Açò no és una rosca amb all: açò és el bloq de l'Associació Cultural Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer Viu, país de València; una «rosca amb all» de facto és una punta (en secció longitudinal) de pa torrat, tallat a quadros en forma de graella i adobat amb oli, sal i allet refregadet. Una rosca amb all és el sopar que tot bon alcudià (i, en conseqüència, roscano) es fot un diumenge a poqueta nit; previsiblement, i com a bon valencià, després d'haver-se engaldit una bona paella a l'hora de dinar (dijous paella, això on s'ha vist!?).
Tal dia com hui, ara fa exactament un any vaig inaugurar este bloq amb l'excusa d'amortitzar els diners que ens costava mantindre el compte de correu ací, i amb la idea de recuperar, d'alguna manera, aquells temps tan productius en què editavem una revisteta, la Nosal3, que llavors comptava amb un suplement sobre música rock intitulat, precisament, Rosck&All...
Tal dia com hui, ara fa exactament un any vaig inaugurar este bloq amb l'excusa d'amortitzar els diners que ens costava mantindre el compte de correu ací, i amb la idea de recuperar, d'alguna manera, aquells temps tan productius en què editavem una revisteta, la Nosal3, que llavors comptava amb un suplement sobre música rock intitulat, precisament, Rosck&All...
La bona qüestió és que açò ha acabat anant-se'n de mare, o això em pareix a mi: tenim el VIII Mes de les Lletres en marxa i encara no he gosat escriure una sola línia sobre l'avinentesa, quan l'any passat vaig dedicar, no un, sinó dos posts... perdó; entrães -cal dir-, a promocionar l'homenatge a la figura de Pellicer. Potser perquè allò em tocava de més prop, potser perquè en el web ja tenim un noticiari actualitzat pel nostre secretari (prou més sovint que este bloq, tot s'ha de dir), al remat sempre acabe parlant de gusts!
Però bé; tampoc vaig a contindre'm ara en continguts, encara que sí que miraré d'escriure més a sovint, que quan vaig començar arribí a postejar... perdó; publicar -cal dir- dos entrades el mateix dia i, ara, l'altre dia el ressuscitat tio Carrasca se'm queixava que no escric mai! Home, tampoc vaig a intentar llevar-li el premi a la regularitat que, sans doute, ostenta l'Àngel Canet de Benicolet; i, si m'atrevira, intentaria ser tan universalment localista i loquaç com el tio Pep Albinyana. Però, de moment, el que vaig a fer serà fer honrar el títol d'esta bitàcola i donar-vos quellegir cada diumenge a l'hora de sopar, poc més o manco (això, si no estic pel món, clar...).
I, ja que això està en boga, continue la memâ de les cançonetes a petició expressa del senyoret Canet i Català, que ha tingut la mateixa idea que jo en proposar al «millor cantãor de la Ribera Alta» com a subjecte d'estudi:
Però bé; tampoc vaig a contindre'm ara en continguts, encara que sí que miraré d'escriure més a sovint, que quan vaig començar arribí a postejar... perdó; publicar -cal dir- dos entrades el mateix dia i, ara, l'altre dia el ressuscitat tio Carrasca se'm queixava que no escric mai! Home, tampoc vaig a intentar llevar-li el premi a la regularitat que, sans doute, ostenta l'Àngel Canet de Benicolet; i, si m'atrevira, intentaria ser tan universalment localista i loquaç com el tio Pep Albinyana. Però, de moment, el que vaig a fer serà fer honrar el títol d'esta bitàcola i donar-vos quellegir cada diumenge a l'hora de sopar, poc més o manco (això, si no estic pel món, clar...).
I, ja que això està en boga, continue la memâ de les cançonetes a petició expressa del senyoret Canet i Català, que ha tingut la mateixa idea que jo en proposar al «millor cantãor de la Ribera Alta» com a subjecte d'estudi:
- Home o dona? Home esquizoid del segle XXI.
- Descriu-te: Ningú caça sense gos.
- Què senten les persones sobre tu? Fas fÅ™edat.
- Com descriuries la teua anterior relació sentimental? Me vaig enamorar.
- Descriu la teua actual relació sentimental: M'agrães quan dius ausães.
- On voldries estar ara? Senyor rei, estic ací.
- Com eres respecte l'amor? Soy putero.
- Com és la teua vida? És tan bonica!
- Què demanaries si tingueres un sol desig? Taronges.
- Ara, acomiada't: Vés-te'n a fer la mà.
P.S: no sé qui va dir allò de «millor cantãor de la Ribera Alta» (crec que va ser el «millor cantãor de la Ribera Baixa») però no n'estic del tot d'acord; jo, més aïnes, diria «millor cantãor del món conegut». ¡Pâ pillo cartagenero, yo!
T'ho torne a dir; no tingueu por de dir 'catalans', tot refusant la denominació 'valencians', que es refereix tan sols al gentilici de la ciutat de València i al seu terme municipal... Som catalans del sud i ho hem de dir sense embuts! Quan dieu 'valencians', heu d'especificar què enteneu per 'valencians' i si aqueixa denominació és o no anà loga a la de 'catalans'... Jo sóc tan català del sud com pot ésser-ho aquell que s'autonomena 'valencià '! Si la massa no ho entenc això i et titlla de 'catalaniste', és problema seu...
Sóc de Sénia amunt i l'arròs el mengem el diumenge, els dijous només ho feien els barcelonins que tenien minyona a casa i no sé per quins set sous aquell dia els anava bé fer-la. Tot i aixÃ, Barcelona és molt forta i la tradició de tres quatre cases fortes s'ha expadit a tot el paÃs.
El fet es que les minyones el dijous per la nit feien festa i se n'anaben a ballar i per dinar feien paella pewr que es un menjar complet i el sopar sel podien mig-saltar.
Pura qüestió d'interesos!
Adéu!
Josep, mira a la pagina de Dragó, l'acció que va protagonitzar el 3 de septembre en una centrica plaça de Madrit, emulant al seu colega Jodorowsky, et riurás en ganes.
El de la Vall d'Albaida és Minyana? Tb està s convidat, per supost, però són Josep i LluÃs els que han de dir quan els ve bé, vinga gossos, digueu-me una data...que vos pareix un d'eixos dinars de cara a Nadal, no el "cantant", sino la festa clar està .
PD Si som molta gent anirem a un bar, abans de misa, esmorzar al mÃtic bar Daniel.
Vos estima...Mirassielos
Àngel
És que eixos catalans d'allà dalt són però que molt i molt rarets!
La paella, acà baix és una celebració, una festa. Hummmm la picadeta, el sofregit, les potetes fregidetes, la morella, la baralla si este posa l'arròs amb cavalló, creu o no, la sangria, etc.
 A tomb de la morella, ¿què vol dir això de pedrer? i
¿Què vol dir això de fotre ceba -en quantitat- a la paella?.
Això és un crim de lesa Humanitat, estos barcelonins d'on han eixit?
Ah, el "mantecao" fet amb geladora.....¿no se'n recordeu? Desfent el torró, el gel, la sal, etc.
No si Visente Gonsales Lisondo (à lies el Brotxa) sabia d'això, per això treballava, la seua empresa, amb Caixa Catalunya.
Hahahahahhaa. Ceci c'est bon , Mon Dieu !!!!Â
Bo, Toni, fins prompte...
... o eixa bestiesa tan ontinyentina de fotre's una bona platada d'arròs al forn, amb bona botifarra de ceba, redell... i tirar a córrer al bou de la Purissimeta de plata massissa (dimitida de la gent que l'envolta des de temps fa ja...).
M'ha agradat molt això que hi ha ahà en la foto i que no és una rosca amb all... el dibuix sobre el pa sembla atà vic. Ara mateixa pense en algun dels dibuixos esquemà tics d'art llevantà cavernari que hi trobem a algunes balmes i a certs abrics de per acÃ... tot un goig d'herència...
I per últim. La Maedeu de l'Oreto.... no creieu que el campanar de l'Alcúdia està cada dia més tort?
Felicitats pel primer aniversari...
El que m'estranya es que en segon de batxillerat, curs que, en la praxi, acaba estirant-se fins al final de la carrera, vegen clara qualsevol cosa tocant a la lingüÃstica.
De totes formes a mi això de la submissió lingüÃstica, igual que "lo" del corre-llengua, em remiteix sempre a certes prà ctiques sexuals, mira, malalt que està u. En tot cas, posats que estem històricament donats a deixar-nos fer, seria tot un consol, rellegirem a Sade i al menys en traurem algun profit del que ens facen!.
Per altra banda estic totalment dacord en tu, tot i que no et conec mes que per referències i possiblement de vista (que expressió mes freak), si és que eres del lobby valldalbaidi. com tu dius la paella dels diumenges es un invent català , molt ben adaptat per la blaugesia capitalicia tot s'ha de dir. De tota la vida el menjar dels diumenges ha segut el putxero!.
Salut
Au, fins una altra.
Bona vesprada
Si, si que em referia a vos, Sr. Canet, el que passa és que se m'ha descuidat clicar en respondre al post.
L'arròs al forn, que a mi no m'agradava de xicotet, també es bona cosa, això sÃ, ara tot i que m'agrada em senta com un tir, lamentablement ma huela opina que fer l'arros al forn sense cansalada i botifarró, fins i tot blanquet he arribat a sentir, es com no fer-lo. I parlant de menjars pesats, quan era mes jove, a base de alçar-me els diumenges amb evidents simptomes d'abstinència etÃlica vaig aconseguir que ma mare acabés transpassant el bollit al diumenge, per això de depurar el microorganisme, i el putxero quedà relegat al divendres, dia de mercat.
Ah, santes mares, Mãedéus!
Pel que respecta a Mr.Pla, home que fa honor al seu cognom, no patiu que no sereu confòs, el seu respectable apèndix nasal l'individualitza sobradament. Una cosa semblant al que em passa a mi, que mai em comfonen, que duc el Monduber enganxat a la cara!
Salut
En el Bloc no saben encara que fas amb els diners, per continuïtat no saben encara que fas amb el seu blog, però ja em xivaré, recorda que jo tammé soc un d'ells. Estic fent la vista gorda però com que ja veig que no em toca ni una rosca en all per part teua, hauré de cantar.
Pel que fa a la rosca, en el meu poble senzillament panolisal, sense l'all. Tamme la fan a AlgemesÃ, que jo em quedava flipat en vore a Carmeta tallant el pa a quadradets, eixes subtileses, per als bà rbars de la Ribera Baixa se'ns passen desapercebudes, igual que les torres de 50 pissos del manhattan de Cullera, que tamme son una subtilesa.
Parlant de subtileses, molt bona la foto en la catedral de la Ribera al fons. Espere que la rosca estiguera igualment bona. Però això sÃ, el diumenge em sembla que eixa costum l'estas abandonant per conter de les pizzes i els kebabs; ah si al final tenia raó el Sanchez Dragó quan deia que la inmigració (en aquest cas d'italians i turcs) es el final de la cultura.
Salut
A mi, a més d'agarrar-me fam llegint-vos, tinc certa sensació de deja-vú i veig en aquest post una subtil coincidencia, convergencia i sincronicitat, que com Sanchez dragó sap,à també Jung, és el llenguatge del bon Deu que ens guarde, i que cridat o no, sempre està present...veritat Onofre?
Si, el bon Deu dels pastorets valencians vos esta diguent: Xe! no tenieu que menjar-se un arroset a banda per algún deixos pobles perduts de la Marina? I és que disfrutar del menjar, riure i fotre són les formes d'oració més sublims, i a més un bon amic s'alegraria de vore-vos.
Si vols Josep, anem a misa abans de la paella, el retor del poble és popero i bisexual, per cert, i amic del retor de Cullera, que és molt grà cios.
Bona vesprada
Hortolà , ja sabia jo que apareixeries com una fona en mentar-te al Sà nchez Dragó, jo no se si encara et queda part del seu encÃs acratoide, però has de saber que l'home últimament està que se'n ix, en el seu blog es dedica a cagar-se en la immigració, en els homosexuals i en el govern. Per tal comulga quasi completament amb les tesis que sostenim des de la comferència episcopal.
Jo, que soc un essencialista com la copa d'un pà (as a pine trees cup) considere sagrats els deutes, això de l'arròs a banda pot considerar-se un deute d'honor que serà satisfet. Ara sÃ, quan et visite t'evangelitzaré, et redimiré i t'obriré les portes del cel que tan vetades t'han estat a la teua vida de pecat.
Tu ves arrepentinte que jo posaré el vÃ!
A vore si hi ha més concreció (sobretot en les dates del dinars i/o sopars)
Bona nit i tapa't (com em va dir l'arnaucunà l'altre dia)