Comença l'acte 20' tard donat que la presentadora (la cantant Beth Galí) venia de la tele i havia trobat trànsit. Es disculpa. Disculpes acceptades. Comença el xou.

La Beth fa una petita introducció on explica els objectius de Sobirania i Progrés: Arribar als diferents àmbits de la societat i desenvolupar propostes legislatives, econòmiques, etc.. que ens permetin assolir la sobirania. Després dóna pas als diferents participants.

Miquel Strubell

Repassa les nacions que han esdevingut sobiranes en els darrers anys al món i especialment a Europa, esmenta que pocs anys abans d'arribar a aquest estat de coses ningú ho hauria cregut posible, tal com passa ara quan algú parla de la sobirania de Catalunya. (Te força cura en no dir el mot "independència", de fet en un moment donat que comença a dir-lo a la segona sil·laba rectifica per a dir "sobirania").

Anna Puigvert

La metgessa reclama que tots els governants facin allò posible per a que el dret a la salut (recollit per la OMS) arribi a tota la població. Fa una repassada de totes les mancances dels sistema sanitari (Llistes d'espera, temps de consulta,...)

Fa una metàfora entre la societat catalana i els castellers, on cadascú aporta el que pot per a aconseguir la fita anhelada.

Hèctor Lòpez Bofill

Comença parlant del bluf de l'Estatut, que acaba d'entrar en vigor i ja hi ha problemes d'interpretació, i que de cap manera assoleix allò que cal per satisfer les necessitats del país.

Proclama que no hi ha cap ordre jurídic nou que s'hagi fundat damunt del precendent, sinó que sempre hi ha hagut una ruptura. Reclama aquesta ruptura (amb respecte a tothom i jugant net, però cal una ruptura). Per a això cal organització i Sobirania i Progrés aspira a ser-ne l'embrió.

Posa molt d'emfasi en l'organització, diu que quan un poble està unit i organitzat no se'l pot parar (O sigui, afegeixo jo, que és imparable vaja, com ell.)

Isabel Pallarès

La dirigent de la Intersindical-CSC reclama transversalitat per a assolir l'espai català de decissió.

Reclama un projecte col·lectiu, engrescador i amb política social.

Ramon Carranza

Dóna dades que demostren que si al 1979 Catalunya era la primera "Comunitat Autònoma" en renda per càpita, al 2004 ja era en quarta posició.

Actualment tenim 1200000 ciutadans sobre un total de 7000000 que viu per sota del que hom considera el llindar de la pobresa. Si això és greu, més greu és encara que entre tots estem pagant prestacions socials a altres llocs que aqui no tenim.

Després esmenta tot un seguit de oportunitats perdudes i mancances que poden esdevenir cròniques per a poder-nos desenvolupar (noves tecnologies, infraestructures, ....). Hem d'exigir capacitat real per a poder gestionar-nos per que sinó no ens en sortirem.

Elisenda Paluzie

Basa la seva intervenció en l'afirmació que la independència no només és viable sinó fins i tot recomanable i rendible (Però, aclareix, no volem ser independents perque ens surti a compte sinó que hi ha altres moltes raons).

Defensa que els estats petits poden adaptar-se millor a la globalització ja que estan sempre oberts a intercanvis externs i alhora els és més fàcil conservar la seva identitat.

Denuncia l'injust repartiment dels fons europeus i reclama sobirania fiscal davant la Unió Europea.

María Mercè Roca

Amb la sobirania s'assolirà la normalització lingüística i ja no caldrà que ningú hagi de justificar-se per escriure en català ni tenir actituds heroiques.

Alliberats d'aquest llast, els artistes podran crear lliurement i seran coneguts arreu com a artistes catalans.

Oriol Junqueres

La intervenció més aplaudida de la nit. Les seves soflames patriotiques amanides de tocs d'ironia i humor i amb constants referència històriques van fer que es posés el públic a la butxaca.

Va dir que els allà presents (i tots els que volem la sobirania) erem l'orgull i l'esperança de Catalunya. Com que, en no tenir un estat tenim moltes mancances, cal que siguem els millors cadascú en allò a que s'hi dedica.

Va parlar de d'iniciatives que encara estaven en projecte com ara la universalització de la societat catalana i la promoció d'una desobediència fiscal.

Malgrat tot, una referència força directa a ERC va fer que alguns arrufessin el nas (Sabem les simpaties que te, però el projecte no hauria de ser partidista)

Joel Joan

Em va sorprendre agradablement. Tinc desconfiança als actors quan van a actes d'aquesta mena per que sovint es fan molt els "divos" (I la imatge que han donat d'en Joel Joan ha estat sovint aquesta) però no va ser així.

Fa una intervenció on diu que som una nació per que volem ser-ho i no cal dir-hi res més.

Espanya només ens ha volgut per la pasta i per la costa i "per a fer pasta amb la costa". No ens han estimat mai malgrat el que diguin. Sempre hem ingut el seu menyspreu i ja és hora de dir-hi prou.

Defensa que la gent que defensa la sobirania és la que parla de i es preocupa realment pels problemes de la gent: educació, sanitat, immigració, carreteres, aeroports,....

Els que van arrufar abans el nas van desarrufar-lo quan van sentir que Sobirania i Progrés havia de ser per a tothom: Dretes i esquerres, CiU ERC PSC IC i fins i tot PP, jueus musulmans catòlics,...

--------------------------------------------------------------------------------

Va acabar l'acte amb l'actuació de Titot cantant "Sóc d'un país"

Malgrat la prudència que he esmentat abans en parlar de "Sobirania", a mesura que l'acte avençava la paraula independència anava dient-se més.(Potser és que aquesta paraula és per a algú massa forta o te certes connotacions i per això s'ha optat per fer servir una altra?)

Quan va finalitzar tots abraçats van corejar el crit "Independència" Bé, no tots,  El Sr. Strubell i la Dra. Puigverd somreien només.

Una altra crònica d'algú que va anar-hi la trobareu aquí.