Aquests dies, per la proximitat de les
eleccions, torna a sortir un d’aquells temes que demostren ben clarament quin
mal negoci fem depenent d’Espanya. Parlo, és clar, dels peatges de les
autopistes. (segueix...)
Sobre aquest tema se n’ha parlat força, però no sempre des de la bona perspectiva. Els peatges són un problema per als ciutadans del Principat (i dels Països Catalans en general) per dues raons principals: el model viari i el dèficit fiscal.
De models de vies ràpides, n’hi ha bàsicament dos: els gratuïts (Alemanya, Gran Bretanya, etc.) i els de peatge (França, Itàlia, etc.). I després hi ha aquest entremig de l’Estat Espanyol. En els altres països, o paga tothom, o no paga ningú. No hi ha discriminacions (excepte en casos singulars: grans ponts, túnels, etc.), i no es produeixen greuges comparatius. A l’Estat Espanyol, conviuen autopistes de peatge i gratuïtes (anomenades autovies) i a sobre estan distribuïdes de manera clarament discriminatòria en la perifèria peninsular. Això produeix un greuge, ja que els peatges tenen un cost elevat tant pels usuaris privats –que perden nivell adquisitiu- com per les empreses, que veuen així encarits els seus costos i perden competitivitat. Això podria no ser un problema greu si no vingués sumat a l’altre motiu.
Si tinguéssim un superàvit fiscal (com la majoria de comunitats autònomes espanyoles), es podria considerar que una cosa compensa l’altra. Malauradament, tenim dèficit fiscal. I gros. Així, arribem a una situació que no pot ser més perversa: els catalans paguem quatre vegades per circular en cotxe, mentre la majoria d’espanyols ho fan gratis (o quasi). Els catalans paguem, a través dels peatges, la construcció de les autopistes (ja amortitzada), el seu manteniment, i els beneficis de la concessionària (Abertis). Però també paguem l’IVA, i l’impost de societats. És a dir, que l’Estat no sols no fa als Països Catalans les autovies gratuïtes que fa a Espanya amb els NOSTRES diners, sinó que, a sobre, COBRA per no fer-les, i deixar que una empresa privada les construeixi, les mantingui, i guanyi uns beneficis d’escàndol. En resum, tant l’Estat com la concessionària hi guanyen molts diners. Els únics que hi perdem som els catalans.
Fins ara, no s’havia fet res, perquè ni el PSC-PSOE es plantejava contradir el PSOE en matèria d’autovies, ni a CiU li interessava contrariar la Caixa, accionista de referència d’Acesa. Només Esquerra s’hi ha oposat, cosa que li va costar que la Caixa l’escanyés amb els crèdits...
És evident que, amb un Estat propi hi sortiríem guanyant. Fos quin fos el model triat, ens estalviaríem diners. Com que no tindríem el dèficit que tenim, podríem optar per rescatar els peatges i tenir autopistes gratuïtes, o bé seguir tenint-los, però pagar menys impostos.
Ara, en canvi, com que estem en període electoral, ens trobem que l’Estat utilitza els nostres diners per fer-se el generós, i encara amb gasiveria. Així, el conseller Nadal diu que pensen en rebaixar els peatges de Mollet i Alella, però descarta la supressió del de Martorell perquè seria “massa cara”. En una cosa sí que tens raó, Quim: és massa cara. I ben dura.
Tothom al Catalunya-Euskadi.
Campanya: Jo també vull un estat propi.
Tinc una entranya sensació que en aquest partit de la selecció catalana de futbol que el proper diumenge 8 d’octubre, jugarem contra Euskadi, ens hi juguem molt, i tenim poc a guanyar i molt a perdre, si el Camp Nou no es veu ple, la patacada pot ser forta, i ja estem prou tocats pel tema de l’estatut, com per anar sumant més patacades.
En el meu entorn més immediat hi veig cert menfotisme, i el meu entorn no és precisament espanyolista, ans al contrari.
En els últims 20 anys les societats occidentals hem anat covant poc a poc una mena d’individualisme integrista que ha anat mermant l’esperit de col·lectivitat, del qual el catalanisme social, polític i cultural n’està patint les conseqüències de forma alarmant.
Hem arribat a l’extrem més delirant que proposar xerrades, conferencies, correllengües i actes reivindicatius en defensa de la nostra cultura i els nostres drets és polititzar la societat. Mentre que fer bicicletades, caraoques, excursions i botifarrades a l’aire lliure queda progre i cosmopolita, de fet estem caient en els panys que nosaltres mateixos ens posem.
Però tornant al partit, hem de tenir en compte que tota la crosta mediática hereva del franquisme com La Vanguardia, El Periodico, El Mundo Deportivo i l’Sport donaran informació del partit a la pàgina 86 i en un recuadret, com han fet en els darrers partits de la nostra selecció, i això per acabar-ho d’adobar.
Si nosaltres des de la xarxa no ens hi posem la situació de desencis pot ser total, per això des de l’enunciat “Jo també vull un estat propi”, cal fer una àmplia difusió del partit, i hem d’aprofitar per encarar-nos a la llotja de l’estadi on hi estaran tots els polítics –estem en precampanya- i reclamar els nostres drets col·lectius, aquells tan sacsejats pel menfotisme popular, i pels interessos dels lobbys de pressió.
I pensem que l’esport és la finestra més important d’obertura al món, de la nostra cultura i de retruc de la nostra supervivència com a poble, no hem de defallir, al nostre Parlament de Catalunya hi ha partits polítics que estan en contra de tenir seleccions com el PP i el PSOE, si caiem en el desencís tindran la feina més fàcil.
Com he dit abans aquest partit arriba en un moment molt complicat, per això cal omplir l’estadi, cal recordar-li al mentider, als seus sucursalistes, i al líder del regionalisme català que aquesta reivindicació és viva, que no ens hem pensem oblidar, i per això cal moure’s i utilitzar la xarxa per arribar on la premsa sotmesa als poders fàctics no ens deixarà arribar, perquè és la voluntat i el desig d’un poble.
D’un poble en moviment.
Col·lectiu 1707
Benvolgut amic o amiga
Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera.
Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos,
intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho
bé.
La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre
de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
T’hi apuntes?
Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia. En cas que fos millor el
15 ho canviaríem.
Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com
o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com
per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Salutacions sobiranistes,
Elliot Fernandez http://www.elliotfernandez.net
Quico Ventalló http://tristanydepinos.blogspot.com
Jo considero el Cotxe un luxe, una cosa es agafar-lo un cop la setmana i l'altre cada dia, molts gent considera rebaixar-se agafar el tren amb la xusma i prefereix gastar gasolina i peatges.
Per tan no ser pq tenim que fer carreteres de 6 carrils gratis pq els que avusen del cotxe no tinguin que pagar.
A més encara que fossin gratis, ho pagariem amb els impostos, i els turistes o camions no les pagarien i els camions són dels que més n'abussen i creen cues.
Jo estic per autopistes públiques però de pagament, és escandalos que siguin de pagament però per Abertis que està ple de ex-convergents, la caixa i ara tb el florentino.
És una pregunta que em faig, i perquè hi ha tanta gent al nostre país que es nega a veure l'evidència?
Es pot tenir tant autoodi?
Fins on arriba la nostra capacitat d'aguantar, i mirar cap un altre lloc?