Benvolgut Quim,
Jo m'he cregut sempre una persona pacÃfica, però amb que m'ho cregui jo no n'hi ha prou. Aixà que l'altre dia vaig preguntar-ho a dos o tres amics i tots coincidiren a dir que no només era pacÃfic sinó un tros de pa, un tou. I em vaig quedar tranquil. I dic tot això, perquè el divendres passat vaig tenir un cop d'agressivitat, controlada però agressivitat a fi de comptes, amb un parent meu que des de fa dos anys milita al PP. El fet és que el meu parent, amb el que em porto molt bé per cert, va organitzar juntament amb els altres pocs membres del seu partit que tenim al Pallars, un acte de campanya amb aperitiu i mÃting al restaurant que té la meva famÃlia a Sort (a casa ens dediquem a la restauració, ja ho saps). Jo no tinc cap problema de servir a qui sigui, mentre pagui i es comporti, però que vinguin els del PP a fer un acte a casa teva, un acte que si t'ho penses bé va en contra nostra, en contra dels catalans, en contra de tot allò pel que sempre he lluitat, doncs això toca bastant els collons. Però si a més, aquesta colla d'anticatalans que se't foten a casa a menjar et penjen una pancarta a l'entrada de l'establiment que hi diu "Vota PP", això ja és massa, i ho sento molt, no ho vaig tolerar. Va ser llavors quan em vaig posar, diguem'm que un pel agressiu amb el meu parent, i vaig exigir-li que retirés la pancarta de casa meva, i ho vaig fer de mala manera. I és curiós, després de tot plegat el meu pare i alguns dels clients que en el moment de la bronca estaven al restaurant, tots catalanistes sense cap mena de dubte, van recriminar-me pel meu comportament. Mentre els senyors de ZAR, que tu deies en la teva carta (Zaplana, Acebes, Rajoy) es permeten la llicència de tractar-nos de lladres, terroristes, i no se quantes coses més, en continuades agressions verbals, perquè si el maltractament psÃquic en la parella és considera una forma de la violència domèstica, les agressions verbals dels ZAR haurien de considerar-se d'igual manera que les quatre hòsties que haguessin pogut rebre aquests senyors del PP al mÃting de Martorell o en d'altres. I el més trist de tots, i això diu molt del nostre paÃs i de la seva gent (tenim complex de perdedors),  mentre ells no se n'arrepenteixen i continuen, nosaltres, els catalans, ens sentim malament, tenim remordiments, i la nostra societat ens acusa de violents i intolerants. No ho sé, tot és prou complicat, però ho hi fotem més collons o no arribarem mai en lloc.
Salut,
Ramon Aytés (la Ramoneta)
La meva cunyada és profe, sempre dóna les classes en català , una vegada dues nenes sudamericanes (batxiller) li van demanar que les donés en castellà , ells s'hi va negar.
I saps qui va protestar?
Els altres alumnes catalans.
El nostre autoodi és salvage.