Cop d'efecte del temut cap de campanya de CiU, David Madí. Un milió de còpies d'un DVD contra el tripartit. S'estrena en cinemes i diumenge es distribueix en premsa. ConfidencialCAT pretén aprofitar la força de les tirades dominicials dels diaris i especialment la d'Internet per escampar la pitjor imatge del tripartit. Vídeo a la xarxa. La gran ofensiva, després dels blocs nacionalistes i l'argumentari virtual. No sé fins a quin punt els cervells de la campanya d'Artur Mas [web] han calculat l'estratègia de passar de la bipolarització CiU-PSC de precampanya a l'atrevit "CiU contra tota la resta".
D'acord que el tripartit era una ànima en pena en aquesta precampanya, només el defensava Joan Saura [web], després que tant José Montilla [web] com Josep-Lluís Carod-Rovira [web i bloc] apostessin per desmarcar-se'n. La pel·lícula de CiU, però, recupera el tripartit i ens retorna a l'esperit del Tinell. Desenterra un cadàver, vaja. ¿I és aquesta una bona estratègia per a CiU? Tinc dubtes raonables. Més enllà del cop d'efecte innovador i imaginatiu, de la capacitat per centrar l'atenció mediàtica i marcar l'inici formal de la campanya electoral, el DVD de la instigació (deplorable, segons Carod) regenera les complicitats en l'àmbit de les esquerres i situa la candidatura de Mas en un terreny incòmode, molt incòmode. ¿L'interessa a CiU derivar l'atenció al debat dreta-esquerra? Havent hagut de passar pel cal notari per combatre la desconfiança ciutadana i amb la llosa encara pesada del pacte del Majèstic, el DVD marca amb fosforito llampant la línia que divideix l'esquerra i la dreta en aquest país. I en aquesta divisòria, l'ambigüitat nacionalista sempre ha jugat en contra, per les seves últimes aliances amb el PP.
Aquest migdia mirava l'entrevista de despatx de Vicent Partal al candidat José Montilla. [A VilawebTV trobareu les entrevistes als cinc candidats] No sé si afectat per l'encostipat o per un atac de sinceritat, però la qüestió és que Montilla ha reconegut més obertament que mai, fins ara en precampanya, la possibilitat d'un segon tripartit. Després de dir el típic "vull governar sense hipoteques", Montilla no descartava en absolut la reedició d'un govern catalanista i d'esquerres.
Si CiU juga fort la carta del jo-o-el-tripartit, això és el tot o res. Majoria absoluta o oposició una legislatura més. Una operació de risc per a qui totes les enquestes atorguen la victòria [Josep Martorell, membre del comitè de govern d'Unió: Enquestes i vot ocult]
Del DVD ja escriuré quan l'hagi vist.
No us perdeu l'anotació del gran Juan Varela Confidencialcat, política negativa en Cataluña.
D'acord que el tripartit era una ànima en pena en aquesta precampanya, només el defensava Joan Saura [web], després que tant José Montilla [web] com Josep-Lluís Carod-Rovira [web i bloc] apostessin per desmarcar-se'n. La pel·lícula de CiU, però, recupera el tripartit i ens retorna a l'esperit del Tinell. Desenterra un cadàver, vaja. ¿I és aquesta una bona estratègia per a CiU? Tinc dubtes raonables. Més enllà del cop d'efecte innovador i imaginatiu, de la capacitat per centrar l'atenció mediàtica i marcar l'inici formal de la campanya electoral, el DVD de la instigació (deplorable, segons Carod) regenera les complicitats en l'àmbit de les esquerres i situa la candidatura de Mas en un terreny incòmode, molt incòmode. ¿L'interessa a CiU derivar l'atenció al debat dreta-esquerra? Havent hagut de passar pel cal notari per combatre la desconfiança ciutadana i amb la llosa encara pesada del pacte del Majèstic, el DVD marca amb fosforito llampant la línia que divideix l'esquerra i la dreta en aquest país. I en aquesta divisòria, l'ambigüitat nacionalista sempre ha jugat en contra, per les seves últimes aliances amb el PP.
Aquest migdia mirava l'entrevista de despatx de Vicent Partal al candidat José Montilla. [A VilawebTV trobareu les entrevistes als cinc candidats] No sé si afectat per l'encostipat o per un atac de sinceritat, però la qüestió és que Montilla ha reconegut més obertament que mai, fins ara en precampanya, la possibilitat d'un segon tripartit. Després de dir el típic "vull governar sense hipoteques", Montilla no descartava en absolut la reedició d'un govern catalanista i d'esquerres.
Si CiU juga fort la carta del jo-o-el-tripartit, això és el tot o res. Majoria absoluta o oposició una legislatura més. Una operació de risc per a qui totes les enquestes atorguen la victòria [Josep Martorell, membre del comitè de govern d'Unió: Enquestes i vot ocult]
Del DVD ja escriuré quan l'hagi vist.
No us perdeu l'anotació del gran Juan Varela Confidencialcat, política negativa en Cataluña.
Aquest video hauria de ser un abans i un després a ERC. Si jo fos d'ERC proposaria trencar immediatament l'equidistància.Dir que amb CiU no s'hi farà res.Dir que en Mas no té cap possibilitat d'accedir a la presidència perquè la suma del tripartit guanya en totes i totes les enquestes.Totes.
Per tant,com que sabem que Mas no serà President,hem de votar a qui preferim donar més poder : a Montilla, a Carod,o a Saura.
Els catalanistes,doncs,han de triar si volen més consellers d'ERC o en volen més del PSC,o de ICV.
És el millor de tot. És el peu de foto que qualsevol català amb sentit comú posaria a sota de la imatge de Mas i Zapatero donant-se la mà després de set hores de reunió.
Les primeres imatges són les més significatives. L'Artur i l'Elena al tresillo, recordant els dies gloriosos previs a la victòria en què van treballar tant, però tant... en la campanya, el mitin final, saltant-se trobades familiars, no podent complir amb les obligacions de pare (un sacrifici per la pàtria que ningú li ha agraït fins ara, en fi...).
Però va valer la pena. A la fi, quan el TN i tots els diaris havien dit que el guanyador havia estat CiU, quan els honestos electors convergents cantaven Els Segadors sota els balcons del Majestic (com una tuna enfervoritzada per la Kina San Clemente) plens de patriòtica satisfacció després de remuntar a les urnes l'efecte Sense Pujol, el futur tripartit es reunia de nits en despatxos obscurs, amb llum baixa, es passaven papers d'amagat i fins i tot fumaven... bo i conspirant contra... Mas? No!! Contra el país!!! Traïdors!!)
Al marge de la realització barroerament maniquea (Mas = ciutadà normal que apareix de dies al sofà de casa dient coses "normals" -que fan sentir vergonya aliena per la seva madiocritat- / el Traïdors = pacten de nits i d'amagat), al marge que el vídeo aporti una desfilada dels despropòsits del Tripartit, jo em quedo amb la reflexió d'en Saül.
CiU es llança a copiar el model FAES i la seva gran proposta electoral no és en positiu i "nosaltres farem", sinó "Guaiteu els errors dels altres, amb Aznar i Pujol, això no passava". Enlloc es diu que CiU, els empresaris de la menjadora i els amics espanyols del PP han fet una tal campanya de desgast que ja m'agradaria veure en Mas i companyia sota la mateixa pressió. Curiosament, el partit que més ben parat en surt és el PP. Per què serà?
CiU: quan el preu de la lluita pel poder és un país (Signat: estArtut Mas).
Aquest video em sembla una de les pitjors coses que s'han fet mai en la política catalana. On queda tot allò del seny i de les bones maneres?
No em refereixo al contingut ja que ni tant sols l'he vist, sino a la forma de fer-ho. Em pensava que els grans defensors del seny català i sempre contraris a la rauxa sabrien fer millor les coses. Posant ERC al mateix sac que la resta els està empenyent a pactar amb el PSC i amb això s'està tancant una porta de forma irresponsable. Si jo fós d'ERC no podria pactar amb qui m'està tirant merda a sobre sense parar. Em sembla una molt mala estratègia i això em fa pensar que no podran ser capaços de tirar endavant un país tant complicat com el nostra.
Primer desqualifiquen ERC i els deixen sota terra i si després no pacten amb ells tornarem a sentir a tots els convergents amb aquell discurs de ja us ho haviem dit que els d'ERC pactarien amb el PSC.
Sempre havia tingut els de CIU com els que dominaven millor les arts de la diplomàcia i els saber fer, però suposo que això ha canviat.
Per ara la campanya de CyU, s'ha limitat a tirar merda a l'adversari a base del patètic i infantil" i tu mé" i la promesa de repertiment de xecs, que en el millor dels casos, és pa per avui i ganar per demà.
Crec que m'he queda't curt amb el titol, doncs la campanya de CyU, és encara pitjor que les del PP, aquests donen( encara que no hi estiguis d'acord), una minima argumentació a part de tirar merda demagògicament.
Salut ;-)
Aquesta és la història del tripartit i el qui no li agradi ja sap el que ha de fer... votar Convergència i Unió!!!
M'agrada que es parli de memòria històrica... a vegades ens en falta, tens raó amb això Salvador Grifell... però fem memòria d'altres anys que també formen part de la història recent?! Podriem fer un o dos o tres videos amb les coses que CIU no va fer bé durant les seves legislatures. Podriem agafar retalls de coses que també van passar. Però hi ha gent que creiem en una altre manera de fer política. Una política besada en projectes, en idees i propostes. Una política constructiva que faci aixecar Catalunya. Fent política de baixa qualitat, besada en l'odi, i en la crítica poc constuctiva no farem RES!
Sembla mentida que ja us estigui bé aquest estil de fer política típica de l'Acebes-Zaplana. Cal arribar a aaquests extrems? perquè si de fer videos es tracta, i en el cas de CiU, només calia posar-se a les portes de qualsevol jutjat.
ENTRELLUM
http://trinitro.blocat.com/post/1472/104123
http://perezlozano.blogspot.com/2006/10/votis-el-que-votis-vota-les-esquerres.html
I en fi, que consideris que els tres anys de tripartit son "una de les etapes més fosques que ha viscut Catalunya" demostra que se't dona be la demagogia. En fi, a mi em semblen molt pitjors els quatre anys immediatament anteriors, sota l'egida d'un Aznar amb un poder omnimod recolzat per una CiU que ara va de no se sap molt be que.
Això sobre la forma. Sobre el contingut no puc discutir-te res perquè no argumentes res. Llegeix les xifres que ofereixo al meu post, compara-les amb les mateixes que ofereixo de CiU, i després explica'm on estic equivocat i per què. Declaracions en plan "et posis com et posis el Tripartit és INDEFENSABLE" son un eufemisme per no dir "argumenta el que vulguis que jo seguiré pensant el que em doni la gana". Si tan adversari ets del Tripartit, desmunta els arguments dels seus defensors en comptes de marejar la perdiu. Això sobre el contingut.
Deixo unes declaracions clarificadores de la posició d'aquesta gent abans de l'atac.
I després aquests de ERC no entenen perquè CIU es buscar la vida pel seu compte
Saltenc:
Que els partits del tripartit no hagin sapigut defensar la seva pròpia obra de govern (que és cert) i que no s'hagin entés (que també és cert), coses de les quals m'he assabentat perfectament, no diuen res ni a favor ni en contra de la teoria aquesta de que el tripartit ha sigut un "desastre absolut". Tot govern te els seus punts febles i els seus punts forts. Alguns dels punts febles els has assenyalat tu. Els punts forts els constitueixen, entre d'altres, les xifres que apareixen als posts que enllaço. A partir d'aqui es qüestió de prioritats: és millor per Catalunya un Govern mediàticament sorollós (tot i que jo diria que l'oposició aquesta del "sentit comú" tampoc ha sigut gaire silenciosa...) però socialment actiu, o un Govern silenciós però socialment inactiu? Que en 3 anys de govern d'esquerres s'hagin fet mes escoles bressol públiques que en 23 anys de govern convergent dona per pensar. I sobretot desautoritza els personatges com Toni Ibáñez que van per la vida dient que el tripartit ha sigut un "desastre absolut".
Darrer any govern CiU -> Catalunya sisena comunitat en renda per cápita disponible.
Volem arribar a ser la dotzena???. Govern de la dreta regionalista. No gràcies!
Madí ha empès CiU a una mena de blitzkrieg, un guerra llampec per aconseguir el poder per la via ràpida, anorreant qualsevol resistència. El problema, però, és la temeritat de no guardar-se les esquenes amb cap aliat possible, i la terra cremada que deixa darrera. A curt termini potser aconsegueix alguns dels objectius marcats. Però, a la llarga, la fugida endavant és la millor manera d'estampar-se contra el mur. En una lluita sense treva, contra tots, sense reraguarda ni aliances polítiques, només val la victòria sempre. Però pel que sembla la victòria no serà completa. Queda lluny la majoria absoluta. I en aquest tot o res, potser està tallant l'única via de subministrament possible: els pactes electorals. I si no pot pactar amb el PP, i ERC, insultada i agredida de forma irracional, li dóna l'esquena a Mas, només quedarà el circ de la sociovergència: una gran entente cordiale que evidenciaria un estrabisme polític tan gran, que a llarg termini només pot dur que derrotes, i si no van amb compte, severes derrotes. Recordem que el votant tradicional de CiU no és amic d'aventures de blanc o negre, sinó que és conservador, poc amant de les extravagàncies i els números de circ. El seny per damunt de tot, la bona presència i l'autoritat de les formes. El votant tradicional de CiU neda i guarda la roba. La CiU d'avui s'ha llençat a les catarates del Niàgara en pilotes, sense flotador ni res, confiant en les seves pròpies forces. Però jugar amb el corrent té el perill que el corrent se t'endugui per davant. I CiU no té socorristes per si un cas.
M'he mirat el video penjat al youtube i he pogut observar que hi han posat gran quantitat d'imatges robades.
Els denunciarà algú? O seguirem esquivant la mirada i farem veure que no ens en hem adonat?
L`exageració desvirtua el missatge, la violència genera desconfiança, la supèrbia acciona els mecanismes de rebuig. Aquest no és l'estil que li escau a CiU. Apuntar-se als mètodes de la FAES és un mal negoci a Catalunya. Els votants de CiU són més inteligents i mereixen més respecte. Malament, molt malament.
El fet d'opinar un cop s'hagi vist el DVD em sembla el més raonable. Dir que és una copia del vídeo de la FAES em recorda aquells que opinaven de l'anunci de la selecció sense haver-lo vist. Molt malament