La mala educació dels espanyols és ben coneguda arreu d’Europa. Només cal parlar amb qualsevol europeu per copsar la seva opinió sobre Espanya (on, malauradament, ens solen ubicar als catalans).
Quan era nano i anava en metro (ho sento, ara passo totalment del transport públic) sempre em sorprenia que els castellans parlaven a crits, mentre que els catalans xiuxiuejàvem. El mateix podríem dir de les famílies de l’escala. Potser algú ens podria fer cinc cèntims del perquè de la mala educació espanyola.
Avui hem vist un altre espectacle de la mala educació espanyola : el fill de puta (per part de pare) Ricardo Sáenz de Ynestrillas va anar divendres a l’Audiència Nacional on jutjaven el nacionalista basc Iñaki de Juana per dir-li, textualment, “Juan Ignacio, mírame a la cara, mírame a los ojos, soy Ynestrillas. Mírame a los ojos porque será lo último que veas”. No afegiré res a la trajectòria d’Ynestrillas, ben coneguda : només dir que és un maleducat per irrompre a un judici d’aquesta manera. (...)
Això, que és una autèntica amenaça directa, no sembla que hagi merescut cap atenció per part de la fiscalia de l’Audiència Nacional. Fiscalia que, recordem-ho, ha acusat Iñaki de Juana d’amenaces per uns articles al Gara, motiu pel qual precisament l’estaven jutjant. Amenaces que no eren tals, sinó simples opinions polítiques.
En canvi, el senyor Ynestrillas, no només demostra la seva mala educació tot amenaçant al judici, sinó que reafirma la seva posició al seu bloc (enllaç).
¿Què passaria si diguéssim “Montilla, mira’m als ulls, que és l’última cosa que veuràs”? A mi no m’importaria gaire que Montilla morís avui mateix, per exemple, abans de les eleccions. Però no aniré a dir-li-ho d’aquesta manera, i menys a un míting públic. Botxí i tot, sóc més ben educat que l’espanyol Ynestrillas.
(Nota : ja sé que l’Iñaki es va carregar el pare de l’Ynestrillas, un militar malparit ultradretà, acció per la qual jo em vaig alegrar molt al seu moment. Tot i això, no disculpa la mala educació. Al cap i a la fi, són els espanyols els que diuen que lo cortés no quita lo valiente).
Y además, pones como único ejemplo de tu odio a los castellanohablantes que van en el metro, a los que odias y, porque eres un ricachón, puedes odiarlos con tranquilidad cogiendo todo el día tu coche y al señor Ynestrillas, que no es precisamente un ejemplo de vida a seguir por nadie.
Pues bien, he estado viendo el blog de ese señor y el tuyo propio y, la verdad es que lo flipo: ¡son igualitos! Saludos.
Sempre agraeixo els comentaris des de la discrepància. L'Ynestrillas és un nacionalista radical espanyol, i jo sóc un nacionalista radical català. O sigui, en el "radicalòmetre", potser anem parells :-)
Per la resta, res a veure amb ell.... home, "igualitos" nos som, no fotem !
En català és "anar AMB metro". Fer servir EN per als transports és un castellanisme. Una forma no gaire lògica, per cert, al meu entendre.
Et recomanaria que fessis servir BLOG en comptes de BLOC per ser la primera la manera lògica i natural d'importar la paraula anglesa BLOG. Simplement, una C final no fa una paraula més catalana, atès que una G final és existent en català (mag, càstig, reg...).
Merci pels comentaris.
En quant a "amb", tens raó. Passa que sovint faig dues o tres versions dels postings, afegint i llevant coses, i així passen aquestes coses.
En quant a bloc/blog, vaig tenir dubtes, la veritat... Em vaig decantar per "bloc" per ser aquesta la recomanació del llibre d'estil de Vilaweb.
Resumint: per què votarè Artur Mas. Article de Jordi Graupera.
1. No votaré Montilla perquè no és que sigui silent, és que és lent. Al debat, als anuncis, als actes s’ha fet evident “l’angost del seu horitzó de referències” com ha dit el Quim Monzó. Per molt intel.ligent que pugui ser, no està preparat per ser President de cap país. De l’entrevista que li va fer en Sala i Martín el més escandalós no em va semblar que l’insultés i marxés, sinó que quan se li va preguntar pels 17 mil del Prat o per les opes va parlar de competències i de la seva poca responsabilitat en el tema. Es fa evident la seva manca d’imaginació: quan governa no canvia, ni lidera, ni crea. És un buròcrata. I en un país sense estat, cal imaginar el que no hi és i buscar solucions on no tens competències. A més ,esclar, la seva idea d’Espanya no és la meva: el nacionalisme català ha obrat sempre pensant: “tot el que no està explícitament prohibit, està permès”; la Catalunya postnacional de Montilla se sustenta en l’aplicació funcionarial dels textos legals seguint la màxima que diu “tot el que no està explíctament permès, està prohibit”. Votar Montilla és renunciar, cedir la Generalitat al PSOE, clausurar la nació.
2. No votaré ERC perquè podria fer de Montilla president. Si el PSC ha de ser al govern al menys que no el lideri. A més no sé quin marge té Carod dins d’un partit on ja se sent com esmolen ganivets. Tampoc votaré ERC perquè funciona amb un model assembleari, que genera caciquismes absurds i inestabilitza els governs. I en fi, la seva dèria a primar la suposada esquerra al catalanisme ens té de genolls massa vegades, i no millora pas gaire la nostra societat, que diguem.
3. No votaré IC-V perquè practica un neocumunisme verd que juga a la bona consciència amb la bona consciència de la gent. El neocomunisme no fa progressar ningú: ni pobres ni rics. IC-V no va més enllà d’una força de pressió i queixa monolítica. Semblen donar l’esquena a tota l’esquerra europea i a la seva autocrítica i reconversió: segueixen proposant receptes que ja tothom ha donat per fracassades perquè s’ha demostrat que ho són. A Catalunya ens abocaria a una crisi de llarga durada en un moment crucial per a la nostra economia. O ens fem grans, competim a nivell global, deixem en segon lloc el mercat espanyol i caminem cap a la sobirania comercial, lluny de boicots, o no. A més, creuen que el tripartit ho ha fet bé i això francament vol dir que veiem el món de manera molt diferent.
4. No votaré el PP perquè els seus objectius i els meus són contraposats. A banda de la mesquinesa amb la que ens han tractat, imfamant-nos in crescendo.
5. Votaré CiU A) perquè són prou liberals per ser reticents a que 135 tios al Parlament sàpiguen més coses de la meva vida que jo. Em dóna confiança que siguin meticulosos amb la distància que hi ha d’haver entre els polítics i la llibertat individual. B) Perquè són fills ideològics del personalisme i defensen un Estat del Benestar que no ignora la vessant espiritual, cultural, emocional i identitària de l’individu. Davant del relativisme socialista i el nihilisme materialista que se’ns endú, em sembla una bona notícia. D) Perquè són nacionalistes. No pensen en la Generalitat com una diputació, sinó com la primera engruna del nostre estat. E) Perquè només he sentit l’Artur Mas parlar de com pagarem el benestar d’aquí a uns anys, de quines mancances té la nostra economia i de quines solucions hi ha. Perquè diu que falta estalvi, hores de feina i cultura de l’esforç, i té raó, i dir això en els temps de consumisme, vol dir arriscar-se a ser ignorat. F) Perquè pensa en com garantir serveis, en lloc de com obtenir-ne el control. Els xecs no m’entusiasmen, però entenc el missatge. Dret a decidir, cobertura pública. G) Perquè ha parlat d’immigració: passats els “papers per tothom” calia saber quina idea tenen els candidats dels “papers per a alguns”. És l’únic que ha fet propostes concretes i amb ganes d’integrar els nous catalans. Puguin o no ser criticables, no són xenòfobes. No em fio dels altres, que gasten les paraules –com “xenofòbia”- per erosionar un candidat. La xenofòbia col.lectiva vindrà i més val que poguem diferenciar-la dels intents d’evitar-la. H) Perquè més enllà de ser el candidat més jove, l’acompanya una nova generació. La campanya electoral ha demostrat un canvi d’hegemonia cultural a Convergència que ja fa temps que s’està donant al país. No deixa de ser curiós sentir el PSC fent frases reaccionàries del tipus “mireu aquest joves de Convergència què fan, on anirem a parar”, per contenir el vot dels geriàtrics. I) Votaré l’Artur Mas perquè és un líder, i perquè això no és el millor d’ell. El votaré perquè parla prou clar per d’aquí a quatre anys poder passar comptes. Perquè és el que està millor preparat i sap on vol anar. I Z) el votaré perquè de cap de les maneres vull un altre tripartit. Votar PSC, ERC, IC-V o el PP, és acostar-nos-hi.
Quin sana emoció pàtria t'embarga, company! Això sí que és "sentir" la política. Emocionar-se. Arribar al fons de la qüestió.
Una anàlisi brillant, complet que, no obstant això, et duu a veure realitats on només hi ha fantasmes. Problemes del nacionalisme com droga dura. Però, a on anem amb paios com aquest. Amb formes de veure les coses com aquesta. Tu et creus que en llocs seriosos es pot anar d'aquesta forma?
Catalunya. Catalunya, en el sociològic, és una merda totalment contaminada del txapapote nacionalista.
Si li expliques a un finlandès l'espectre polític català, li dóna un desmai. Nacionalistes d'esquerra, nacionalista entisistema, nacionalistes socialdemòcrates, nacionalistes-nacionalistes, dreta transvestida de para-nacionalistes. Tot un assoliment.
La psico-patologia política en tot la seva esplendor. Catalonia is different!
En tot aquest merdé, jo vot al socialisme de L'Hospitalet. You got it?
Certament, a un finlandès li donaria un desmai... L'existència de Finlàndia com a estat té menys de 100 anys. Durant segles han estat danesos, suecs i russos. Ells van aprofitar la revolució russa de 1.917 per fotre el camp. Possiblement, els partits polítics d'abans d'aquesta data eren tots nacionalistes, de dretes, d'esquerres...
Ara ja no els cal ser nacionalistes. Són finlandesos. I tothom ho veu tan normal. Podríem dir el mateix de mooooolts altres estats que avui ens semblen del més normal.... i tenen 100 o 150 anys d'existència.
Certament, els anormals som nosaltres, que portem uns 400 anys maldant per marxar i encara no ho hem aconseguit.
Tu, tranquil, tu votes Espanya. Una, Grande y Libre. No tens aquests problemes.
Última crida botxi. Votar ERC.
Ja ho sé et vas donar de baixa.
T'explicaré una cosa personal, jo fa 16 anys em vaig donar baixa de CiU, però si ERC no existís. I no hi hagés res més, els votaria per a barrar el pas a tota l'escòria sociata-pepera. Això si amb una pinça penjarrobes al nas.
Et ben asseguro que en aquests moments no tinc clar si votaré dimecres. La campanya d'ERC, lluny d'engrescar-me, m'ha deixat pansit. Quin poc nivell !
Mira, dimecres he de treballar, i sóc a Catalunya aquesta setmana. No descarto passar pel col·legi, si em llevo de bona lluna. Tot dependrà... :-)
Com m'alegra que reivindiquis la bona educació. Ha canviat alguna cosa en tu? Per fi t'has fet major?
Però a continuació, profereixes els insults més gruixuts gratuïtament. En què quedem? Quin dret t'empara per a permetre't denominar a algú "fill de puta"? O és el suposat anonimat d'aquest mitjà el qual creus que et protegeix?
Hi ha dos personatges en aquest posting: un "fill de puta" d'historial molt dolent i un "nacionalista basc" del que no sabem el seu passat i que no amenaça, només opina políticament.
Molt bé. Ets un fi observador de la realitat.
Et vaig a completar un poc les biografies dels teus personatges: Ynestrillas té més en comú amb tu del que t'imagines: és també ultraderechista, com tu. Va tenir una desgràcia que, suposo que a tu no t'ha ocorregut: van assassinar al seu pare i això li ha marcat molt. Està molt exaltat gairebé sempre.
De Juana ha assassinat a 25 persones. Un bon compte per a un intel·lectual nacionalista. Ha de tenir el karma més negre i arruïnat del seu poble i voltants. Una curiositat, entre els assassinats per De Juana està el pare de Ynestrillas. Potser això explica en part el de la dolenta educació del noi.
Com ets un pensador de vol gallinaci, el mecanisme de la generalització ho utilitzes sense cap rigor ni pudor. Atribuir a 40 milions d'habitants les característiques del comportament d'un individu sembla una llicència una mica excessiva.
Els filonazis no creieu en l'individu. Per això tot ho enteneu en clau col·lectiva. Es podria dir: "Tot jueu mereix la destinació col·lectiva del poble jueu". No hi ha comportaments individuals: la pàtria habita en cadascun de nosaltres. Cada comportament individual representa a tota la seva pàtria. Quin horror! Ynestrillas enfonsa a tots els espanyols a l'altura del seu valor personal, o sigui, sota mínims.
No obstant això, els catalans "pixan colònia". Tots tenen una educació i uns comportaments exquisits. Com mostra de la gran qualitat humana dels catalans aquí està Botxi para demostrar-lo. Llenguatge cult, sempre afilat i intel·ligent. Selecció de temes que prestigian al seu col·lectiu de pertinença (Catalunya?, els nazis catalans? els de la seva comarca?...) La Justícia com orientador dels seus anàlisis. La compassió com orientador de la acció. Hauria d'estar en el vademècum de "vides catalanes exemplars", d'ús obligat en les aules aules d'adoctrinament de la pàtria celeste.
T'ha sortit un bon comentari, he de dir. L'agraeixo.
Les meves matisacions:
* La mala educació la vaig atribuir al merder del jutjat. Només això. A més, queda clara la diferència de tracte : a De Juana el jutgen per amenaces des d'una carta al director, l'Ynestrillas amenaça en public, davant d'un jutge, i surt sense cap problema. Aquesta és la justícia espanyola.
* Generalització : la mala educació dels espanyols no té res a veure amb Ynestrillas, tot i que Ynestrillas n'és un bon exemple. Ell identifica molts dels valors i pensaments habituals de l'espanyolisme, i té els nassos de dir-ho. Altres pensen el mateix i no ho reconeixen. Sobre la mala educació dels espanyols, només cal veure'ls.
* Individu : t'equivoques, jo sóc profundament individualista, per això sóc liberal. Això no vol dir que no reconegui la pertanyença de l'individu a un grup cultural i social que li és propi. Al seu, no al del veí.
No comprenc per què no defenses la dreta espanyolista que defensa l'economia de la culura dels més fort.
De tota mena el felicite pel seu catralanisme -de Catral- encara que no siga d'Alacant
La meva experiència no em permet confiar en la justícia d'aquest estat però casos com el d'aquest mal parit no ajuden gens a millorar-ne la confiança.