Xusma, terroristes i degenerats antiespanyols que llegiu aquest humil bloc, passat el partit de la selecció catalana, el meu cos ha començat a mostrar sÃmptomes evidents de mono culer. Però el que em fa més por no és sobreviure a l’abstinència sinó enfrontar-me a la sobredosis d’emocions que ens espera: Sevilla, Chelsea i Madrid.
Sincerament, mentre l’Espanya de l’abuelo cebolleta és cau aferrant-se a l’anticatalanisme per poder expulsar tota la bilis, jo només puc mirar endavant i veure que ens venen tres espectacles extraordinaris: la vendetta contra el Sevilla, l’assalt a Stanford Bridge i, per acabar l’experiència multiorgà smica, arrasar les defenses del Madrid de Capello. Pot ser brutal.
Els culers optimistes –els meus- veiem aquestes setmanes i ens salten les llà grimes d’alegria. Són l’equivalent futbolÃstic a fer unes mini-vacances a la mansió de Hub Hebner. Per contra, els culers pessimistes –en conec algun- fa dies que no s’aixequen de la tassa del và ter esperant la seva setmana trà gica.
Qui sap si d’aquà a una setmana patiré la ressaca per la festa que ens haurem fotut o per l’ofec de les nostres penes a base de destil·lats. Sigui com sigui, pensem que som afortunats per poder viure partits com aquests.
Doncs a mi ja em van bé que vinguin tots els partits interessants junts. Una setmana sense futbol del bo, com la que hem passat i patit, ens demostra que cal gaudir de l'espectacle i no pas jugar només per guanyar sense importar si el rival ni la toca.
A mi no m'agrada, prefereixo que el calendari estigui més repertit, jo vull que els jugadors quan juguin un partit d'aquests estiguin a un 101per cent, esterem entretinguts aquesta setmeneta, pero els jugadors esgotats i amb molta pressio.   Â
El meu fill de 7 anys, amb amiguets seus i els seus pares vam anar a l'estadi, estelada al coll, fins i tot els més menuts. i a gaudir de la festa.
I surt un fill de puta, i li diu xusma al meu fill i els seus amics, a nens, em fot molta rà bia us juro que de vegades amb lo de la treva em venen mals pensaments.
En Diari Culer ironitzava. No em puc creure que un barcelonista ben nascut (a Catalunya. Els de fora, poden ser del Barça i dir-se RodrÃguez Ibarra) obri l'apunt del bloc referint-se seriosament al públic de diumenge com a "Xusma, terroristes i antiespanyols". Torna-ho a llegir. És conya fina, en al·lusió a com ens titllen a la COPE i similars.
Vinga. No ha estat res.