Tot té una raó de ser. I, en una pàgina web, tot té un espai premeditat. O, així hauria de ser, si tenim en compte el què transcric a continuació. [...]
En una de les píndoles culturals (20/09/2006), que emet constantment iCat fm, es parlava d’un interessant estudi sobre l’ordre que segueix l’ull humà a l’hora de llegir una pàgina web. Diu així:
“Encara que ens
sembli que seguim el traçat de les lletres i del text, quan obrim una pàgina
web ens fixem en uns punts molt concrets de la pantalla per un ordre que
sempre és el mateix i del qual no en som en absolut conscients.
Així ho ha determinat
un estudi científic, que ha descrit el traçat que l’ull humà segueix en
obrir una pàgina web.
D'entrada a dalt a
l'esquerra, després una ziga zaga fins a la part inferior de la pantalla, per
acabar fent un angle recte i pujar per la columna dreta. Aquesta informació és de gran valor per a les
empreses que posen els seus anuncis a la xarxa, perquè així poden saber quin és
el punt estratègic on col·locar els banners publicitaris. Aquest traçat està
relacionat amb la nostra manera de llegir, de dalt a baix i d'esquerra a dreta,
de manera que no totes les cultures del món reprodueixen el mateix recorregut.
Aquesta distribució dels punts més vistos de la pantalla té una correspondència força directa amb les teories de la percepció de la Gestalt, les lleis psicològiques que ja determinen en bona part la distribució de la pantalla de televisió o les pàgines dels diaris. En aquesta ocasió The Poynter Institute, un institut de periodisme de Florida, ha estat qui ha fet els estudis, aplicats directament al cas d'internet.”
Més info en aquesta notícia de Vilaweb (26/09/2006).
Salut i llibertat!
Marcús | Marcús Media
No he entrat a informar-me com han fet
l’estudi, però la observació que fas em sembla interessant. Evidentment, quan
llegeixes (o mires) un web, et pots trobar que has de baixar la pantalla i/o
moure-la a dreta i/o esquerra, per a poder trobar el què busques o per veure
tota la informació que el web t’ofereix. El què veig més sovint, és que la
informació de lectura ràpida s’acostuma a posar al mig, i la informació que
necessita una lectura més atenta o informació complementària, s’acostuma a
posar als costats. Per tant, potser el camp de visió central és el primer que
es veu, però no és qüestió de posar un banner publicitari al mig de la
pantalla, per això s’ha inventat la publicitat “torracollons”, la que
s’obre en una pantalla nova i et tapa la que t’interessa. Per fer-ne una prova,
només cal visitar webs com els de La Vanguardia i El Periódico, on constantment
surt aquest tipus de publicitat. Dit això, l’estudi deu voler deixar constància
de la tendència que pren la vista humana davant de la pantalla, però hi ha
factors com el que exposes, que fan que sigui més complex fer-ne una lectura d’aquest
tipus que, potser, podríem definir com a simplista. Tot i això, és important
tenir-la en compte a l’hora de distribuir la informació i/o la publicitat.