D'aquí a quatre setmanes, a la mateixa hora que escric aquestes ratlles, sabrem el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. No sé fins a quin punt sabrem qui presidirà la Generalitat. Ho podrem sospitar, segurament. Però la certesa que garanteix una majoria absoluta no la tindrem. Així, doncs, és molt probable que les hores i dies posteriors al recompte de vots de Tots Sants continuem parlant i escrivint, especulant i debatent. El mateix que aquesta nit fèiem uns quants companys a la redacció.
Donant-li voltes i més voltes a uns comicis que no engresquen excessivament la ciutadania. Més aviat el contrari. Crec que la gran guanyadora de l'1-N serà la candidata anomenada Abstenció, amb majúscules. A partir d'ara, la marcaré amb negreta en considerar-la un nom propi més, com qualsevol altre candidat.
En la victòria de la gran candidata es barrejaran tres variables:
a) La baixa participació habitual d'unes eleccions al Parlament de Catalunya en comparació amb unes municipals o comicis espanyols.
b) L'esgotament conjuntural provocat per la desil·lusió regnant després de tres anys de Dragon Khan de tripartit, la negociació estatutària i posterior referèndum el 18-J, i la ruptura generacional i política amb el pujolisme i el maragallisme, que entreguen el seu llegat polític a candidats menys carismàtics com Mas, Montilla, Carod, Piqué i Saura.
c) La desorientació més absoluta, fins i tot entre aquells ciutadans més polititzats i sensibilitzats. Prova d'això és l'espanyolització de la campanya, amb l'ombra cada cop més allargada de Zapatero, i la perversió del sistema electoral no-presidencialista català, amb el duet Mas-Montilla intentant bipolaritzar la cita de l'1-N i, entre subhasta i subhasta, dibuixant l'escenari de l'endemà només en clau de qui serà i qui no serà President.
Poca participació, esgotament i desconcert són, a quatre setmanes del gran dia, els tres elements que imperen. Saber-ho, però, té una virtut. Queden quatre setmanes per combatre-ho, per no caure en la temptació del passotisme --que respecto--, en la trampa del confusionisme intencionat --que denuncio-- i de la complexitat afegida de la política catalana.
Falten quatre setmanes per a les eleccions, deia al principi. Amb els companys parlem molt i molt. Som gent amb un cert criteri, i no ho veiem clar. Al bar, en aquella prova del nou que tant m'agrada repetir, paro l'orella amb l'antena de demoscòpia casolana posada. La seva conversa ho abarca tot: el sacrifici de Zapatero a un Maragall que s'ha garantit la jubilació, la relliscada de Carod a Perpinyà, l'Estatut amb la nova llei del tabac que no els permet fumar a taula, la dictadura de l'alcoholímetre i l'empastifada territorial de radars de velocitat. Una bona pilota que dóna com a resultat això: donen per fet que Artur Mas serà el substitut de Pasqual Maragall a la Presidència. Aquesta idea està força assumida i guanya cos. A la barra del bar, però també entre els col·legues que la fem petar abans de marxar cap a casa.
Sobirania i Progrés
Mentrestant no tot és decebedor. Aquest dimecres s'ha presentat Sobirania i Progrés (a la foto, Joel Joan), que supera el vell esquema de plataforma de suport a un candidat que neix a poc temps d'unes eleccions. Montilla té el suport de President Montilla, una modesta plataforma de sindicalistes i excomunistes liderats per José Luis López Bulla, que s'afegeix a una coalició electoral salvada a última hora per mantenir l'status quo intern amb els maragallistes de Ciutadans pel Canvi. A Mas, Saura i Piqué no se'ls coneix cap organització de suport des de fora dels partits.
Carod té algun nucli aïllat pel territori (a Pineda de Mar, per exemple) que li manté allò de "Carod President" de fa tres anys. Però la diferència és que Sobirania i Progrés no és una plataforma de suport al Carod candidat, sinó d'impuls sobiranista en clau autodeterminista i progressista, que supera la lògica del candidat i del partit. No obstant això, Sobirania i Progrés neix a l'òrbita republicana i alimenta la seva constel·lació, no ens enganyem.
[Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC: Sobirania i progrés]
[Marc Roca: (Mini)crònica de la presentació de Sobirania i Progrés]
[Xavier Mir: Blogosfera i sobirania: una societat en moviment]
[Blocaires sobiranistes i la nova plataforma]
Saura, nàufrag del tripartit
Mentrestant, Saura es confirma com l'únic nàufrag del tripartit. S'ho juga a aquesta carta, sabent que el naufragi montillista li farà augmentar escons. Entre maragallistes i socialistes catalanistes de pedra picada descontents i algun il·lús pro-tripartit, el candidat ecosocialista en sortirà beneficiat. L'últim Racòmetre li adjudica quatre escons més, en la virtualitat que sempre tenen les enquestes.
L'enquesta de l'emissora del Grupo Godó escurça la distància entre nacionalistes i socialistes. Si us atureu al segon full del Racòmetre [aquí el pdf] observareu la complicació postelectoral que ens espera. Les preferències de pactes de govern són ben diverses i repartides. N'hi ha per a tots els gustos, però cap d'elles supera el 16,7% de preferència de què disposa l'opció "CiU en solitari". No descobrirem res ara si apuntoque a can Godó juguen a favor de la sociovergència. Una modalitat de sociovergència és precisament aquesta: CiU sola al govern, però amb el suport extern d'un PSC més zapatista que mai.
Avui em fa mandra esmentar episodis surrealistes i irrespectuosos i d'altres lamentables. Per dir-ho suau.
[Submarí: Joan Clos va en helicòpter d'un míting del PSC a un restaurant de luxe]
[Diari republicà: CiU té clar que el Tripartit és l'única sortida]
[Oriol Izquierdo, escriptor: Subhasta]
Ja era hora que algú parles clar i català. L'abstenció és la guanyadora, i crec que aquesta vegada serà per majoria absoluta. Aquest desgavell només es pot arreglar amb una renovació profunda a tots, repeteixo TOTS, els partits, un canvi generacional i una reflexió amb "mea culpa" inclòs. El tripartit ha fet pena, i ha acabat amb les poques il·lusions que pogues tenir algú sobre un govern català d'esquerres, o suposadament d'esquerres. Ja començo a sentir pel carrer, "contra Pujol viviem millor". En fi, jo no votaré el dia de tots sants, ni aniré al cementiri. Proposo l'abstenció com a toc d'atenció a totes les forces suposadament democràtiques. Un 80% d'abstenció faria mal i faria plantejar-se moltes coses sobre el model polític a seguir.
bona tarda Saül,
ahir deixava un comentari a la plana d'en Galderic referit a la qüestió de l'abstenció. Sincerament, vaig ser agosarat, em vaig mullar... sense gaire dades, fonaments, raonaments però vaja és un cop de cor. Parlo per mi mateix, estic molt densencantat amb tota aquesta tropa. El que està per veure és com s'escalfa la campanya. De totes maneres, la gent està prou escalfada, més havia bullida, massa bullida; que no al dente. No estem per disfrutar, estem per més aviat dir: " senyors, callin una estona sisplau, el nen vol dormir". D'un conciutadà de Calella, desfet.
Entenc el desànim. L' "acord estratègic" que havia de portar 'un milió' de vots ha quedat com un obscur somni de nit de tardor llunyana. Les vostres expectatives electorals són a la baixa, sense saber-se encara el grau. I, per acabar d'adobar-ho tot plegat, els socialistes proposen castellanitzar la campanya, la qual cosa la vostra intenció de fer Montilla President no us deixa gaire ben parats, i la crítica a l'espanyolització creixent de la vostra plataforma queda en franc ridícul. Certament, temps de melangia: "octubre em porta records, que si estic sol em fan mal".
No entraré en el que diu en Galderic perquè no només és d'una superficialitat i d'un maniqueisme estremedor, sinó perquè es limita a copiar els argumentaris de CiU (qualsevol dia ens canvien en Madí per la Milá).
La meva admiració per aquests apparatchiks que donen vacances a la matèria grisa i actuen com a simples agents transmissors... quina disciplina! ( i que consti que no són exclusius de CiU, sinó que com els Joans i els Joseps, n'hi han a totes les cases!)
Gràcies a Déu pel futur del sobiranisme, fora dels partits hi ha gent que pensa i actua per si soles com la plataforma que cita en Gordillo independentment de tneir simpaties per CiU, ERC o inclús ICV.
Galderic, està molt bé que vulguis donar sortida al teu ressentiment, però hi han altres teràpies més efectives que no pas portar el debat entre sobiranistes al nivell d'un pati de veïnes.
Doncs sí, m'hi he adherit a aquesta plataforma perquè em sembla molt engrescadora. Més en sortissin, i més s'hi adherissin.
Sincerament crec que és temps de carregar piles i consciències, a nivell personal, ciutadà, i en plataformes cíviques que potser s'acostaran més a un ideari però ni depenen, ni estan subvencionades, ni segueixen un partit i menys els seus dirigents.
Cosa molt soviètica aquesta dels partits. Clar que desmotiva, no sé on llegia, crec que parlant d'ex-votants de CiU que "no ens hem d'adreçar tant a aquells que ens han traït com..." vaja, traïr el Partit...a qui engresca aquest discurs? I del PSC és que ja fa mandra parlar-ne.
Tots aquests polítics de segona ja han fet bastant el ridícul, que és potser el més imperdonable per un polític (consti que els veritables polítics són els que fan la feina, els que negocien de veritat, els que gestionen conflictes, els 5 personatges aquests sols són actors mediocres que segueixen sortint en escena després de massa actuacions lamentables, no sé com tenen tanta autoestima havent perdut la dignitat d'aquesta manera).
Estaria bé una participació del 100% i un 100% de vots en blanc. Si ningú els vota, seguirien al seu càrrec? Això sí que és una bona feina.
Per qué la premsa conservadora dona més importància a un congrés de criadors de periquitos que a qualsevol cosa relacionada amb el sobiranisme?...
He assistit a la presentació.
Fet constatable:
-qualsevol del oradors dona mil voltes a la majoria de candidats a la presidència de la Generalitat. Aquest gran frau, aquest homenatge a la mediocritat és la mare de l'abstenció.
Ès com demanar la carta de vins a un restaurant i que el maître Juliana et porti la següent llista:
La Casera, de "Bebidas carbonizadas Arturo Mas-Premiá de Dalt".
La Casa, de "Envasados asépticos amontillados-Cornellá de Llobregat"
Sammy, de "Refrescos edulcorados sostenibles-Cadaqués"...
oi que no anem bé?
(aprofito per fer Saülpings i publicitar la meva peceta literaria que té per títol:
Presentació Sobirania i Progrés.Patada al peix, patada al cove i patada a l'Espanya ">
Aprofito per felicitar-te pel símil de la carta de vins. Molt bo! Si volem deixar de ser un país caga-dubtes per convertir-nos en un estat el més normal possible també cal tenir un humor propi. I si és bo, millor.
No entenc de cap manera els catalans i les catalanes i tampoc en general als periodistes. Com es pot penalitzar més a una persona que ha fet gestos per la Pau i per descriminalitzar l'independentisme que a la persona que ha venut Catalunya per res? Com des dels mitjans de comunicació en general, es segueixen les directrius que marquen CiU i PSC per bipolaritzar la campanya i Catalunya? Estem vivint uns moments desconcertants... Falta dignitat com a poble.
GUANYARÀ
أسامة بن لادن