Que José Montilla parlés ahir del famós DVD de CiU (que encara porta cua amb el Col·legi de Periodistes i Carles Francino) i que també presentessin a la seu del PSC Fets, no manipulacions (powerpoint), evidencia que Artur Mas està marcant la campanya. Montilla inclús copia ara la idea de publicitat negativa promoguda contra el tripartit hores abans de l'inici formal de la campanya amb el llençament de ConfidencialCAT. En la informació a TV3 d'aquesta nit el candidat socialista apareixia parlant del maleït DVD. ¿Per a quan les propostes? Sembla com si l'estratègia socialista fos desmuntar el rival i esgarrapar-li vots a qui és favorit a les enquestes. Montilla ha titllat Mas, segons he vist per televisió, de "arrogant i prepotent" perquè actua "com si el país fos seu".
L'escàs entusiasme dels mítings, però, contrasta amb l'esperit combatiu de la bloquesfera socialista, capitanejada per un Miquel Iceta en format blocaire d'actualització diària. Als blocs socialistes les estrelles són la bèstia negra anomenada Xavier Sala-i-Martín [Jaume Pros: L'inquisidor convergent], que, per cert, ha fet oblidar el boxejador Xavier Garcia Albiol, del PP.
De qui només se'n recorda el diputat socialista a la Diputació de Barcelona Esteve Terradas és del cas Antoni Fernández Teixidó. La regidora terrassenca Mariví Orta fa campanya al mercadillo. El candidat per Girona José A. Donaire difón les mentides de CiU, acompanyat en la virtualitat gironina del diputat al Congrés Àlex Sàez, que ha obert diari de campanya.
El front mataroní és consistent, amb un tinent d'alcalde, Ramon Bassas, que ofereix material per combatre el discurs rival, un alcalde, Joan Antoni Baron, que vincula el futur de la ciutat a la victòria de Montilla; un regidor, Oriol Batista, que aplicadament fa seguiment de la campanya.
La diputada al Congrés Lourdes Muñoz fa un recompte i anàlisi d'enquestes, amb una conclusió sabuda: cal mobilitzar l'electorat socialista. ¿Però com? Al carrer Nicaragua es veu que accepten idees. El cibercombatiu José Rodríguez llença una modesta iniciativa per sumar vots a favor de les esquerres, en un intent transversal d'evitar fugides cap a CiU o l'abstenció. La qüestió, no obstant, segueix sent donar resposta.
[Carlos Guadián (PSC): Cibercampaña y las nuevas habilidades del militante]
Mentrestant, les JERC proposen amb aquest joc per plantar cara i menjar-se tant a Mas i com a Montilla. L'equidistància duta a la virtualitat del menja cocos. Circula en àmbits republicans un altre powerpoint (que no puc adjuntar) per replicar el DVD nacionalista.
El gamarús de José María Aznar té aquestes sortidetes, quan el seu exministre Josep Piqué s'ha de dedicar a evitar l'aterratge inoportú d'Eduardo Zaplana en la campanya catalana. Això quan la pluja no boicoteja els viatges aeris de Mariano Rajoy per assistir als actes del PP a Catalunya. Quina ironia que quatre gotes a Barajas que impedeixen l'enlairament dels avions també siguin culpa de Zapatero.
Els Joves d'Esquerra Verda, de Joan Saura i protagonistes aquest dijous, mereixen la meva reprovació, però no per fer servir l'expressió "follar" de la campanya retirada (comunicat), sinó perquè els comentaris dels lectors a l'anotació Follar en campanya està mal vist em fan veure de l'errada. Seria Folla't la dreta i no el Folla't a la dreta originari.
Josep-Lluís Carod-Rovira, que és la primera persona que veig que s'afaita amb les ulleres posades, recórrer als números per tricar la psoevergència allà i el convergelisme aquí, que ve a ser el mateix però amb la única direferència de qui predomina. A Madrid, el PSOE vers CiU. A Barcelona, CiU vers el PSOE.
Com que la campanya és apassionant, els partits s'encallen en aspectes que realment preocupen la ciutadania. Com aquest, és clar.
[Juan Varela: Más democracia para mejorar los blogs]
He de confessar-vos que sóc miop. Durant moltíssims anys he dut ulleres, amb un fotiment de dioptries, més que en Carod segur. Mai m'he afaitat amb les ulleres posades. Preferia apropar-me fins a mig centímetre del mirall per veure-m'hi, però, en canvi, gaudir de la llibertat de moviments de l'afaitamenta i poder anar-me rentant la cara i ajustar-me les patilles, etc.
Si arran del meu comentari s'ha de muntar una associació Pro-miops que s'afaiten amb les ulleres posades...
No em perdoneu ni una.
Saül, el miop
Però tornant al tema (absurd i poc rellevant) que ens ocupa: per què dur les ulleres posades limita els moviments en afaitar-se? O és que algú s'afaita les pestanyes? (De bon rotllo sempre, eh?)
"Campanya?.Ens han trencat les ulleres i ara ens regalen l'estoig!"
i ja que ens hem donat la feina de fer-lo estaría bé que algú el llegis :)
Jo també m'afaito amb les ulleres posades.
I també vull un referèndum pel dret d'autodeterminació.
Saül, amb el teu comentari irònic sobre el fet d'afeitar-se amb ulleres o sense es nota que tu habitualment no en portes, perquè si relament les necessitessis no l'hauries fet. De totes maneres, començo a estar cansat que sempre a la gent d'ERC se'ls tregui amb comentaris superficials i que no aporten res.
Amb sembla que no he llegit res en el teu bloc sobre l'article d'en Macias al Punt criticant els pressupostos de l'Estat, mentrés en Duran retira l'esmena a la totalitat a Madrid. Això si que és una notícia important. Com sempre CiU només vol poder per els seus interessos personals i per els seus negocis. Per ells Catalunya és un negoci. No em vull imagianr un nou govern monocolor de CiU ni un altre del PSC. L'única assegurança real per millorar el nostre pais és ERC. I que consti que no sóc militant de cap partit.
Totalment d'acord amb el Lluís!
Pel que fa a afeitar-se...Amb tot el respecte Saül, però no deus conèixer gent que tingui un cert número de dioptries...jo no m'afeito, perquè sóc noia, però tinc a prop de 5 dioptries a cada ull i no em puc depilar les celles sense les ulleres o les lentilles. I això que unes pinces són més inofensives que una navalla.
L'article d'en Pere Macias és al Diari de Girona no al Punt. Perdó.