Sembla ser que la pregunta que més interessa en aquesta campanya és "amb qui pactarà ERC?".
Saura i Mas la plantegen insistentment. Piqué i Montilla s'hi refereixen de tant en tant... Com podeu veure, aquesta és la pregunta que més interessa plantejar als candidats de l'establisment. No és d'estranyar que l'interès de la ciutadania en la campanya sigui baix, potser la campanya hauria de girar més al voltant de les propostes i no de les aliances.
A la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya no ens preocupa especialment la pregunta. Ens preocupa donar resposta als problemes que té plantejat el paÃs i les persones que hi vivim.
Però, per si algú ho vol saber, la resposta al tema dels pactes és ben fà cil...
Una campanya electoral ha de ser l'espai privilegiat en el qual les forces polÃtiques presentem les nostres propostes a la ciutadania i els demanem la seva confiança, a través del vot, per a poder-les impulsar des de les institucions.
Aquesta descripció no correspon, per desgrà cia, amb el desenvolupament d'aquesta campanya, en particular, ni de la resta de campanyes dels darrers anys. Habitualment, la dinà mica de les campanyes deriva cap a dos terrenys relliscosos: la desqualificació dels rivals i la qüestió dels pactes post-electorals. Aquesta campanya no n'està sent una excepció.
Crec que la classe polÃtica, en general, i certs candidats i caps de campanya, en particular, haurien de reflexionar sobre aquesta deriva i plantejar-se si hi ha alguna correlació entre l'elevat Ãndex d'abstenció de la majoria de comicis i la transformació de les campanyes en baralles de pati d'escola. Estic convençut que la correlació existeix, és positiva i que el coeficient de regressió s'acosta a 1.
Mentrestant, Esquerra està fent una campanya diferent. Una campanya propositiva, centrada en les propostes concretes i en els compromisos amb l'electorat, sense necessitat de notaris. Una campanya que no s'avergonyeix de dir a la gent que els d'Esquerra som com som, que els d'Esquerra som com ells, que parlem dels seus problemes i que els proposem solucions concretes.
De totes maneres, per als morbosos, us puc donar la resposta a la pregunta maleïda, a la pregunta sobre qui acabarà tenint el "poder", a l'única pregunta que sembla tenir interès per a la gent de CiU, PSC, ICV i PP. La resposta és ben simple:
- Esquerra mai donarà suport a un govern decidit a Madrid. Tant és si el decideix la Moncloa, com Ferraz, com Gènova. Esquerra mai estarà en un govern que prengui les seves decisions a 625 km de la Plaça Sant Jaume.
- Esquerra estarà , si això ho accepten el PSC o CiU, en un govern català decidit a Catalunya, al servei dels interessos de les classes populars catalanes. Amb qui? Amb qui millor el garanteixi. Ni més ni menys. I, fins ara, sembla que ni Mas ni Montilla no poden o no volen garantir la independència del proper govern de la Generalitat.
- L'únic vot útil al servei del paÃs i del progrés és Esquerra Republicana de Catalunya.
- L'única garantia d'un govern independent al Palau de la Generalitat és Esquerra Republicana de Catalunya.
La disjuntiva està clara. El dia 1 de novembre, quina coalició prefereixes que governi el paÃs, Carod-Rovira o Mas-Montilla?
Però vosaltres sou d'esquerres o simplement nacionalistes? molta gent ha quedat decepcionada amb la vostre direcció a l'hora de prendre decisons, només penseu en la bandera? hi han coses molt més importants que no ser independents.
La majoria sou fills de pares convergents amb por al consevadorisme, creieu que ERC és molt diferent en els ideals però alhora de fer les coses sou igual que CIU o pitjor.... feu por!
Però si Montilla, amb ICV, se'n pogues sortir sense ERC, no els voldria.
Com sera, possiblement, la posició de Mas.
Jo veig un 85% possibilitat d'ERC sola, a l'oposició, en no voler ni PSC-PSOE ni CiU pactar amb ERC.
Però si Montilla, amb ICV, se'n pogues sortir sense ERC, no els voldria.
Com sera, possiblement, la posició de Mas.
Jo veig un 85% possibilitat d'ERC sola, a l'oposició, en no voler ni PSC-PSOE ni CiU pactar amb ERC.
Benvolgut Emigdi,
Perdona que parafrasegi un "hit" una mica "lolailo" per a respondre el teu post. ERC, a diferència d'ICV i del PP, no té vocació de crossa polÃtica de ningú i ha de jugar la seva pròpia partida en campanya. Una de les estratègies bà siques d'aquesta partida és mantenir una mateixa distà ncia, amb modulacions, respecte els dos partits més grans que nosaltres, CiU i el PSOE de Catalunya. Entenc que tu, i molta gent, ens està demanant un pronunciament clar i català sobre possibles aliances, però també has d'entendre que fer-ho ens restaria immediatament un % de vot important i no ens en donaria un rèdit comparable a la pèrdua.
Ara bé, hi ha una sèrie de diferències notables entre el 2003 i el 2006. Ara no s'ha de garantir una alternança polÃtica. Ara no hem d'impulsar un acord nacional per a reformar l'autogovern. Ara, simplement, hem de triar en funció del mà xim acord amb el nostre programa. I aixà ho farem.
Finalment, una "sensació personal". Durant la campanya del 2003 i la negociació posterior estava convençut que ERC acabaria pactant amb el PSC, tot i que tinguessin el joc obert a les dues bandes. De fet, crec que, en aquell moment, era la millor opció pel paÃs i per Esquerra, intentant arrosegar el PSC cap al camp del catalanisme. L'aposta no ha acabat de funcionar, aparentment. De fet, crec que el PSC, les seves restes naufragades, acabaran recalant a mig termini en l'esquerra nacional. I el que resta sota les sigles PSC no serà res més que el PSOE de Catalunya, sense més.
En canvi, aquest 2006, t'ho dic sincerament, crec que ningú a ERC té realment decidit amb qui pactar. I cal tenir en compte un fet "psicològic": una dona, després de ser maltractada pel marit, no té ganes de ficar-se al llit amb ell. I, ara per ara, encara ens recordem que el PSOE ens ha tret a puntades de peu del govern, del "nostre govern". I, pel que fa a CiU, per desgrà cia, cada dia que passa ens claven una coltellada més...
Tinc 24 anys i vaig ser votant d'ERC en les ultimes elccions, creia malgrat el posicionament poc independentista i d'esquerra(pq s'entesten a deixar de banda el Republicana i de Catalunya?), que si esquerra entrava al govern posaria la primera pedre per un canvi de veritat, però entre els mitjants que nomes atacaven esquerra i l'han desgastat i els seus propis errors i la falta de valentia que molts intuïem però no voliem creure, m'han fet pendre la decisió de no votar-los. Votar en blanc no ho fare mai, i com que l'esquerra independentista s'entesta a no presentar-se a unes autonomiques nomes em queda l'alternativa vagi per endavant que vot protesta contra ERC de votar al Partit Català Republicà , que més aviat semblen la mala conciencia d'ERC. Però el que sigui per anar a votar i que no sigui en blanc.
Espero que ERC no entri al govern, que els "xupopters" de sempre facin la sociovergencia i que aquesta malgrat el suport mediatic es desgati prou pq ERC sigui l'alternativa real al parlament...Aquest seria el camà ideal cap a la Independencia, més si tenim en compte que el jovent català , el que es concient es independentista i està clar que la referencia catalanista del futur es ERC i no CiU...temps al temps
Salut i república!
Ni ERC ni Carod vendrien Catalunya com ho han estat fent socialistes i convergents. Amb un Estatut ridÃcul i un comportament totalment "servicial". No ha estat ERC qui va fallar al pactar amb el PSC sinó el propi PSC al no assumir els seus compromisos. Perquè carregueu doncs contra ERC? Potser perquè ha estat el partit que ha dit un NO a l'Estatut i tots els altres ara reclamen el traspà s? Llegiu bé l'Estatut i veureu quina dependència tenim més brutal de Madrid.
Endavant ERC i pacteu amb qui creiue que pot fer més per Catalunya; si després no ho compleixen compromisos tornarem a ser crÃtcis.