Fa dies que vinc advertint del gir republicà cap a tesis partidàries de l'anomenat pacte nacional [Proliferen les veus pel pacte nacional i El gran dilema d'Esquerra... o no]. ERC no podia presentar-se a les eleccions de Tots Sants amb la idea assumida entre l'electorat independentista que el seu vot servirà inevitablement per fer President José Montilla i reeditar el tripartit d'esquerres encara que el candidat nacionalista Artur Mas guanyi còmodament a les urnes. L'equidistància de la campanya de fa tres anys ha evolucionat cap a una pèrdua d'innocència, que va escriure Salvador Cardús, i això comporta una nova estratègia.
L'entrevista de Vicent Partal al presidenciable republicà Josep-Lluís Carod-Rovira emesa avui per VilawebTV [aquí el reportatge sencer, de 16 minuts] certifica aquest cop de timó estratègic. Segurament la pressió demoscòpica hi ajuda. "Jo crec que aquesta vegada el pes del resultat electoral serà bastant definitori. Si l'electorat s'expressa amb claredat i envia missatges clars dels resultats finals que obté cadascú, de quin paper juga Esquerra per exemple...És a dir, al final jo crec que l'única consideració serà: hi ha sociovergència al govern o Esquerra al govern." Cal veure si aquest posicionament del president d'ERC és compartit pel seu número 2 a la candidatura, el secretari general del partit, Joan Puigcercós.
Esquerra ve d'una sortida traumàtica del Govern que va formar decisivament, convertint Pasqual Maragall en President. José Montilla no és Maragall. De la mateixa manera que Artur Mas tampoc no és Jordi Pujol. Quedi clar. Però ignorar sistemàticament la voluntat de les urnes, per molt legítim i legal que sigui un pacte postelectoral, pot tenir greus riscos de fractura interna. Una manera d'estalviar-se la complicadíssima elecció entre el pacte nacional o el tripartit és traspassar la decisió a les urnes, que són els ciutadans al capdavall. Així els independentistes poden estalviar-se una trencadissa interna que alguns ja preveien per l'endemà de l'expulsió del Govern o l'endemà del referèndum de l'Estatut.
Web del candidat Carod
El reposicionament dels republicans, a qui poden seguir acusant de falsos -per part de CiU- i de traïdors -des del PSC i ICV- va acompanyat d'un bàlsam demoscòpic. I d'una ofensiva virtual. De fet, aquesta tarda Carod presentarà el seu nou web com a candidat. D'altres candidats republicans, concretament el cap de llista per Tarragona, Ernest Benach [el president del Parlament blocaire], també en prepara un, de web de campanya.
Nous blocs republicans
La bloquesfera d'ERC i les JERC creix sostingudament. Avui incorporo el bloc del portaveu de les JERC del Baix Llobregat Miquel Salip.
La família dels confidencials també augmenta, amb l'entrada en escena de Diari Republicà, d'autoria desconeguda -fet que no m'acaba d'agradar- però fàcilment associable a l'òrbita independentista. Fa bona pinta. A Busot li surt un competidor. O, depèn de com es miri, un complement.
De l'entorn republicà em fan arribar un parell més de bitàcoles. Padam-padam i el bloc de Joan Cotxà, de Celrà. No sé (encara) si Cotxà és militant republicà, però els enllaços que hi té són de destacats blocaires d'Esquerra.
Ben meditat està! El nom no fa la cosa i les popostes vaticanistes d'en Duran m'agraden tan poc com les d'en Carod. Vull dir que que el meu nom sigui Jesús no vol dir que un servidor sigui demòcrata cristià, de la mateixa manera que, malgrat que vostè el nom de Tristany, no vol dir que vostè sigui carlista. L'últim incís anecdòtic: els orígens d'Unió són carlistes...
Amb tot, aquestes pressumpcions de l'esquerra -nosaltres tenim la raó i els altres estan equivocats- estan més aprop de Roma que no pas ho pugui estar en Duran.
per a ser sobiranista s'ha de militar a ERC? Els dogmes, per a l'esquerra i l'església. Salutacions cordials.
Potser és millor que no hi hagi pacte nacional. Podria recordar aquella bajanada de pel·lícula anomenada "Dos tontos muy tontos".
Fent un google es pot veure que en Joan Cotxà és d'ERC
Quines ganes d'enganyar la 'bona gent'. Si el tripartit suma, fareu President Montilla. Les raons són meridianes: cap de les excuses que justificaren l' "acord estratègic" del 2003 s'han acomplert: el PSOE d'aquí segeuix igual de lluny del catalanisme que abans; els 'sectors socials no representats' pel Govern de la Generalitat (reminiscència del 'turnismo' espanyol?) ja veieu amb quin entusiasme anaren a votar (el signe és el de menys) l'Estatut; i, sobre tot, i principal 'motor de canvi', CiU no ha desaparegur ni s'han barallat.