El que ja no comparteixo és el pessimisme que transmet en una part del seu mail deixant entendre (o potser sóc jo que ho entenc així) que aquesta és una dinàmica difícil d’evitar i potser no hi ha remei.
Diuen que les comparacions són odioses, però, sovint, són molt útils.
Si fem una ullada a la pre-capamya electoral del 2003 veurem que aleshores
gairebé tots els partits van anar presentant les seves propostes per a un nou
Estatut de Catalunya. Les úniques excepcions van ser el PP que proposava
mantenir l’anterior Estatut, i ERC que va presentar les bases per a una futura
(esperem que propera) Constitució catalana. Si fem un repàs ràpid a l’actual
pre-campanya veurem que allò que més han destacat els mitjans de comunicació
(humilment crec que també tenen una petita responsabilitat sobre l’actual clima
de crispació) han estat les batusses entre unionistes a Martorell, el format
del cara-cara entre les dues M, el DVD de ConfidencialCAT, etc...
Hi ha actors que davant d’un mal guió intenten exagerar la seva
interpretació per tal de fer més creïble el seu personatge. Normalment això no
millora, més aviat empitjora, el resultat final de l’obra. Personalment crec
que Catalunya té un mal guió i massa sovint la política catalana exagera debats
i polèmiques que els països normals (és a dir independents) mantenen amb
serenitat.
Fa tres anys la majoria de partits van proposar com millorar el guió
de Catalunya, i ara, en canvi, es debat sobre quin actor el pot interpretar
menys malament. Aquesta situació beneficia sobretot a Espanya, ja que en tres
anys hem passat de qüestionar-ne la seva utilitat a acceptar que tots els mals i,
per tant, els remeis són a Catalunya. Com molt bé apunta el blog Fent la
viu-viu és simptomàtic que en el DVD de CiU quan es parla sobre la crisi de
l’aeroport del Prat no es critiqui la gestió de Magdalena Àlvarez, verdadera
responsable del caos.
Avui ERC ha presentat una proposta per tal que Catalunya pugui
decidir què i quan vol canviar del guió actual (o directament fer-ne un de
nou). Esperem, com a país, que no triguem gaire a poder fer-ho o ens arrisquem
a quedar-nos sense públic. L’abstenció del dia 1 de novembre pot ser un avís.
http://xarxarepublicana.blogspot.com
Salut i llibertats.
Moisès Rial.
http://llibertats.blogspot.com
www.llibertats.cat
Xavier Mir
Quin vici que teniu de respondre comentaris fora del lloc adequat...
Sobre el tema de les campanyes crispades, opino que no ens hi hem de capficar. De fet, els partits s'hi juguen molts calés, àrees d'influència, i poder, com per decidir crispar i ridiculitzar les campanyes sempre i quan els hi reportin vots, o desenflin als contraris.