Partit maco el de dissabte i encara més maco el de diumenge. Fa anys, Pajares i Esteso recorrien les costes peninsulars amb la voluntat de marcar algun gol amb les sueques. No sé si tenien gaire èxit però quan els espanyols van a Suècia els n'hi foten dos. I l’endemà, catalans i bascos, en plena orgia futbolisticonacional, ens traiem la roba per a l'oficialitat de les nostres seleccions.
Em va agradar el 'despelote' de la Selección que anunciava Joaquin. Millora de molt les relacions entre els rodrigez i les sueques del cinema del destape espanyol. A més a més, les vinculacions entre Catalunya i Suècia són molt grans. Pujol sempre deia emmirallar-se en els països nòrdics per construir Catalunya –llàstima que no sapiguem copiar bé- i no hi ha cap català que no hagi redecorat la seva vida amb una taula Björkudden o un llit Malm. Podem afegir-hi el nostre recent idil·li amb Henrik Larsson i tenim una explicació políticament correcte sobre perquè tanta gent va gaudir amb els gols que li van caure a l'Iker Casillas.
Mmmmm... sííííí... ooooohhhh...
Uns quants post endarrere, una catalana em deia que les pubilles no tenen res a envejar a les sueques de les pelis de l’Ozores i que tots plegats oferiríem un espectacle prou calent a la grada del Camp Nou. Jo vaig treure’m la samarreta i reconec que la meva imatge era capaç de refredar fins i tot el FICEB, però el cert és que l’acte va resultar estimulant. I, més enllà de pubilles i hereus de bon veure, el que realment feia trempar eren tantes samarretes al vent.
Futbolísticament, poca cosa a dir, però la grada va ser un espectacle del bons. Amb uns quants milers de bascos carregats de txacolí i festa i amb catalans i catalanes d’arreu amb ganes d'animar i aixecar les estelades. Amb tanta cridòria, vaig haver de mirar tres cops l’entrada per assegurar-me que estava al Camp Nou i que sí, es possible veure futbol a l’Estadi sense estar en silenci.
La grada també era simptomàtica d’una trista realitat. Els gols i el lateral estaven plens de gom a gom i la tribuna buida: la gent gaudeix i l’establishment passa. I a la llotja representacions de segona, algun cop de colze preelectoral per sortir a la foto i un president que arriba després de què soni l’himne. Queda clar que haurem de guanyar uns quants partits fora del camp abans de poder jugar.
