M’ha decebut que avui, qui havia que defensar la seva acció de govern i demanar el vot en base a la seva obra, que és el que es fa en qualsevol país democràtic del món, hagi estat qui s’ha dedicat atacar a un dels partits de l’oposició i, en canvi, qui havia de dedicar-se a desmerèixer l’acció de govern s’ha passat la major part del temps defensant-se.

Hagués estat lògic que Montilla, Carod i Saura haguessin utilitzat el debat per lloar la seva gestió al capdavant del govern de Catalunya als darrers tres anys mentre que Mas i Piqué els desacreditessin i prometessin canviar les coses. Dons no ha estat ben bé així.

Montilla, Carod i Saura han defensat la seva acció de govern però cada un per la seva banda. No es podia esperar altre cosa dels components d’un govern que, en tres anys, s’ha contradit, hi ha hagut tensions internes i ha hagut d’avançar les eleccions per culpa de les seves desavinences. Un govern que ha estat possible amb uns Pactes del Tinell que volien enganxar porcellana, fusta i sorra amb una simple cinta adhesiva. Fins i tot ni avui, a l’hora de defensar la seva aposta de govern, han mostrat l més mínima cohesió. I aquests volen repetir govern?

Artur Mas havia de criticar l’acció de govern del Tripartit, dir el que s’ha fet malament i fer les seves propostes. Montilla, Carod i Saura havien de defensar la seva acció de govern i oferir el se programa per continuar en aquesta línia, tot i fer autocrítica. Piqué havia de ser el convidat de pedra, com se sol dir, havia de criticar als qui han governat i desmerèixer al líder de l’oposició. Em sap greu dir-ho però només Mas i Piqué han fet el seu paper. I dic que em sap greu dir-ho perquè no combrego amb el partit de Piqué per molts motius.

Artur Mas.
Ha començat el debat atacant l’acció del tripartit, i més que la seva acció de govern ha posat de manifest la seva nu-la cohesió interna, cosa que ha provocat mala imatge cara a l’exterior, desgovern, crisis institucionals i ruptura final abans d’esgotar la legislatura. Ha respost a les xifres de Montilla amb xifres tretes de documents de la mateixa Generalitat, especialment del Conseller Castells. Ha estat atacat per tots i s’ha defensat amb fermesa, no ha defugit les respostes i s’ha vist obligat a invertit més temps en defensar-se del que hauríem desitjat els que l’escoltàvem. Li han retret mil vegades la seva firma a cal notari, sobretot en Montilla. Una iniciativa que si no n’haguessin parlat tant ja estaria oblidada.

José Montilla.
Ha dedicat més temps a atacar al líder de l’oposició que a explicar el seu programa pels propers quatre anys, i quan ho ha fet ha estat fred. Segons ell l’acció del govern tripartit ha estat boníssima, l’estatut l’han impulsat ells (vull dir el PSC-PSOE), sense ells no hi hauria nou Estatut ni nou finançament. Ha arribat a dir que el finançament el van negociar els del PSC-PSOE, aleshores, ¿que hi feia en Mas a la foto? Ha començat el debat comparant el llibre de l’acció del darrer govern del President Pujol amb el del Tripartit, no hi ha color,el del Tripartit és més gran i gruixut. Típica imatge del queue mesura la qualitat dels llibres pel seu pes, típica imatge de la manca de cultura del que no té arguments per dir quin llibre és el millor. Hi ha gent que compra llibres perquè fan conjunt amb els mobles i hi ha qui compara l’acció de dos governs pel gruix de l’informe de gestió. Si aquest ens ha de governar ja cal que tinguem els expedients ben gruixuts si volem una subvenció o un permís, quan més pesin, abans ens ho donaran. Per acabar ha arribat dir que Artur Mas ha anat al notari perquè no té credibilitat. Al notari no si va per qüestions de credibilitat, sinó perquè doni fe d’una acte o elevi a públic un document privat. Ha dit que Artur Mas diu una cosa aquí i una altre a Madrid i que ell això no ho fa. Que el senyor Montilla a Madrid no diu res diferent a Madrid que a Barcelona és veritat simplement perquè a Madrid no té veu, però el seu partit vota diferent a Barcelona que a Madrid, i això ho hem vist una pila de vegades.

Josep-Lluis Carod-Rovira.
Ha defensat l’acció de govern del Tripartit però no amb tant d’entusiasme com en Saura i en Montilla, deu ser perquè el líder socialista ha dit públicament que governaria més tranquil sense ell. Ha atacat Artur Mas però sense burxar massa, deu ser per allò de l’equidistància. Ha estat demanant unió entre els catalans, cosa que realment ens fa molta falta. Però ha perdut els papers quan en Mas li ha preguntat si si faria president a Montilla encara que no guanyes les eleccions. Aleshores ha estat indigne per part seva dir que ell no votaria mirant l’origen del candidat, que encara que Montilla fos andalús podia ser president de la Generalitat. Ha acabat perdent els nervis, Artur Mas no havia dit res d’això, la pregunta havia estat molt clara. Podia negar-se a respondre, però manipular les coses d’aquesta manera diu molt poc al seu favor.

Josep Piqué.
Ha rebut atacs d’uns i d’altres però el més sorprenent de tot és que tingui la poca vergonya de dir que no entén perquè CiU ha dit que no pactarà amb ells. En aquest punt ha perdut els papers. Com ha dit Artur Mas, és l’únic que sap que no pot governar aquest país.

Joan Saura.
És el que ha defensat el Tripartit amb més força, potser perquè sap que l’única manera d’entrar al govern és amb el PSC-PSOE i ERC. La seva cara de satisfacció quan atacava Artur Mas contrastava amb la que feia fa tres anys al Parlament de Catalunya quan es v escollir la Mesa i a ell no li va tocar cap cadira. Com canvien les coses, de decepció i frustració per no tenir una secretaria a la Mesa del Parlament a Conseller del Govern de la Generalitat, des d’aleshores no deixa de somriure. És normal que sigui el cavaller defensor del Tripartit.

Però a un candidat també se'l pot qualificar mirant-lo a la cara mentre parla i escolta. L’únic candidat que mostrava cara de ràbia era Montilla. A Montilla no li agrada que li portin la contraria, se li veu a la cara, no ho pot amagar. Després, quan respon, canvia la cara i acaba amb un somriure, com volent dir “què et sembla això?”, i descansa satisfet. És curiós, però en Piqué també fa cara de pocs amics quan li porten la contraria, però respon amb la mateixa cara.

Finalment tots els candidats han tingut una darrera ronda per demanar el vot. Aquí també ha estat curiós veure com ho ha fet cada un d’ells. Carod, Saura i Piqué han tret els millors somriures que tenen i, mirant fixament a la càmera han recitat el discurset. En Mas ha parlat amb semblant més seriós i mirant a la càmera i ala resta de convidats, amb naturalitat. I en Montilla ha intentat mirar a la càmera però ha hagut de baixar la vista unes quantes vegades per llegir el paper que tenia sobre la taula. Ni demanar el vot ha sabut fer.

Com he decidit demanar el vot per CiU des del meu bloc i m’imagino que rebré crítiques per part de la blogosfera tripartita, només respondre aquells comentaris que tinguin un mínim d’educació i respecte, la resta no les esborraré però tampoc les respondre.