o anar a veure els Borgia. Adonar-se que les debilitats humanes i polítiques venen de lluny.
Mirar totes les coses bones que té el meu país.
Escoltar el Barça-Chelsea mitja part amb el Puyal i mitja amb el Basté.
En definitiva, aprofitar el dia de reflexió per tornar a la realitat feta de molts grisos i de moltes cares. Únicament els fonamentalismes ho veuen o tot blanc o tot negre. Únicament els publicistes ho veuen tot en una sola dimensió.
Hola Santi! Gràcies per mantenir-nos informats sobre les propostes dels partits en temes d'inmigració; haurà estat una feinet buscar-los i resumirlos. Ja és un dels temes clau a les nostres societats, i ho serà més en el futur.
Espero que hagis tingut un bon dia de "reflexió"; nosaltres hem mirat el Barça-Chelsea, i el "germà gran" no ha parat de dir tòpics futbolístics, del tipus "no ha corregut bé la banda", o "el fútbol és així"...
Salutacions
Luis Muñoz