Intento fer un esforç per entendre la campanya de José Montilla, però no me'n surto del tot. Aquest dimarts l'exministre i aspirant a President rebia la visita, la tercera ja, del president espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. Montilla sap perfectament que el PSC no aconseguirà majoria absoluta, i que la possibilitat de formar un govern estable sumant amb ICV-EUiA també sembla improbable. (Inclús a l'enquesta d'El Periódico, cuinada o no.) ¿Llavors, per què aquesta proclama?
Montilla i el seu (nerviós?) equip necessiten mobilitzar l'electorat socialista davant d'una federació nacionalista que ofereix imatge i la moral de victòria. Tot el contrari que el PSC, vaja. ¿L'estratègia dels socialistes és despertar el seu votant més espanyolista, potser? El ganxo per aconseguir-ho semblaria que fos distanciar-se d'ERC i renega del tripartit com a model a seguir en el futur. Però això provoca, irremediablement, la reaparició del fantasma de la sociovergència, o el convergelisme, que no sé si és encara pitjor per al votant espanyolista del PSC.
¿Què prefereix, senyor Montilla, ser President amb Josep-Lluís Carod-Rovira de conseller primer o ser el conseller primer d'Artur Mas i, en el pitjor dels seus casos, haver de dimitir perquè el conseller primer de Mas sigui Antoni Castells? De la mateixa manera que es pressiona Esquerra perquè aclareixi les seves preferències de pacte postelectoral, estaria bé que el votant socialista sabés abans de Tots Sants si el seu suport a Montilla servirà per continuar l'obra iniciada per Pasqual Maragall o, si tot el contrari, permetrà el retorn de CiU a la Generalitat.
De moment, l'únic que juga net és Joan Saura, que aposta per un govern d'esquerres, amb Esquerra inclosa. I també és clar Josep Piqué, però la diferència és que ningú no vol pactar amb ell, amb notari per entremig inclòs.
La resta de candidats, és a dir, Carod, Mas i Montilla mantenen el misteri, o l'equidistància o el tacticisme, diguem-li com vulguem. Tant equidistant és Carod [Esquerra serà decisiva, segons l'enquesta d'El Periódico] com Mas i Montilla. El convergent no desvetlla si, en cas de no poder governar en solitari, prefereix el convergelisme o el pacte nacional. El socialista fuig d'estudi dient que vol governar solet, quan no s'ho creu ni ell, per evitar mullar-se en el dilema: fer emprenyar Zapatero i reeditar el tripartit o sotmetre's definitivament al PSOE i cedir la Presidència de la Generalitat a Mas, tot i disposar de possibilitats per conservar-la via pacte rotllo Tinell 2.0.
Montilla juga la carta de Zapatero, com no podia ser de cap altra manera. Una altra cosa és que, al final, se li acabi girant en contra, i esdevingui víctima no només de les urnes sinó del guió escrit a La Moncloa entre Mas i Zapatero aquell famós dissabte, 21 de gener de 2006. Irònicament, Zapatero ha promès lleialtat (1 i 2) al nou Govern de Catalunya. Només faltaria!
L'única manera d'acabar amb totes aquestes especulacions, i maquinacions secretes, la mateixa nit electoral seria amb un resultat incontestable. ¿Si CiU s'acosta a la majoria absoluta i supera els socialistes escandalosament, qui gosarà parlar de tripartit la nit de Difunts?
Flaixos informatius de campanya:Montilla descarta un pacte PSC-CiU i diu que no aspira a un nou tripartit
Puigcercós avisa Montilla que si descarta ERC i CiU només li queda el PP
Saura rebutja formar part d'un govern d'esquerres sense ERC
Piqué diu que el cos li demana no pactar amb CiU però no ho descarta
Mas dóna per fet que Carod donarà suport al PSC per la seva "animadversió a CiU"
Mas no donarà suport al govern de Madrid si Zapatero permet el tripartit
ERC adverteix del risc que el govern català "es decideixi a Madrid"
Doncs això, que avui s'ha publicat el Cimeròmetre, el primer sondeig de les eleccions de l'1-N, fet per un blog.
Visiteu-lo i deixeu-hi els vostres comentaris a:
http://cimeraextra.blogspot.com/2006/10/catalunya-2006-el-cimermetre_25.html
dificultat per entendre el que diuen és el punt de vista que adoptes. S’havia
de fer caure el tripartit i Maragall pels problemes que creaven l’un i l’altre
a l’amic Zapatero. A partir d’aquí, confonent els desitjos i la realitat,
pensaven que en unes noves eleccions ERC rebria el pal i ells, “efecto Montilla
mediante”, mantindrien o millorarien els resultats de Maragall. I podrien
posar-se xulos per fer un govern, només amb ICV i amb Esquerra fora.
Especialment si Esquerra no sumava amb CiU.
Però a l’hora de
la veritat qui fa tota la cara d’haver-se d’endur un pal electoral considerable
són ells. La patacada pot ser històrica, la qual cosa no la vol ni Zapatero ni
Nicaràgua. Montilla no pot quedar a 12 o més escons de Mas i postular-se per un
govern que inclogui una Esquerra que n’haurà sortit millor parada que ell.
Encara seria ERC qui es posaria xula i això sí que no.
De manera que
simplement miren de salvar els mobles i que la patacada sigui tant reduïda com
sigui possible. I la manera més fina de dir això és que volen governar en
solitari.
Els resultats electorals sorprenen tot sovint propis i estranys, de manera que serà prudent esperar una setmana més.
De tota manera si les coses van com les converses de cafè indiquen i el PSC torna als resultats de l'època Pujol, voleu dir que els seus militants no demanaran explicacions per aquest suidici col.lectiu?
Jo ho faria!
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Marc,
Si coneixes cap sociata a Catalunya veuràs que per a ells el bé suprem és la Moncloa. De fet el seu marc de referència té dos nivells: l'ajuntament i Ejjpaña.
La Generalitat està bé, però per ells és una cosa accessòria, estranya i prescindible. Per donar de menjar als cadells de la kale borroka sociata abans de ser cridats per Deu nostre Sr a Madrid ja tenen els momios diversos de l'administració local (la Diputació, per exemple, que només serveix per a això).
Pulutant, que diria l'entranyable Nuñito de la Calzada, ja els hi va bé el que han pactat en Mas i en ZP. Fotran president a en Mas per passiva (abstenint-se, no hi ha collons de coaligar-se), però s'asseguraran el seu suport gratis total a Ejjpaña, que és el que interessa de debó (que diria en Saura). Els pressupostos de la setmana passada ja indica per on va la cosa. A més enviaran a podrir-se al Parlament de Catalunya els 4 filomaragallistes que encara queden a dins del PSC (perquè en Montilla té bitllet de tornada al pont aeri).
En Mas i els 4 arreplegats que el rodegen fotran el que saben fer de meravella, és a dir: res. Tornarem a la legislatura 99-03, si abans estaven agafats pels co.. pel PP, ara ho estaran pel PSOE. Resultat? Avanços nacionals = 0. Aixo sí, uns bons amics a Madrid et garanteixen que puguis tornar a muntar a la Generalitat la rèplica de l'Ajuntament de Marbella que els actuals dirigents de CiU tenien als anys noranta. Ce n'est pas merveilleux?
http://blocdecampanya.blogspot.com/
I a tu perquè et sembla que tant en ZP com el PP estarien encantats amb en Mas de president???
La pregunta és que per quins set sous "li regala" Zapatero la Generalitat al Mas...?
I el Pepe Montilla ho fa d'allós més bé, és el més adient pel paperot ...
Estic amb tu company. El Sapatero ha regalat la Generalitat a canvi de la retallaaaada de l'Estatut de la moncloa, i de la mateixa moncloa. La campanya de l'escolanet Montilla és l'enveja del Madi, ell mai ho hages fet millor per a CiU xDDD
CiU farà molts vots
PSC-PSOE farà aigües per tot arreu
ERC anirà amunt amunt.
El nas em diu que hi haurà una sorpresa amb els càrrecs del Parlament i de la Generalitat a partir del 2-N
Estic molt decepcionat amb aquest bloc, una opinió derrotada, entregada. Primer a la ficció de pacte nacional i ara al "resultat incontestable" de ja sabem qui.
Jo defenso la tasca de govern del tripartit, excel·lent en molts àmbits de gestió tot i la conflictivitat interna i externa i la més absoluta hostilitat mediàtica. Un "desgavell" deia ahir un ecosocialista, també entregat, a Can Bassas, talment com la IIa República, no?
Seria possible en aquest país discrepar sense haver de faltar al respecte? Va per tothom, és clar.