El tripartit ressorgeix en el primer i únic debat de candidats a la presidència de la Generalitat, a TV3, amb un Josep Cuní sobreactuat i un afany de protagonisme que feia perdre els nervis. El debat era avorrit fins a la mort, sincerament. Era un debat de gestors. No semblava que fossin candidats a presidir Catalunya. Però un cop aprovada la reforma de l'Estatut en referèndum, el 18 de juny, l'horitzó nacional quedava delimitat. I el que ens espera pels propers anys és, a la vista de la campanya i del debat, la gestió pura i dura i quatre gesticulacions polítiques mal comptades.
En la lògica de la gestió pública, doncs, els candidats considerats d'ordre, de l'establishment, són els que tenen les de guanyar. Que si xecs amunt i avall, que si reducció d'impostos, que si millora de les infraestructures, una mica d'immigració perquè no sembli que som extraterrestres... Tot anava prou bé en aquest terreny. Artur Mas era el centre, però amb discreció. José Montilla, absent. Joan Saura i Josep Piqué, brillants, cadascú per a la seva parròquia. I Josep-Lluís Carod-Rovira mantenia una equidistància saludable, perquè ni l'atacava Mas ni els exsocis del tripartit, i, com que ara ha recuperat un cert discurs liberal, fins i tot Piqué el respectava.
L'autoexclusió de Montilla, que se suposa que vol esgarrapar vots al favorit Mas, era inquietant. La distància de seguretat que mantenia Carod respecte Mas i Montilla, prudent i en la línia estratègica de no ensenyar les cartes del 2-N abans d'hora. Però el debat ha fet un tomb inesperat cap al final. Mas s'ha equivocat profundament, crec jo, amb la seva insistència d'arrencar un compromís impossible: que la resta de partits el respectin com a presidenciable si guanya les eleccions. Mas volia deixar clar, davant de l'audiència, que qualsevol vot que vagi a parar a ERC volent el pacte nacional amb CiU no té cap garantia, sinó tot el contrari. Mas volia deixar clar que el PSC no es compromet tampoc a deixar-lo formar govern encara que ell superi els socialistes en vots i escons.
El clímax del debat, els últims minuts, ha trencat la monotonia prèvia, perquè el tripartit ha ressuscitat. Serà president qui pugui formar govern, i la insistència inexplicable de Mas, quan gairebé ja estaven recollint els papers, se li ha girat en contra. No calia forçar la màquina. Quan estàs quedant prou dignament en un debat i, a més, tot et va de cara en la campanya, segons les enquestes, no cal arriscar tant. ¿Per què el tot o res de CiU? Perquè Mas sospita que Carod farà Montilla president, amb Saura al govern, si Mas no obté la majoria absoluta. I que ningú tindrà majoria absoluta ho apunten totes, absolutament totes, les enquestes.
En una setmana, tot ha canviat. Divendres passat, CiU anunciava que distribuiria en la premsa dominical el DVD ConfidencialCAT, que desenterrava el cadàver polític anomenat tripartit. Aquest divendres, el tripartit ha tret pit i s'ha conjurat, d'una manera subtil al principi però descarada al final quan Carod ha fet callar Mas, per evitar un govern de CiU en solitari. El tot o res.
El que no entenc és per què ni Piqué ni Saura ni Carod han tret l'espantall de la sociovergència, dita també convergelisme, per fer callar Mas i Montilla. CiU pot amenaçar de la reedició del tripartit. El PSC pot alertat d'un pacte CiU-PP, i de passada d'un acord nacional CiU-ERC. ¿Però per què ERC i ICV no posen de manifest el dubte raonable de la formació d'una grossen koalizionen CiU-PSC? Segurament perquè hi ha un guió no escrit per estroncar el guió, tampoc escrit, de La Moncloa.
Montilla sorprendrà Zapatero. No a les urnes, segurament. Però sí a partir de Tots Sants. Tanta timidesa i discreció deu amagar alguna cosa. De fet, abans del debat he comentat a un company. "Ja veuràs com en Montilla es treurà un as de la màniga". I, efectivament, l'ha tret. Discret, distant i amb dificultats per arribar en oratòria a la sola de la sabata d'uns Piqué i Saura brillants, Montilla ha sobreviscut el debat.
Quan érem a punt de rematar-ho, però, l'exministre ha preguntat a Mas si havia estat a Doñana, el 2003, quan Doñana era visitada assiduament pel president espanyol José María Aznar. El candidat de CiU s'ha quedat pàlid. Touché. L'estilet montillista, després de retreure-li la manca de credibilitat per haver hagut d'anar a cal notari. Montilla ha posat en evidència que Mas pretenia ser president amb el PP si l'aritmètica ho hagués permès fa tres anys. ¿I ara què en fem, del notari?
En definitiva, que del debat només em quedo amb la imatge que PSC, ERC i ICV han refet estratègies comunes davant d'una certa prepotència de CiU, a qui l'eufòria li pot jugar una mala passada. ¿És la factura pel DVD?
Encara queda molta campanya, però.
¿Vosaltres què n'opineu, del debat?
Actualització a les 03:27h:[Vilaweb: El debat a TV3 no aclareix quines aliances postelectorals faran els partits]
[La Vanguardia: Montilla dice que Mas "no es de fiar" y éste le tilda de "pésimo" gestor][El País: Montilla, Carod y Saura hacen frente común ante CiU y PP en el debate televisado]
[El Mundo: Mas esgrime su pacto con Zapatero en la reforma del Estatut para rebatir a Montilla]
[Telenotícies: Els candidats discuteixen al debat de TV3 la paternitat de l'Estatut i l'èxit o fracàs del tripartit]
[e-notícies: Montilla desvela una cimera secreta de Mas amb el PP]
[Busot, bloc confidencial: Crits entre l'equip de campanya d'Artur Mas per la camisa del candidat i indignació "conver" amb l'actitud de Josep Cuní]
[Submarí, bloc confidencial: Montilla i Carod insinuen que reeditaran el tripartit]
________________________________
Continuïtat lògica (o no) en aquest bloc: Eleccions 2006
Caram, quina decepció. I tant llestos que són tots aquests socialistes que escriuen aquí, incloc també als suposats independentistes d'E. Algú tindrà prou valor de contestar-me? no és dificil la resposta, tan sols és allò, que us agrada tant reclamar als demés i vosaltres no teniu, la humilitat.
Algú em podria explicar, exactament, perquè li trigaven tant arribar les instruccions al Montilla? La connexió? La velocitat? Perquè?
Hahahaha, gràcies per intentar-ho. En Montilla, no és "calmós" tot el contrari. De totes maneres, part de raó tens. Tots sabem com actuen certs tranquilitzants. Podriem dir que al mantenen al "ralentí" per evitar que algú prengui mal, però això ja ho sap tothom i la persona que escribia les paraules exactes que ell només tenia que reproduir amb veu alta, també coneix els efectes secundaris del fàrmac. Això ho tenen controlat i despres de les ensopegades, com la del metro, al vigilen una mica més.
Hahahaha, gràcies per intentar-ho. En Montilla, no és "calmós" tot el contrari. De totes maneres, part de raó tens. Tots sabem com actuen certs tranquilitzants. Podriem dir que al mantenen al "ralentí" per evitar que algú prengui mal, però això ja ho sap tothom i la persona que escribia les paraules exactes que ell només tenia que reproduir amb veu alta, també coneix els efectes secundaris del fàrmac. Això ho tenen controlat i despres de les ensopegades, com la del metro, al vigilen una mica més.
"L'analisi definitiu sobre el debat.", ens sabria molt greu que us el perdessiu.
http://blocdecampanya.blogspot.com/
Sí, és que encara que el Mas guanyi les eleccions, com sembla, serà capaç de guanyar el govern segons la llei? Perquè la falàcia de si guanyo en escons mano, només es sustenta amb una forta distància del PSC. I Mas no fa res per atreure vots del PSC, sembla que només pugna pels d'ERC.
Tothom ho va veure, l'Artur Mas va acabar molt tocat per la qual cosa cal preguntar-se si l'estratègia que ha utilitzat CIU auspiciada pel jefe del pinyol electoral regionalista, el Madí, ha estat l'adequada.
Mostrar l'actitud de tancar-se en l'aspiració de la majoria absoluta és molt imprudent i darrerament hem vist com la supèrbia ha fet perdre a alguns candidats del mateix estil, en principi cavalls guanyadors, han descavalcat: a Mèxic, i també els propis Rajoy-Aznar-Acebes-Zaplana. Líders únics d'estil conducators ja no es porten i no acabo d'entendre perquè CIU ha acabat caient en aquest parany. Suposo que el Madí i el seu pinyol intentaran rectificar, la qual cosa serà difícil, perquè canviar l'estratègia amb pocs dies no té massa credibilitat. I la credibilitat és molt important davant el públic que en aquest cas, a més és elector.
CIU no havia d'haver jugat a un sol aliat, el PSOE de Zapatero, abans de les eleccions. Si ho hagués fet després, i amb el seu aparell mediàtic (el seu aparell columnista i Clar, sobretot el diari del conde, LV).
Després del debat d'ahir, i per l'actitud messella i grollera del Mas sembla més lògic i fàcil la reedició del tripartit. Veure'm els comportaments a mesura que avancen els dies.
Finalment, per si el govern de CIU no és convergent, un apunt: l'estabilitat i la tranquilitat de l'executiu depenen dels seus gestos més que de la seva política (23 anys de CIU i 3 de tripartit ho fan evident), però també de la lectura que en pugui fer i l'animositat amb que s'ho pugui prendre el nus mediàtic de La Vanguardia. La blogsofera per exemple és oberta, però els mitjans que arriben a tothom passen per aquest nus.
Salut i república,
Roger, la Segarra
Clavat el comentari, company. Per fi una ullada a LV.Un comentari : estem assistint a la campanya mediática mes populista i "rosa" que mai, a LV (Santi Santamaría, SalaMartín, dones els candidats, ...). Es fa el que es pot per movilitzar els votants desencantats fidels a LV.
Al final en Mas va mossegar la ma que li havia donat de menjar durant 8 anys i en Piqué l'hi va trencar la línia de defensa amb un atac personal que en Mas no sabia encaixar.
En Montilla va manifestar molts problemes d'expressió, aquest home hauria d'haver fet el debat en castellà per estar més incisiu i això li hauria donat vots on ell vol, en Saura va jugar bé i va tapar molts forats que Montilla deixava.
Si en Mas guanya amb majoria simple i ha promès no ser el candidat, pot ser que ho sigui en Duran ? o potser el suposat aliat de govern?
M’és absolutament igual que la Generalitat actuí sota el
control d'una persona que se sent espanyola o que estèticament faci de líder un
català fent allò que convingui al Govern espanyol. La realitat és que esquerra
no pot defensar fer coalició amb cap dels dos candidats.
En Montilla no era capaç de transmetre les seves idees amb claredat, simplement
era lent i poc incisiu fins que va parlar de les reunions de Mas amb el PP però
no va poder desenvolupar prou.
a la part final en Mas estava desencaixa't , potser no
ho vas voler veure, però ni tant sòls va respondre a l’afirmació que ha obert
aquest comentari per part d’en Carod, va recular mentre en Piqué li assegurava
que no seria President per la seva supèrbia, i tampoc va respondre de les
afirmacions de falta de legitimitat del confidencial cat sobre la coalició.
No vaig veure triomfar en Mas ahir, tampoc en Montilla, per
a mi els millors per aquest ordre Carod, Piqué, Saura, ara la premsa dirà el
que vulgui.
Una vegada més, el PSOE de Catalunya, Iniciativa i ERC ens han demostrat, aquesta vegada amb l'ajuda del moderador Cuní, que només s'entenen entre ells per evitar de totes totes que CIU pugui governar.
Salut
Em sembla que és més interessant llegir els comentaris sobre el debat que no pas haver vist el debat. Ai, crec que a la política i als miralls cadascú hi veu el que hi vol veure... deu ser inevitable.
Felicitats pel blog, recull un gran volum d'informació a través dels vincles i les opinions personals, amb les quals no sempre estic d'acord, em semblen, però, en tots els casos, molt interessants.
Tripartit ressuscitat? Ressusciten els morts? N'hi ha que hi creuen...En Montilla, absent? Diuen que es va executar a l'entrevista de La Vanguardia (ellamb les seves respostes i intervencions, no les preguntes de l'entrevistador). Potser això d'ahir al debat era el seu fantasma. Però el fantasma es va mostrar tan pobre d'esperit com ell en persona. En Carod equidistant? Jo diria que en Carod feia de bon noi i es preparava per treure la clau davant els convergents, una vegada passada la votació de dia primer. Però ... la clau que va malbaratar fa tres anys era grossa, lluenta i de bon material i ... ara ... podria molt bé ser que no fos ni claueta! Carod feia propostes liberals, ahir. Això és cert. Li ho va fer notar en Piquer i tot! Potser aquests d'erc comencen a notar els efectes de ser la paleoesquerra més paleoesquerra de tota Europa (ell i els altres del Tri)? Qualificar de "brillant " en Saura sembla del tot eixelebrat; un acudit d'alta potència. En Saura es va mostrar com el panxacontent de sempre, que el que diu no té base real però que així ja va fent i pontificant, amanit amb aquella rialleta que fa pensar que es creu que està per damunt el bé i el mal. En Saura va determinant: "això és d'esquerra i això és de dreta", i tan content! "Brillant" no és un adjectiu que es pugui aplicar al senyor Saura, ni al debat d'ahir ni quasi mai, que vol dir mai. En Mas va estar més que discret i qualsevol que va veure el debat ho pot dir. No va estar prepotent. Va mirar al present. En cap moment el vaig veure "touché" ni crec que sigui encertat el judici que diu que volia ser president amb n'Aznar. A la generalitat es vol ser president i punt. Quan hi havia n'Aznar al govern espanyol s'havien de jugar unes cartes i ara unes altres. La repetició del respresentants de Tri, fins a la nàusea, de la frase "En aquest govern hi ha hagut coses bones i coses dolentes" o "Qualsevol govern té coses bones i coses dolentes" va resultar patètica. Prenen a la gent per idiota? Sort que en Mas no va contestant tot el temps: "Sí, tenen raó i el govern dels 23 anys també". Sort en tenin.
No entenc perquè dius que en Mas s'ha equivocat. El que buscava era justament això: que quedés clar davant dels votants d'Esquerra i PSC que, si poden, reeditaran el tripartit.
Fixa't en la contradicció, Saül: dius que no entens perquè Carod i Saura no han tret el tema dels pactes, de la sociòvergència. I en Mas, que sí que ha preguntat pels pactes, dius que s'ha equivocat. En què quedem, llavors?
¿Potser perquè Mas és el guanyador virtual i necessitarà pactar en lloc de tensar tant la corda? Quan un va al davant, diria jo, i digues-me conservador, no ha d'arriscar massa. Una campanya és bàsicament això. No equivocar-te quan ets el favorit i tot apunta que guanyaràs. I si guanyes sense majoria absoluta encara més, per tenir complicitats i aliances posteriors.
¿Que Carod i Saura ho haurien de fer, això de preguntar per la sociovergència o el convergelisme? I tant. El primer, per treure's pressió de sobre. Que si tripartit, que si pacte nacional, que si anar a l'oposició... I el segon, per esgarrapar vots dels socialistes que no volen sentir a parlar de governar amb el que ells anomenen "dreta" aplicada a CiU.
No sé si m'he explicat, company.
Bona nit.
Salut
Montilla ha estat Montilla. Ni bé ni malament, sino tot el contrari.
Carod ha estat bé al final, però li falta alguna cosa...per exemple, pq no ha apretat amb el desastre de l´estatut Mas-ZP, amb el fiasco del finançament pactat?, per sopèrbia?, per no reconèixer que les bases que van propugnar el No tenien més raó que ell?, això és el que no em convenç d´ell. Carod ha de ser un instrument al servei d'ERC. Carod, per ell mateix, no és un fi ni un objectiu polític.
Mas?. Mas ha estat un desastre. Mas ha enfonsat a Mas. El Mas petulant, superb i agressiu ha derrotat el Mas "lider del poble catalá" que ens vol vendre el seu equip de marqueting i el Conde de Godó.
PD
Bona crònica, però discrepo de la puntuació que li dones al Piqué i al Saura.
Coincideixo en que s'ha visualitzat bastant el bloc del Tripartit. Però segons la meva opinió, em Piqué i en Saura no han estat brillants sinó tot el contrari. Han portat el debat al terreny on Mas volia. En Carod l'he vist una mica fóra de joc. I finalment, com a independentista, voldria agraïr-li al Montilla l'esforç que fa al parlar en català, quan és evident que la seva capacitat oratòria i de rèplica en aquest idioma li resta possibilitats,
Jo, al parlar del Montilla, em referia únicament al debat, i més concretament, al tema de la llengua. Per parlar de la punyalada que li ha clavat al Maragall, de la seva voluntat de liquidar la mica d'autonomia que li restava al PSC respecte al PSOE, o del seu vergonyós paper en la retallada de l'estatut, considerava aquest no era el lloc.
Pel que fa al Saura, completament d'acord. Pel que fa al Piqué, considero que es va equivocar, i molt. M'explico. Després de començar el debat amb les habituals crítiques al Tripartit, ben aviat es va dedicar a anar a pel Mas, potser amb la voluntat de de fer-se amb el sector de vots més espanyolista i conservador de CIU. I crec que això va ser un gran error, perquè d'alguna manera li va concedir a Mas rang presidencial. Mas va ser qui va marcar el ritme i els temes del debat, i tant Saura com Piqué van caure en el seu parany. Realment semblava com si Mas ja fós el president de la Generalitat.
Pel que fa al Carod, no va caure en aquest error, però va estar massa absent. I a més em té preocupat amb les vel.leitats liberals que darrerament manifesta.
Gordillo, torna a mirar el debat, com pot ser que diguis qu'en Saura ha estat brillant, sius-plau, d'acord que vulguis queda bé, amb la teva parroquia bio-pija, però mentir descaradament és molt lleig.
Sergi.
Els uns i els altres
http://domingo.balearweb.net/
Auxiliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!
T'has deixat: " .... catalanista i progressista"
Més caos? No, si us plaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau
El caos no el va provocar el tripartit, sinó CiU a l'oposició, a qui només li ha faltat dir "váyase Sr Maragall".
I que consti que no és precisament un Govern tripartit el que voldria jo per Catalunya...