La foto de Joan Laporta i Artur Mas [Esmorzar trampa] té un sentit si és intencionada i exclusiva. Però no és ni una cosa ni l'altra. És fruit d'un engany consentit, d'una maniobra estranya típica d'aquesta campanya madiàtica de CiU. Com que no és el resultat de cap posicionament polític ferm del president del Barça en favor de l'exconseller primer i actual presidenciable nacionalista, ha acabat desencadenant una segona foto, amb el candidat del PSC, José Montilla, que esmorteeix el cop d'efecte de la primera.
En definitiva, que els tres protagonistes dels esmorzars accidentals i accidentats han quedat retratadets. Mas, com un oportunista. Montilla, com un seguidista. Laporta, com un... Bé, deixem-ho. Que encara prendríem mal. La qüestió és que uns tenen el que volien: la foto amb Laporta a la portada de La Vanguardia [Juan Varela: Diarios de gente y diarios de poder]. Els altres l'han contrarrestat, a correcuita i contrapeu. I n'hi ha que, hàbilment com Joan Puigcercós, han passat olímpicament de la polèmica.
Recullo algunes reaccions blocaires d'aquest diumenge:
Eduard Batlle (El Punt): Aquesta no és la lliga del Barça
Màrius Garcia (ICV): La foto del dia
Dani Casanovas (JERC): ... i el president sobiranista del Barça va esmorzar amb els líders del bloc regionalista
Pere Meroño: En Joan Laporta i els esmorzars electorals
Diari republicà: Un nou xou dels sociovergents
Sa palomera: Laporta votarà ERC. I ho celebrarà esmorzant amb Carod i Puigcercós
Joan-Josep Isern: Laporta la caga
[Esmorzar trampa]
________________________________
Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006
En definitiva, que els tres protagonistes dels esmorzars accidentals i accidentats han quedat retratadets. Mas, com un oportunista. Montilla, com un seguidista. Laporta, com un... Bé, deixem-ho. Que encara prendríem mal. La qüestió és que uns tenen el que volien: la foto amb Laporta a la portada de La Vanguardia [Juan Varela: Diarios de gente y diarios de poder]. Els altres l'han contrarrestat, a correcuita i contrapeu. I n'hi ha que, hàbilment com Joan Puigcercós, han passat olímpicament de la polèmica.
Recullo algunes reaccions blocaires d'aquest diumenge:
Eduard Batlle (El Punt): Aquesta no és la lliga del Barça
Màrius Garcia (ICV): La foto del dia
Dani Casanovas (JERC): ... i el president sobiranista del Barça va esmorzar amb els líders del bloc regionalista
Pere Meroño: En Joan Laporta i els esmorzars electorals
Diari republicà: Un nou xou dels sociovergents
Sa palomera: Laporta votarà ERC. I ho celebrarà esmorzant amb Carod i Puigcercós
Joan-Josep Isern: Laporta la caga
[Esmorzar trampa]
________________________________
Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006
Digues, Montilla: ¿Què és la vida sense èpica? ¿La teva prosaica grisor burrocràtica? ¿El teu destrempament constitutiu? La política ens ha d'engrescar, ens ha de fer somiar, ha de ser èpica i lírica i utòpica... Per contra, ¿Què ens ofereixes tu, Montilla? ¿Quina és la teva epopeia, la teva heroïcitat, la teva llegenda? ¿Néixer a Iznájar i haver arribat al cim més alt de la misèria sociata? ¿Fer-nos badallar de fàstic i de pena? ¿Quines són les teves conviccions més profundes, pixatinters? ¿Quins són els teus somnis de puça? La no-èpica que prediques és pura mediocritat, acontentament, incompetència, enanisme de mires, política lil·liputenca... El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa. ¿Què t'empatolles, Montilla-Nocilla? ¿Què ens vols vendre? ¿El vol gallinaci de la teva incapacitat manifesta? ¿Qui ets? ¿A qui representes? Tu, que en 35 anys que fa que vius a Catalunya no has estat capaç d'aprendre a parlar bé la nostra llengua... ¿Tu vols ser President? ¿Un President que maltracta la llengua? ¿Un homenet ridícul sense atributs de cap mena? La teva no-èpica és la nostra vergonya aliena.
Magnific article d'en Marc Vidal avuí a Elplural i al seu bloc. Teoritza sobre la voluntat manifesta de Ciu de provocar l'abstenció perque sap que a qui beneficia es a ells i perjudica als socialistes. Diu que a qui les enquestes diuen que va guanyant lo logic es que no apreti una campanya en negatiu com a fet en Mas. La u´nió entre l'abstenció i convergencia l'anomenat ABSTENGÈNCIA. Trovo una bona reflexió del meu amic Marc.
www.marcvidal.cat o www.elplural.com
petons
M.G.
Les dues campanyes d'en Mas i Montilla van en paral·lel. Les dues van passar per la fase tómbola (de propostes inversemblants), les dues es concentren en autèntiques collonades (des dels esmorzars fins a la Nocilla Montilla.... penós, n'hi ha cap que mereixi ser president?) i cap explica el que ens interessa de debò (què pensa fer i amb qui!).
Si això hi afegim el fet que estan d'acord no només en les lleis bàsiques (l'Estatut de Liliput) sinó en les de gestió (presupuestos)... es fa difícil saber quina diferència hi ha entre votar un o l'altre.
A més com que els hi posen les falques electorals una al costat de l'altre jo ja no sé si en ZP diu elogis d'en Mas o què.
Total, que jo espero que això acabi quan abans millor. Per mi el 2-N té 3 punts d'interès:
1) Els equilibris que faran per justificar l'abstenció del PSC a en Mas
2) Si s'ampliarà la suma de CiU i ERC
3) Si es reduirà la distància entre PSC i ERC (si ho fa, el Tinell no haurà resultat tan dolent per a ERC).
Bon títol, Saül! Senzill i divertit...