L'enquesta del CIS [pdf avanç resultats, de 67 pàgines, i pdf tabulació, de 66 pàgines] incideix en un paisatge hipotètic prou conegut per al lector. CiU guanya les eleccions de carrer, amb 11, 12 o 13 escons més que el PSC, que baixaria dels 40 diputats (ara en té 42) i se situaria en els 39 psicològicament durs, molt durs. La frontera entre 40 i el que vingui per sota, canviant el 4 pel 3, pot ser traumàtica, ja que trasllada forçosament els socialistes al record dels seus resultats dels comicis de 1980, 1984 i 1995.
(Algú retreurà que l'enquesta del govern espanyol està feta entre el 2 i el 15 d'octubre, abans de l'inici de la campanya, però aquest dijous La Vanguardia en treurà la seva última enquesta, que apunta uns resultats molt semblants.)
El tripartit segueix sumant. Una suma que inquieta CiU, que es veu a venir que Artur Mas pot tornar arraconat en la seva cursa per la Presidència de la Generalitat en les negociacions postelectorals. ERC, amb 21 escons segons el CIS, tornarà a tenir la clau. Seria imprescindible per reeditar un govern catalanista i d'esquerres i, al mateix temps, podria formar un executiu nacionalista CiU-ERC. O tripartit d'esquerres PSC-ERC-ICV-EUiA (de quatre) o tripartit nacionalista CDC-ERC-UDC. Els independentistes tindrien la paella pel mànec, i aquest dimecres ja han avançat que el seu candidat a la Presidència, d'entrada, no serà ni Mas ni José Montilla, sinó el capacitat Josep-Lluís Carod-Rovira. En la virtual negociació, el desplegament de l'Estatut (i la no-dependència respecte el poder espanyol) per part de CiU i del PSC hi tindrà un paper important.
Retorn a la Catalunya dual o avenç en el pluralisme parlamentari
Per Tots Sants, amb la incertera d'una alarmant abstenció, però al mateix temps amb el factor desconegut de celebrar les votacions un festiu entre setmana, els ciutadans es jugen el retorn a la Catalunya dual del pujolisme o avançar en el pluralisme parlamentari. Els petits (ICV-EUiA i PP) pugen, apunten les enquestes. ERC es manté, amb una lleugera tendència a la baixa, en una tercera posició de privilegi que fa tres anys va sacsejar el mapa polític català, absolutament bipolaritzat des de les majories absolutes de Jordi Pujol.
La Catalunya dual seria, per fer memòria, aquell país en què la Generalitat estava només en mans d'una força (CiU) mentre que la segona (PSC) ostentava el poder als grans ajuntaments i la Diputació de Barcelona, afegint-hi l'administració de l'Estat quan governava el PSOE a Madrid. Retorn al passat o aprofundiment d'un mapa polític més repartit i equilibrat. Aquest és el dilema, en part.
CiU no es fa il·lusions i creua els dits per frustrar un segon tripartit
De la campanya electoral de CiU tothom coincideix a afirmar que és la més potent i atrevida (agressiva en el cas del DVD o de la visita al notari), en contrast amb l'apagada i discreta estratègia socialista [l'eixut Montilla retreu a Mas la seva arrogància] i les responsables i assenyades d'ERC, ICV-EUiA i inclús del PP. La il·lusió i la trempera a la federació nacionalista, però, contrasta amb l'hermetisme i la prudència que envolta la possible formació de govern. Fan campanya i només campanya. A CiU [el dur d'Artur Mas llença una opa als votants del PSC i ERC] ningú no fa córrer travesses amb els noms de candidats a ocupar les conselleries, per posar un exemple. Això demostra fins a quin punt a CiU, amb l'aval de l'avi Pujol, estan concentrats en el resultat de Tots Sants i prou.
Zapatero: massa lluny Montilla té fred, però massa aprop es crema
El PSC aposta per la carta Rodríguez Zapatero, que, si em permeteu el parèntesi, ha fet una aposta personal amb el candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid [el vídeo]. Hi ha posat un amic seu, l'economista que no s'entén amb l'avi Pedro Solbes i feia d'assessor presidencial a La Moncloa Miguel Sebastián.
Per corregir els missatges mediàtics del dinar-míting de Zapatero amb Montilla i Pasqual Maragall, acompanyat d'empresaris [Mas diu que ZP va fer la punyeta a l'exministre], el candidat socialista ha insistit a dir que el PSC té "autonomia total" per fer pactes de govern al marge de la voluntat del PSOE. Ejem...
La premsa gratuïta que es reparteix per Bcn, 20 minutos, metro, adn, són una font d'espanyolisme descarats. No hi ha dia que no hi surtin articles contra el catalanisme. Avui mateix a ADN podem llegir una lloança d'una pàgina sencera a un partit extraparlamentari, Partit dels ciutadans.
A l'igual que a França en Mitterrand va alimentar el FN per debilitar la dreta, aquí tant CiU com PP semblen donar joc als pallassos d'en Boadella per a fotre als sociates, saben que no treuran cap escó.
Tu creus que uns tios tan disciplinats com els del Mund donarien joc a aquests per a perjudicar als pepes?
Estic bastant segur que ADN és de Planeta... rien a voir amb el Periodico.
Si la gent tingués una mica de cap i sentit crític, el tripartit no sumaria, però com que molts votants d'esquerres són ignorants o ni tan sols pensen, pot ser que sumin i el repeteixin.
Deus viure en un país d'idiotes acrítics i sense cap. Quin stress, no, saber-se part de la minoria iluminada que ha de guiar a la xusma pel bon camí?
Tranquil, home, que l'ayatollah Mas ja ho ha previst i ja s'ha arreglat un bon pacte amb els exenemics de Catalunya.... per si els catalans no apreciem els seus "desvelos" pel nostre bé.
Sense entrar en la dimensió d'idiotes o no que proposes, llegint les teves paraules fervents (t'has plantejat enviar un CV a Al Qaeda?) no puc menys que preguntar-me si a can CiU aneu sobrats del sentit crític del que parles ;-))))
Totalment d'acord, els sociates decidiran el nou govern de Catalunya. Però no pas els del PSC, sinó els del PSOE.
Sobre si optaran per ERC o per CiU, totes les opinions són lliures. Ara bé, els fets apunten decididament a CiU (una CiU més debilitada que mai, per raons externes entregada a Madrid totalment i per raons internes, amb menys diners i més gent a colocar que mai i menys "empleable" que mai).
Alguns s'estiren els cabells per això, per mi en canvi la reflexió és la següent; si la Generalitat no té ni una competència important i gràcies a l'Estatut de Liliput això no té pinta de canviar... què importa quin sigui el govern? Si no poden fer res???
Que gestionin ells mateixos la m... que han negociat...
http://www.busot.ca/2006/10/el-rigor-de-les-enquestes-i-la.html