Ja fa temps que aplico un mètode quasi infal·lible per avaluar si una acció, una tàctica, una estratègia, són útils per a avançar cap a la nostra sobirania, o si són una trista pèrdua de temps. Aquest mètode no és cap altre que mirar la reacció dels espanyols, especialment els furibunds. Si s’emprenyen de debò, és que anem bé. Si ens ignoren o, pitjor, ens donen copets a l’esquena, amb “talante”, malament: o no anem enlloc, o ens l’estan fotent pel darrera.
Ara, la Plataforma per les Seleccions Catalanes ha tingut l’encert de fer un anunci que no podia ser més clar i més descriptiu de la crua i dura realitat: si no tenim seleccions catalanes, és perquè els espanyols no volen que en tinguem. Punt.
La prova, com deia, que aquesta vegada hem tocat allà on pica és la reacció immediata, com impulsat per una molla, del PP. I, és clar, els nervis els han traït, de manera que els tics més autoritaris i espanyolitzadors han aflorat. No tinc tota la informació encara, però un diputat del PP a Catalunya, aparentment llegit i mesurat, com és el Daniel Sirera, ha demanat al CAC que n’ordeni la retirada de la tele perquè “genera exclusió i enfrontament entre els ciutadans”, mentre que un tal González, que es veu que fa de portaveu d’esports del PP al Congreso, l’ha qualificada de “xenòfoba” i “repugnant”.
Anem a pams: m’encantaria que el senyor Sirera m’expliqués per què la descripció de la realitat ha de generar “exclusió” i “enfrontament”. Quina és la part de l’anunci que no ha entès? O és que està a favor de la censura? Que potser no és veritat que els espanyols PROHIBEIXEN explícitament i amb tots els esforços que poden –fins i tot amb xantatges i altres maniobres fosques- que els catalans tinguem les nostres seleccions? Posats a fer, que ens expliqui per què denunciar això “genera enfrontament”, però no en genera que ens prohibeixin competir al nivell dels espanyols. Pel que fa a aquesta suposada “exclusió”, faria riure si no fes plorar: qui ha dit mai que els espanyols hagin de deixar de tenir seleccions? Els catalans volem les nostres, i els espanyols que facin el que vulguin amb les seves. Si algú exclou a algú, són ells qui ens exclouen a nosaltres de l’esport a nivell internacional, no nosaltres a ells. I pel que fa als qualificatius de “repugnant” i “xenòfob”, es desqualifiquen sols, i em reafirmen en allò que deia: anem pel bon camí!


Pau, m'agradaria matisar això de prendre les reaccions del nacionalistes espanyols com a mesura dels nostres avenços. Tinc la impressió que els espanyols que reaccionen així ho fan cada cop que nosaltres aixequem un dit sense demanar permís, independentment que l'acció de'aixecar el dit sigui molt o poc convenient per als nostres interesos.
Si això és així -i crec que per a molts d'ells ho és- són un bon indicador en el sentit que estem fent alguna cosa pel nostre compte, que prenem la iniciativa, la qual cosa és ja molt important en si mateixa, però no ho és tot. A banda de valorar la, diguem-ne, "natura" de l'acció cal també calibrar-ne l'efectivitat, i això vol també unes altres referències afegides.
I d'altra banda no hem d'oblidar pas que estem parlant d'una part dels espanyolistes, només. Hi ha un altre sector (el tarannàtic, permet-me la broma ;-)) que en comparteix els objectius però no l'estratègia. Aquests, externament, reaccionaran diferent encara que opinin el mateix i això ens pot despistar i fer que els passem per alt. I és clar, no sempre qui més crida és el rival més temible.
Ara, respecte de la campanya, molt bé, més clara i veritable no pot ser. I no ens hem de deixar despistar per tots aquests insults que fan anar els nacionalistes espanyols: no tenen res a veure amb el contingut de l'anunci, només tenen l'objectiu d'intimidar-nos.
En la nostra societat hi ha una sèrie de paraules que han patit un abús tan gran ("racista", "nazi", "masclista" i "xenòfob", pricipalment) que qualsevol manipulador pot fer-les servir per tallar qualsevol mena de discussió honrada i posar en una situació delicada a persones pefectament decents sense que l'acusador hagi de demostrar res. Els espanyols són perfectament conscients d'això i per aquesta raó ens les etziben contínuament, fem el que fem (bé, "masclistes" encara no, que no ens ho diuen, però donem-los temps...).
Per descomptat, cal que estiguem vigilants de les nostres accions per no actuar malament, però no val la pena que perdem un segon dubtant d'elles i donant-hi voltes i voltes (no ho dic per tu) pel fet que aquests ens acusin de no-sé-què. Ho faram fem el que fem!
Salutacions.
Un altre exemple: el PP, durant la negociació de l'Estatut al Parlament, van llençar campanyes de boicot i tot el que vulguis, mentre que després del pacte de la vergonya, es van limitar a una resposta "automàtica" contra Zapatero, però sense la virulència d'abans del 21 de gener.
Ara, amb això de l'anunci, els del "tarannà" aparentment no s'han emprenyat, però han fet que el seu butlletí intern -aquell que es ven als quioscos en versió castellana i la traducció al català- tregués el tema en portada dient que era una campanya "agressiva". S'han emprenyat, i tant que s'han emprenyat!
De cara al futur, doncs, hem d'aprendre a detectar no només les emprenyades més clares, sinó aquells comportaments que, encara que vulguin ser subtils, ens indiquen que allà els estem tocant allò que no sona. Tornant a aquest panflet disfessat de diari, porta dècades fent esforços enormes per fer passar la realitat catalana com a part de l'espanyola, però no es pot enganyar tothom tota l'estona. La gent no és imbècil, i una cosa tan senzilla com aquest anunci els pot tirar per terra anys i anys de feina per fer passar bou per bèstia grossa. De fet, fa temps que van perdent lectors...
Tindrà un impacte molt gran i positiu en la població. Explica d'una forma clara i contundent perquè no podem tenir seleccions esportives nacionals participant en competicions internacionals: perquè les diverses federacions espanyoles i el govern espanyol no ho permeten. Clar i català!