L'estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra.
D'una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D'una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa.
Quina percepció serà la bona?
Els manuals de campanya recomanen sempre que, si la teva candidatura és la favorita, actuïs amb serenitat i no donis a l'adversari oportunitats de remuntada.
Ens haurÃem de remuntar a les catalanes del 1995 per a trobar un inici de campanya en el qual les enquestes donessin, de manera gairebé unà nime, un favorit tan clar com CiU en la conjuntura actual. Sembla, doncs, que la demoscòpia, la cuinada a favor d'uns i la cuinada a favor d'altres, coincideix en les tendències: CiU guanya, PSC i ERC baixen, ICV puja i PP manté.
Mentrestant, les actuacions de CiU i del seu candidat no estan en consonà ncia amb aquest diagnòstic inicial de les enquestes. CiU està utilitzant estratègies pròpies d'una força que no parteix com a favorita i que vol remuntar a tota costa:
1. CiU "idealitza" el cara a cara de Mas amb Montilla, pensant-se que li donarà grans rèdits electorals. Els debats cara a cara, o bé ho deixen tot com estava, o bé donen l'oportunitat de millorar al que parteix en pitjor situació. Mai, gairebé mai, beneficien al favorit.
2. CiU hauria de desitjar un debat a 5, en el qual podrien tenir diferents "aliances tà ctiques" favorables per desgastar el PSC, recolzant-se en ERC, recolzant-se en el PP, etc. CiU trauria més rendiment d'aquest tipus de debat que no pas del cara a cara. Potser, aquest debat només té un inconvenient: dóna entrada a Carod i trenca la fotografia "bipartidista" que tan vol Mas (com Montilla) per aconseguir arreplegar vot útil.
3. El famós DVD de David només s'adreça al propi electorat i, més concretament, al pinyol més dur, més convençut. Els sectors d'electorat més difusos, més fronterers, poden trobar en l'Apocalipsi Madiniana un motiu de rebuig més que no pas d'adhesió. I, a més a més, els electors de l'extingit tripartit, especialment els socialistes i els republicans, poden tenir un motiu afegit de mobilització. Sembla, doncs, que les pèrdues d'aquesta operació superaran els guanys (captació d'electorat republicà decebut o mobilització de possibles indecisos)
Crec que alguna cosa no quadra entre la foto de les enquestes i l'estratègia convergent:
O bé les enquestes sobredimensionen la victòria convergent i la realitat està més a prop d'una situació d'empat amb avantatge lleuger de CiU,
O bé, a algú "se li ha anat la flapa" al carrer Còrsega i està fent d'aprenent de bruixot amb la campanya, optant per una lÃnia dura, d'estil yankee o d'estil FAES, com preferiu. Una lÃnia que no connecta gens amb el tarannà de l'electorat català , inclòs el convergent.
Mentrestant, el què realment és preocupant és que la polÃtica propositiva dels convergents sigui gairebé nul·la.
I, mentrestant, l'única proposta reeixida que sà piguen presentar sigui votar a favor dels pressupostos "il·legals" d'en ZP, en contra del que estableix l'Estatutet de la Moncloa.
La resposta, el dia 1.
2- Com bé dius qui busca el cara a cara és el que parteix amb desavantatge, però en aquests cas en concret és l'excepció i és que en Mas és molt superior a Montilla, tant és aixà que aquest últim només posa excuses per evitar-lo
Tant si ERC donés suport a Montilla com si li donés a Mas per a ser President de la Generalitat, estaria donant suport a algú d'obediència fà ctica espanyola, en concret, d'obediència Zetapera. No n'hi tantes diferències, al cap i a la fi.
Una cosa és que per governar t'has d'entendre amb qui mana a Madrid i una altra molt diferent és ser un apèndix del partit espanyol, fins al punt de votar contra els interessos del teu paÃs, i tenim bastants exemples.
CIU pot haver tingut pactes amb el PP (aquest manava a Madrid ) però ERC ha posat a la Generalitat i manant, un partit espanyol