Els orígens:
Kitsch
(Banyoles, 1985) és un grup de rock amb més de 20 anys d’història, amb alts i
baixos provocats per les circumstàncies, sovint incompresos, i sempre
reconeguts per la crítica més exigent del país i de més enllà. [Continua,
amb música per a escoltar, inclosa]
Lluís Costabella (guitarrista i
vocal) i Joan Pairó (baixista i veus) van fundar Kitsch el 1985
a Banyoles, uns anys abans d’iniciar-se el boom del Rock Català, que van
enganxar durant els tres primers àlbums, i que va tenir com a moment més àlgid
el concert a la Sala Zeleste 1 (21 de febrer de 1992), el qual va ser enregistrat
en l’àlbum “Kitsch III en directe”.
El 1986, Xicu Vilanova (bateria) s’afegeix
al grup, i s’hi està durant els primers anys daurats de la seva llarga i
accidentada carrera.
Les maquetes:
Previ a tota la discografia oficial del grup, hi ha dues
maquetes amb la majoria de temes històrics del grup, però amb una sonoritat
molt diferent, molt propera a The Cure en més d’una ocasió (fins i tot en
l’estètica del grup): Les Mosques (1987) i Capsa de Trons (1988).
Recentment s’han reeditat en CD i, si no vaig errat, van tenir un èxit rotund
de vendes en terres gironines.
[Oració,1990
(vídeo clip)]
[Oració
II, 1990 (vídeo musical)]
[Presó mental,
2005 (vídeo)]
De trio a quartet, comença el reconeixement:
El trio es converteix en quartet l’any 1989, amb
l’entrada del guitarrista Bep Gabruleda.
El 1990 apareix el primer àlbum del grup: “Kitsch”.
Com es veurà, la resta d’àlbums han portat el nom homònim del grup seguit de la
numeració, amb una única excepció.
El 1991, apareix el segon àlbum en estudi del
grup: “Kitsch II”.
El 1992, en una de les malauradament poques
actuacions a l’estranger, actuen a l’Auditori del Kremlin de Moscou (Rússia),
convidats per la TV Constantino, i es posa a la venda el CD “Kitsch III en
directe” (Zeleste, 21 de febrer de 1992).
[Déu i el gos,
1991 (vídeo clip)]
[Art de trair,
1991 (vídeo clip)]
[Nocturn,
1991 (vídeo clip)]
[Confessió,
2004 (vídeo)]
Comença la deriva pel desert:
El 1993, a l’últim moment i per problemes
polítics, es tira enrera una gira de 15 concerts per la Xina, Xicu Vilanova
abandona el grup i Kitsch decideix abandonar la discogràfica Audiovisuals
de Sarrià. Comença l’etapa més negre del grup. Gairebé inactius, sembla ben bé
que hagin desaparegut del mapa musical.
Un àlbum d’impàs...
Dos anys després, el 1995, publiquen Kitsch IV
(Discmedi), un disc ple de ràbia marcat per les circumstàncies que els va tocar
viure. És el disc més dur i cru del grup de banyoles.
El 1996, seguint la mateixa tònica, apareix Kitsch
V (Música Global). Un disc més pop, però amb alguns detalls que assenyalen
cap on aniran els trets en la nova etapa daurada del grup que està a punt
d’aparèixer.
[Al carrer llarg,
1996 (vídeo clip)]
1er intent de recuperació de l’èxit:
El 1997 participen al Doctor Music Festival i
estrenen el “1er curset d’iniciació al fracàs”, un espectacle
audiovisual pensat per a teatres i petits espais, amb cançons inèdites i molt
diferent a l’estil que ens tenen acostumats. Posteriorment es convertirà en CD
(Sublim Records, 1998).
El 1999, Bep Graboleda abandona el grup.
Nou mil·lenni, nous èxits. Però, es
converteix en un grup de culte?
El 2000, Kitsch estrena la formació actual -per
mi, la més reeixida i madura de la trajectòria del grup-: Lluís Costa
(guitarra), joan Pairó (baix i veus) i Lluís Costabella (guitarra i veu).
El 2002, apareix el CD “Kitsch 7”, i
s’incorpora al grup l’Àngel Abad. I, el 2003, poc temps després, apareix
el CD “Kitsch 8”. Els nous temps són molt prolífics per a iniciar una
nova etapa plena de bones cançons, més elèctriques i tranquil·les.
[Crisis]
[Oceà]
[El
far]
[Oceà,
2002 (vídeo)]
[Glaucoma,
2003 (vídeo)]
[Desdeny,
2004 (vídeo)]
[Glaucoma, 2004
(vídeo sobre com es va fer)]
[Aurora,
2004 (vídeo)]
Què ens depara el futur?
El 2004, en plena promoció del Kitsch 8, es
comença a gestar l’espectacle “Kitsch Electrokàustic” (presentat per
primer cop al Festival Acústica de Figueres), una mescla de música acústica i
elèctrica que sorprèn amb alguna cançó nova com “Noche” (poema de
l’argentina Alejandra Pizarnik).
Temes inèdits i rareses:
[Noche]
[Le
mal]
[Juglar]
Salut i
llibertat!
Marcús
Va ser tota una aventura anar quatre nois de divuit anys fins a Banyoles en un dos cavalls vermell per poder-los sentir en directe en una discoteca de mala mort on, després del concert, una mena de ionquis xutats ens van amenaçar i vam haver de fugir cames ajudeu-me.
I al concert de Zeleste, hi érem. Vam fer una pancarta amb un llençol vell, però vam fer curt de tinta negra. Era un grup molt gòtic! Els nostres crits es deuen sentir per alguna banda al disc Kitsch III.
Després els vam perdre la pista alhora que els nostres camins es separaven.
Com
m'hagués agradat poder ser-hi el dia de Zeleste! Quina enveja,
una gran concert! Gòtic, punk... No sé què tenen
els Kitsch que m'agradin tant, perque jo no en sóc pas massa
gens de gòtic ni punk, potser els temes, l'originalitat, no ho
sé, però se'ls ha de reconèixer d'alguna forma,
s'ho mereixen.
Salut!
Marc
(també de Terrassa)
M'agrada la teva revisió de la història del grup.
Ja ha sortit l'Electrokàustic! (Comentari)
Hi ha hagut problemes amb el format del comentari. Estava enllaçant, entre parèntesi, a:
http://horitzons.blogspot.com/2006/10/kitsch-publica-el-seu-electrokustic_05.html