Catalunya juga contra Euskadi aquest diumenge. Com que no podem competir em sembla bé abandonar els partits contra Paraguay B i passar a jugar amb amics com els bascos, gallecs, corsos i altres nacions que no poden estar en un mundial. I ja de pas, entrarem al llibre Ginness amb el striptease més multitudinari del món.
De l’enfrontament entre Euskadi i Catalunya em motiven un parell de coses a banda de l’espectacle futbolístic i les grades plenes d’estelades.
El partit de tornada
Entenc que, igual com ara venen els bascos, algun dia haurem de visitar Anoeta, San Mames, el Sadar o qualsevol estadi d’Euskadi. Serà primera vegada els aficionats catalans podrem fer un desplaçament i és difícil imaginar un lloc igual: viatge curt, econòmic i bars a punta pala per inflar-nos a pinxos, txacolis, sidres i altres fermentats.
Jo aniré diumenge al camp nou però, el que segur que no perdre és el partit de tornada.-
Samarretes fora
Gran iniciativa. Totes les samarretes fora, que es vegi carn. Tinc el pressentiment que si prometem a la FIFA mostrar els torsos nus de les pubilles i els hereus catalans a cada partit de la selecció, l’oficialitat la tenim a la tocar. A banda, ens igualem amb una afició mundialment reconeguda com la brasilera que converteixen les seves grades en sambódrom amb molt de ritme i poca roba.
Al Camp Nou, jo ensenyaré els meus pectorals, la meva musculatura abdominal i algun mitxelín que he criat durant anys amb embotits de Vic i cervesa Moritz. Espero que els bascos podran gaudir d’algun espectacle millor que el meu torç nu. Això sí, si aconseguim que la proposta triomfi internacionalment, els espanyols s'emportaran les millors vistes: ells juguen contra Suècia.
saps aquella que fa:
¿Quina és la diferència entre les ciutats de València i Barcelona?
Resposta: doncs, que a València hi ha molts blavers i a Barcelona ho són gairebé TOTS.