l'altre dia em vaig fer aquesta pregunta. Per què soc independentista? Quina necessitat tinc de ser-ho? Vet ací que vaig recordar tot l'argumentari que fins al dia d'ahir havia utilitzat. Ara, però, tinc un nou argument, més fort i sòlid si cal, ...... la meua filla Maria, tot i que neixerà a prinicipis del proper any (la foto correspòn a una ecografia de la setmana 13 de gestació).
És per ella que necessite ser independentista, per què no vull que visca justificant cada dia ser diferent, parlar una llengua pròpia no espanyola, sentir-se nacionalment no espanyola, per què vull que tinga la millor educació possible, què domine a banda del seu idioma, dos llengües estrangeres, les que ella decidisca, i que no tinga perquè ser una d'elles obligatòriament l'espanyol.
Potser aquest objectius són un sommi, tal vegada. Però de ben segur que treballarè cada dia per fer-ho possible, i si més no, perquè quan la meua filla, i la resta dels meus fills siguen grans, puga mirar-los als ulls i amb al cara ben alta, dir-lis, "he fet tot el possible, ara us toca continuar a vosaltres fills meus, el futur del vostres fills i dels fills dels vostres fills està a les vostres mans"
westwood bracelets case. "We can only say that armani
womens clothing he had very similar marc
jacobs clothing changes and he had neuro-behavioral juicy
couture sandals syndrome that was very similar tiffany
silver jewelry to what we saw in armani
shoes men others," Bailes said. Like pro-football players burberry
kids clothing who take many hits to bcbg
clothes the head, which can often giorgio
armani wallet lead to concussions, Mike Benoit dior
jewelry said his son
westwood bracelets case. "We can only say that armani
womens clothing he had very similar marc
jacobs clothing changes and he had neuro-behavioral juicy
couture sandals syndrome that was very similar tiffany
silver jewelry to what we saw in armani
shoes men others," Bailes said. Like pro-football players burberry
kids clothing who take many hits to bcbg
clothes the head, which can often giorgio
armani wallet lead to concussions, Mike Benoit dior
jewelry said his son
Motius hi han molts, fins i tot masses, per a ser independentista. Què cada dia en tinguem de menys motius, serà un pas en el camí cap a la independència.
Només donar-vos les gràcies, i sort en aquest viatge cap a la independència
Ara t'ho deixe per escrit. Pels vostres i els nostres fills.
Rep una abraçada del teu amic.
j.
Jo no em pregunto per què sóc independentista. El que em pregunto és com pot haver gent "dependentista", o sigui, gent que vol que el seu país depengui d'un altre.
Em considero un independentista, per simples motius de respecte. O sigui,
si juguem al “joc de les fronteres” -i, això sembla que no canviarà per
un temps indeterminat-, hi hem de poder jugar tots, en igualtat de condicions.
M’explico. El fet de ser partidari de la independència dels PPCC no és per
motius romàntics, com es pot despendre de certs nacionalismes, és més aviat
perque no entenc, i no puc acceptar, les jerarquies instaurades i els genocidis
culturals legalment establerts. A mi l’atzar m’ha fet néixer als PPCC, un
territori amb una cultura i una llengua pròpies, però que per fets de la
història, ha estat manllevat de la seva sobirania, de la seva llibertat, la
qual cosa l’ha dut a estar en un nivell jeràrquic inferior a la resta de
cultures que han pogut mantenir la seva pròpia sobirania. Aquest fet, aquesta
pèrdua de llibertat, aquest pas enrera, ha provocat que altres ens culturals
sobirans hagin adquirit un suposat dret, de fet l’exerceixen immunement, per
tal de poder decidir per nosaltres, sense el nostre consentiment, per la força
(de les armes i de les lleis). Això ha provocat diferències d’estatus, una
jerarquia que ens ha dut a aniquilar el respecte dels uns pels altres, s’ha
creat el dret a decidir en nom del veí.
Tot això, per què ho dic? Doncs, aquests són els fonaments del meu
independentisme, i no els romàntics. A part d’això, hi ha un fet global: Si
unes cultures es mengen a les altres, el món s’empobreix, i les conseqüències
són nefastes!
Salut i llibertat!
Marcús
El meu fill té 7 anys, l'he portat a dos partits de la selecció catalana, i el vaig dur a la manifestació del dret a decidir, comença a tenir certa consciència.
L'estiu passat estavem de vacances en un hotel de la platja que estava ple d'espanyols, en una d'aquestes es va posar a jugar amb altres nens, ell mai parla castellà a casa, ni amb els seu amics (som de la Noguera).
Quan va tornar de jugar amb els nens espanyols, li vaig preguntar, que tal te n'has sortit de parlar castellà.
I el nen va i m'etziba, m'ho he passat bé però, ja una cosa que no m'agrada, perquè he de canviar jo a la seva llengüa? Perquè no canvien ells a la meva?
Li vaig contestar quan siguis gran ja veuras el pa que s'hi dóna.
Potse els meus pares (ja molt grans) o algun acomplexat d'autoodi, li ves dit. Hem de ser educats fill meu.
"Puga" és totalment correcte i és molt usual parlar així sobretot al País Valencià. L'acabament en "a" d'aquest temps verbal era abans comuna, i tenim reminiscències al Principat en algunes frases fetes com ara "Al cel sia" (En lloc de "Al cel sigui" )
....com la majoria de la gent del nostre país ha tingut un ensenyament deficient en la nostra llengua agreujat amb la minsa presència de mitjans de comunicació visuals i escrits, no foteu!
Qui estiga lliure de faltes que llenci el primer Fabra!