Arribo a Barcelona després del pont i em trobo el panorama polÃtic de precampanya ben revoltat. El vÃdeo de CIU que es distribuirà demà diumenge, i que es pot veure ja al youtube, ha aconseguit de moment el que volia: que se'n parlés.
Ben mirat, però, la idea no és original, continua un estil de campanyes que va començar el PSOE amb el famós dòberman, que el PP va replicar a través de FAES i la seva versió de l'11 M, i que pel que es veu sembla que tindrà futur. La polÃtica no escapa a allò que hi ha a l'ambient, i si en els programes brossa de TV el maniqueisme, la denigració de l'adversari i una lectura de la realitat que exclou l'autocrÃtica, no tenen aturador sembla que la polÃtica no ha de ser pas una excepció. Ah!, i més quan els qui marquen avui per avui les campanyes no són els polÃtics sinó els professionals de la comunicació, guionistes de TV inclosos.
Suposo que reivindicar a aquestes alçades la recuperació d'un cert nivell de discurs més o menys articulat i complex, pot sonar una mica "kumbaià ", però que voleu que us digui aquesta manera de fer em produeix una sensació barreja de fà stic i cansament. Es veu que s'ha acabat el votar "a favor de" ara més aviat està de moda votar "en contra de". L'apel.lació a la por com a emoció primà ria fa que ens oblidem de programes i propostes i ens incita a utilitzar el vot com aquell qui utilitza una arma. El PSC-PSOE ho ha fet en aquests darrers anys moltes vegades. Van començar amb el dòberman però ho han continuat després plantejant-ho tot en contra del PP: les eleccions generals, les autonòmiques i fins i tot el referèndum de l'Estatut. Ho ha fet el PP utilitzant els catalans i el tripartit, ja veieu quina por, com a destructors de no sé quantes coses (solidaritat, unitat pà tria, famÃlia...). I s'hi suma ara Convergència en contra d'un tripartit que ens ha col.locat a la vora d'una depressió col.lectiva tan gran que només prozac-CIU pot ajudar a superar.
Hi ha qui ho pot considerar aquesta estratègia hà bil i intel.ligent, "com se les pensen els MadÃ, els Zaragoza i companyia!". A mi em sembla però que a la llarga el soroll i les simplificacions acaben per reduir la realitat a una mena de caricatura i arrosseguen la democrà cia i l'activitat polÃtica al nivell d'un serial dels més dolents.
Com si no hi hagués oportunitats de dirimir propostes i diferències: llei de serveis socials, gestió de la immigració, model territorial de paÃs, especulació urbanÃstica habitatge ....
Entenc que els missatges han de ser breus i clars, però quan aquests missatges porten a una reducció de la realitat tan escandalosa entre bons i dolents, i es recolzen més en lo negatiu de l'adversari que en allò propositiu tot acaba distorsionant-se
Un altre exemple del mateix. Duran i Lleida diu a El Periódico d'avui que "el principi d'ERC és no tenir principis". Home Sr. Duran!. Puc dir que no estic d'acord amb els principis de l'altre perquè en tinc uns de més bons però afirmar taxativament d'una persona o col.lectiu que no té principis és emetre un judici que toca el moral i que anihila qualsevol legitimitat de l'adversari. Cal pensar-s'hi molt abans de dir aquestes coses d'algú. Però ja està dit, i tan tranquils...
En fi, que comencem malament. Demà quan anem a comprar el diari tindrem el vÃdeo a les mans. I a més de preguntar-nos com es deu haver pagat tot plegat, ens preguntarem si això ha estat un bogeria fruit de la desesperació o si està en continuïtat amb aquesta nova forma de fer polÃtica a la qual ens hem d'anar acostumant. (Continuarà ...)
No han pas pagat per les imatges. Les han robades.
I ningú els denunciarà .
La TVE3 dels sociates, la fiscalia, els altres partits...
Tothom esquivarà la mirada. De porc i de senyor...