L'amic, mestre i company d'El Punt Manuel Cuyàs escriurà les memòries del President Jordi Pujol (viquipèdia), que editarà Proa, d'Enciclopèdia Catalana. M'ho va comentar fa dies. S'ha sabut avui, després de rumors i un interès periodístic curiós estant en campanya electoral. Tres anys després de sortir del Palau de la Generalitat, l'atenció està encara en Pujol, més que no pas en Pasqual Maragall, que aquests dies exhaureix el seu accidentat mandat.
Em sembla inèdit com Pujol s'ha arremangat per fer campanya per Artur Mas, mentre que Maragall, ja sigui per grip o per oportunisme electoral, s'amaga i intenta no fer ombra al candidat José Montilla i el seu tàndem, que és Rodríguez Zapatero en lloc d'Antoni Castells. Quan el President Maragall va a Gavà, hi arriba tard i marxa d'hora. Quan va a Lleida, arriba tard. Dilluns, en el dinar del tàndem Zapatero-Montilla amb empresaris, va passar amb més pena que glòria. Assistir en pròpia carn a l'apunyalament del tripartit no ha de ser còmode, President Maragall. Ho entenem. És per això que el seu paper en la campanya socialista (al marge de tenir-hi el seu germà Ernest Maragall ficat a la llista i en les estratègies del carrer Nicaragua) es limita a sortir al final de tot de l'anunci televisiu quatre o cinc segons dient que "ningú no farà més pels catalans que Montilla".
Però tot això venia a tomb del llibre, en dos o tres volums, de les memòries de Jordi Pujol. Passades les eleccions s'hi posaran, amb les primeres entrevistes. A veure què vol fer el President. Si Mas acaba sent President de Catalunya, Pujol podrà mostrar-se més sincer. Si Montilla és el substitut de Maragall al Palau de la Generalitat, a Pujol se li girarà feina i mentre faci les entrevistes amb en Cuyàs tindrà el cap en un altre lloc.
Des d'en Cambó, aquell que va pactar amb el feixisme i va finançar en Franco?
He sentit a dir que amb el llibre regalaran un DVD, produït per David Madí, amb els moments més emblemàtics del sempre nostre president: Banca Catalana, Cullell, Casinos, Pallerols... Però no sé si és cert.
El president Jordi Pujol em crea una doble sensació de gran respecte i frustració.
La catalanitat es molt difícil de definir, però no hi ha cap dubte que el president Pujol ha estat es i serà catalanista. Ha treballat, treballa i treballarà pel seu, pel meu, pel nostre país. No poso en dubte el seu sentiment vers Catalunya i no el penso atacar per taques puntuals, especialment quan el seu origen o difusió te finalitats gens lloables.
Tot i això, penso i crec que Pujol podia haver fet més. No se si molt o poc, però alguna cosa mes, malgrat les circumstancies, segur. Crec i penso que a les persones se’ls hi ha d’exigir més o menys en funció del seu potencial.
Desconeixia això de les memòries del Pujol, però sabent que les farà el Manel Cuyàs, sens dubte que me els llegiré!
Entre ell i el Miquel Pairolí omplen mig diari de El Punt.
Salut i llibertat!
Marcús
El cert és que la notícia em provoca una certa decepció. Estava segur que un polític com en Pujol a qui no li han escrit mai un discurs s'hi posaria ell sol a escriure les memòries. Fins i tot sospitava que les tindria a mig fer.
En tot cas son molt esperades i és cert que com deia un periodista fa uns dies, des d'en Cambó no hi ha unes memòries polítiques com Deu mana.
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com