A veure... què és una condecoració ? Què es pretén amb ella ? ¿ Ha de ser una mena de rifa de Nadal, on els premis grossos sempre cauen als amics, i després es deixa una mena de pedrea per cobrir certes quotes políticament correctes ?
Novament, hem deixat passar l’oportunitat de ser un país normal i ens hem comportat com una regió de fireta. La Creu de Sant Jordi ja té menys valor que les medalles del Màgic Andreu. Podrien donar-ne dues alhora, allò de una por tonto, y otra por si la pierde.
L’Ordre de l’Imperi Britànic, la Legió d’Honor francesa... inspiren respecte a tothom. No les donen en funció de quotes de sexe, edat, lloc de naixement o filiació política. Amb CiU, si més no, tenien una certa funció “normal” de reconeixement públic. Des de Tripartit, la condecoració ha quedat tan degradada que aviat hi haurà un mercat de revenda de Creus als Encants. (...)
Quin sentit té donar-ne a grapats ? Què es treu devaluant-la i convertint-la en una mena de festeta social de tercera divisió ? Guaiteu alguns dels importants i egregis “beneficiaris” de la rifa 2.006 :
Anna Balletbó (diputada socialista), Johan Cruyff (sobre tot, per la seva integració lingüística), Odón Elorza (batlle socialista de Donostia), Antonio Franco (periodista socialista), Javier de Godó (agraïment a La Vanguardia pels serveis prestats), Josu Jon Imaz (polític del PNB, suposo que és la quota d’ERC), Andreu Mas-Collell (conseller d’ERC expulsat del Govern Maragall fa quatre dies, se suposa que per dolent), Ricard Pérez Casado (alcalde socialista de València), Miguel/Miquel Roca/Roca (“pare” de la Constitució espanyola –jo vull ser orfe, en aquest cas-), Narciso/Narcís Sierra/Serra (socialista), Marina Subirats (regidora filo-socialista de Barcelona),
Penso que, veient aquesta llista, en manquen alguns : José Luis Rodríguez Zapatero (socialista, pel compliment de la seva promesa en relació a l’Estatut), Pasqual Maragall (socialista, per haver defensat amb fermesa l’Estatut aprovat pel Parlament), Pepe Montilla (socialista, per haver fet de pont entre el PSOE de Madrid i el de Barcelona en la negociació de l’Estatut), Pepe Zaragoza (socialista, per la seva hàbil campanya al referèndum de l’Estatut explicant que Sí guanya Catalunya – No guanya el PP), Enrique Múgica (socialista, per defensar-nos del mal Estatut que hem gosat aprovar), Alfonso Guerra (socialista, pel seu ajut impagable a l’hora de “compactar” l’Estatut).
I per mantenir les quotes habituals, Doña Cristina de Borbón (perquè va dir tres paraules seguides en català un dia), Elvira Lindo (filo-socialista, per haver llegit desinteressadament el pregó de Barcelona), Isabel Pantoja (per la seva aportació a la multicultura catalana) i Boris Izaguirre (perquè cal omplir la quota “gai”, i va treballar a Crónicas Marcianas, programa fet a Barcelona per Gestmusic, productora amb seu a Barcelona i dirigida pels socialistes de La Trinca).
Uns maleïts premis, per definició, són una injustícia; però si a sobre els donen uns partits polítics, siguin els que siguin malament, i encara més malament si es amagant-se sota la capa de solemnitat i prestigi d'un govern.
Quan estava CIU la dignitat del premi era si fa no fa la mateixa que ara (que consti que el PSC em revol les tripes que no vegis amb els seus cosmopolitismes). Se't veu el llautó, botxí; fins i tot uses el llenguatge cutre de la dreta: "Des de Tripartit, la condecoració ha quedat tan degradada". No sé si dir Tripartit ha estat un lapsus lingüe teu, botxinet, perquè després ja dius PSC directament; i si no ha estat un lapsus explica'ns què diantre de culpa tenen ERC i ICV en aquest patetisme que apuntes?
Els premis aquests, però, són quasi que tan poc dignes com el Nobel, amb qui suposo que tots els compareu. A qui li han donat el Nobel?: per exemple, al Walessa com a premi Nobel de la Pau, un piquetaire (que ja em sembla bé que ho sigui, però mostra de "pau" no crec que ho sigui un piquet) només perquè era anticomunista. De fet el premi Nobel de la Pau durant la Guerra Freda s'hagués pogut dir Premi Mac Arty, famós caçador de bruixes comunistes i d'altres que no eren gens. També de la pau, als gestadors d'aquest procés de pau a Palestina, procés que va tant bé com apuntava la natura militar dels qui el gestaren. El de literatura a escriptors de segona talla (no sempre, remarco) i pràcticament sempre de llengües majoritàries (darrerament un indú que escrivia en anglès, això sí).
Nens, un premi no és un reconeixement, s'hi assembla més a una condecoració militar "por los servicios prestados".
1- Posats a comparar, a diferencia dels Nobel, atorgats per una institució privada, la Creu de Llautó Sant Jordi la dóna la Generalitat, o sigui el Govern Regional. Per això representa el Govern i la seva opinió, i per això he dit que els dóna el Tripartit (Tripartit en 3/4 parts del temps des de l'atorgació anterior, i Bipartit només en el darrer quart). I per això, com bé dius, posteriorment expresso que la majoria de beneficiaris són socialistes, amb les corresponents quotes dels altres. No veig que el que tu dius sigui tan contradictori amb mi.
Però hi ha, sobre tot, una diferència : els Nobel són premis (privats). El "Llautó" és una condecoració (pública). No és el mateix. Més ben dit, no té res a veure.
2- Dels Nobel, parles del de la "Pau". Totalment d'acord amb tu. El de la "Pau" (?) és fonamentalment un premi polític, i per això està tan degradat (recordem alguns beneficiaris : David Trimble, Arafat, Menahem Begin, Kissinger...). Cap d'aquests personatges té res a veure amb el pacifisme.
Suposo que dir que els Nobel són privats és una manera de parlar, quan qui clava la medalla és un cap d'estat. Han estat els premis polítics d'occident, i no representen només a l'acadèmia com es diu. I si realment et creus que són privats, perdona si et sents insultat, però ets un ingenu.
Però és que no anava aquí i si vols parlem dels "honrosos" premis de l'ordre de l'imperi britànic o la legió d'honor francesa i són la cosa amb més càrrega ideològica que hom pot pensar. Per dir-ne dos, apostar per Bertrand Russell és una posta de postura política en el món de la filosofia. Apostar pels Beatles va ser un toc de simpatia amb les noves generacions i una promoció cultural de l'anglofonia via pop.
Els premis sense tenen càrrega política, una altra cosa és que a tu no t'agradi la que toca de torn. Si jo instituís un premis que pagués de la meva butxaca també ho faria; jo n'instituiria uns de literaris en què no es tindrien en compte obres en anglès, francès, castellà, rus, swahili i àrab, només tenint en compte llengües minoritzades. Creure'ns que existeix "objectivitat" és o ser un ingenu o un cínic.
Penso que la polèmica no està en triar de manera neutra i objectiva. Crec que ningú ho ha dit això. Ben al contrari les critiques són dues: 1- Es donen a carretades, devaluant així el seu valor i 2- Si és la condecoració que dóna el govern de Catalunya ha de premiar gent o institucions que s'ho mereixin, no a qui representi tot el contrari o que no tingui cap altre mèrit que "ser amic de".
I ja que parleu dels Nobel, jo vaig anar al Centre del Nobel de la Pau a Oslo. Entre la informació que trobaves veies, ho deien clarament, que la concessió d'aquest guardó a segons quina gent (aquests que anomeneu) va provocar fortes polèmiques en el si de la institució arribant en algun cas a mostrar de manera pública la disconformitat de bona part dels delegats a triar el guardonat, en alguns casos es va arribar a la renúncia. Contrasta això amb el fet que aquí no protesta ningú. Tothom ho dona per bo.
Ja que no som un país com cal, millor agafar's-ho amb humor. Els teus comentaris sobre els agraciats i les quotes són magnífics. Paga la pena llegir una crítica de quelcom que emprenya i puguis riure alhora. Enhorabona.
Pel que fa a la llista de personalitats no guardonades aquest any, tranquil. Ja arribarà el seu dia...
Una puntualització, però: Andreu Mas-Colell va ser conseller independent en el darrer govern de Pujol, ningú no el va fer fora i el país aniria millor amb consellers com ell. Per cert, és l'únic dels receptors de la creu de Sant Jordi que tranquil·lament podria o pot rebre algun dia un premi Nòbel (el d'economia).
L'entomòleg Botxí coneix a tot el món. "Sap" la veritat de cadascun i posa a cadascun l'etiqueta que li correspon. Què bé classifica! És tota una autoritat.
Però qui li haurà atorgat a aquest nazi de raça l'autoritat per a erigir-se en jutge del món? Si hagués molts com aquest, estaríem en la Cambotja de Pol Pot. Si pogués ens afusellava a gairebé tots.
En Botxí juga a fer-se el nazi (això que tu anomenes nazi), i des de la seva llibertat nazi reparteix a destra i sinistra, a dreta i esquerra -més a aquella esquerra (PScOE) que s'assembla a la dreta, diria jo- amb un encert, tu ho has dit, gairebé d'entomòleg. Pots estar d'acord o no amb la seva classificació, però en una cosa té més raó que un sant: el desprestigi absolut de la Creu de Sant Jordi com a distinció des que la gestionen els socialistes.
És un pas més, un acte més de tots els que formen part de l'estratègia socialista pel que fa a Catalunya i les seves institucions: l'intent sistemàtic de rebaixar el país a comunitat autònoma, ens metropolità o congragació regional sense cap projecció ni crèdit en cap àmbit. Busquen la disolució de la catalanitat com a signe d'identitat, com a forma de vida i pensament. I no pas perquè odïin el català o els catalans, no... Simplement, saben que només desgastant, minant sense descans i en cada avinentesa la consciència de país, els catalans acceptarem de bon grat disoldre'ns en l'espanyolitat i pararem de posar pals a les rodes d'una hispanitat que sens dubte funcionaria millor -com ha demostrat la selecció de bàsquet- amb l'esforz conyunt de tots els españols.
D'entrada, hauríem d'avergonyir-nos d'anar repartint pel món amb tota pompa i solemnitat una medalla que no té cap valor. Ah, té valor, la Creu de Sant Jordi? Doncs tranquils: mireu el quadre d'honor d'aquest any. I l'any que ve, si d'en Montilla depèn, més, tu.
Lluís,
Jo de tu hagués intenta argumentar. Hagués agafat l'últim lliurament de creus del govern convergent aviam si es podia comparar. No ho has fet. No ens has donat arguments. No tens cap credibilitat. Deus ser periodista.
Però on anem per aquest camí? A aquest país seriós, respectat, enveja d'Europa i el món que somieu? Estant la ciutadania sotmesa a l'escrutini d'uns quants tarats que s'autoproclamen entomòlegs oficials de la Pàtria. Per favor, desperteu d'una p. vegada. Però qui sou vosaltres per dir que els receptors de la Creu de Sant Jordi, o qualsevol altre ciutadà pagador dels seus impostos, són indignes o que enfonsen el prestigi de la condecoració.
El problema no és el tema que discutiu, sinó la metodologia i els ridículs papers de classificadors que us atribuïu.
Primer, gràcies pels comentaris, des de la discrepància.
Segon, jo no he classificat ningú que abans no s'hagi "auto-classificat". Simplement he afegit "socialista" al costat de noms de persones amb evident militància socialista. A mi no em "classifiques" si em dius "independentista", perquè sóc jo el primer que jo diu.
Tercer i final, com a català i opinador (per això tinc el Bloc) tinc dret a donar la meva opinió. Tu també, per suposat, i per això discrepem democràticament. I opino que la degeneració de la vàlua de la Creu de Sant Jordi és paral·lela a la de les persones que l'atorguen.
Lluís ets un acomplexat de pasucatamboli, grinyoles pels quatre costats, desconec la teva ideologia política, però pel que escrius sembles proper als babaus d'ICV, o als feixistes del PSOE.
Botxi és tot un referent, i les seves opinions encara que semblin frivoles, desperten certa ironia i reflexió, i diuen veritats com a cabassos.
El problema que teniu els progres, és que us penseu que teniu la veritat absoluta.
Un altra cosa, els progres sou l'autèntic càncer d'aquest país, heu creat una cultura de la tonteria, l'estupidesa, la ganduleria , la manca de sentit crític, i heu fet molt mal a l'autoestima d'aquest país.
Sou els creadors de la cultura del babauisme social que pateix Catalunya.
Endavant botxi.
Em sembla que estas presupossant certes coses del tal Lluís que són més fruit dels teus prejucidis que no del que pot ser ell en realitat. No el conec i donat les poques dades que se'n desprenen de la seva signatura és com si fos anònim. Tot i així el terme babau trobo que li pot escaure d'allò més bé.
Pel que fa a l'article em sembla correcte el raonament que una condecoració ha de correspondre al reconeixement d'uns mèrits determinats. Per tant com més dificil sigui d'aconseguir un guardó més valor tindrà donat que al receptor se li suposaran uns mèrits dificilment assolibles per a tothom. Si comencem a repartir-ne a discrecció voldrà dir que:
a) o bé el guardó es devalua i no te més valor que una xapa d'una mitjana
b) o bé que tenim una societat amb uns nivells d'excel·lència súblims en diferents àmbits de la vida, enveja del món sencer i bressol de les genialitats clarividents que porten la torxa de la gran marxa cap a un món feliç, intel·ligent, just, solidari i en pau, capdavantera en excelses literatures i avançats descobriments científics.
(Marqueu allò que correspongui)