El Racòmetre atorga un diputat més a CiU, en la seva segona entrega setmanal [el pdf, de 5 planes]. Un escó més pels nacionalistes, i un menys pels ecosocialistes respecte l'anterior enquesta. A sis setmanes de les eleccions, i amb totes les prevencions possibles: la federació nacionalista sortiria clarament victoriosa de la cita amb les urnes per Tots Sants. Un aventatge de 15 o 16 escons en relació als socialistes. No obstant això, el tripartit d'esquerres sumaria majoria absoluta. Per als republicans de Josep-Lluís Carod, seria més difícil investir José Montilla President amb un diferencial de 15 o 16 diputats a favor d'Artur Mas. Però no impossible.
Aquest serà el gran dilema d'ERC. Sembla que els independentistes no rebrien cap càstig, que els nacionalistes es recuperaran amb força i que els socialistes no acabaran de triomfar amb el canvi de Montilla per Pasqual Maragall. La Iniciativa de Joan Saura rendibilitzaria -amb 3 diputats més- l'acció de govern i potser pescaria entre maragallistes descontents. En canvi, els conservadors de Josep Piqué van a la baixa, i en perdrien 3. Els Ciutadans de Catalunya [web i bloc] no obtindrien escó, segons l'enquesta de RAC1. Es quedarien en pilotes. Com apareix Albert Rivera, advocat de 27 anys (el del cartell), que serà finalment el presidenciable de Ciutadans. Albert Boadella i Arcadi Espada s'han esfumat, mentre que Francesc de Carreras tancarà la llista simbòlicament. L'experiment taxidermista, a dia d'avui i segons el Racòmetre, no obté els 70.000-80.000 vots necessaris per obtenir diputat per la circumscripció de Barcelona.
Així les coses, el més probable és que es reprodueixi el puzle de fa tres anys. Amb la diferència que els socialistes, malgrat disposar del govern espanyol i tenir d'aliat (?) José Luis Rodríguez Zapatero, anirien a la baixa. Això permetria a Esquerra renovar el Tinell, però amb condicions a l'alça. Montilla es trobaria en la disjuntiva: cap de l'oposició o President amb un Carod i un Saura crescudets. Tot el contrari del que pretén el carrer Nicaragua: governar còmodament.
Esquerra tindria -sempre en aquest escenari hipotètic- la complicada elecció sobre la taula: fer President Mas i apostar pel pacte nacional -en contra de l'estratègia iniciada al Tinell per fer el Govern Maragall- o reeditar un tripartit que aniria a la baixa a les urnes. En clau presidencialista la tria seria Mas o Montilla. Però això no són eleccions presidencials. La tria, doncs, seria entre CiU o PSC-ICV.
O no. Perquè una altra hipòtesi és que el guió de La Moncloa segueixi el seu camí inescrutable, i que Esquerra es quedi amb un pam de nas. ¿O és que ara, que s'acosta la campanya, ja s'ha oblidat allò de la sociovergència? Una sociovergència amb Mas de President, perquè descarta la conselleria primera. Però Piqué s'ha proposat seguir fent-li la guitza. I això dóna ales a Montilla, que, malgrat els seus defectes, té una virtut: tothom en parla.
Anotacions recents relacionades
> Pere Aragonès, portaveu de les JERC: No és equidistància, és diferència.
> Narcís Sastre, militant d'ERC a Girona: L'endemà de les eleccions.
> Jordi Casals, regidor d'ERC a Torelló: El bipartidisme sociovergent. Somni d'una nit d'estiu?.
> Pau Comes, dirigent d'ERC a Osona: Sobre equidistància i altres distàncies.
> Gustau Navarro, professor universitari i "el" blocaire de l'Alguer: Il potere logora chi non ce l'ha.
> Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: No utilitzeu el nom del President Maragall!.
> Xavier Tomàs, militant de CDC: La campanya que ve.
Apostes: la porra de Marcús i Betfair
> Marc Roca: Porra Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.
> Betfair: Presidente catalán.
Francesc
E. no té cap dilema. El que escriviu són cabòries. Tot això que dieu és el que voleu fer creure però, a l'igual que la 'onada sobiranista', em sembla que aquest també és un missatge encriptat ensopegant a tort i a dret dins una bombolla. Al carrer, hi ha vida, i la història, parla. E. reeditarà el tripartit ja que l' "acord estratègic", això és, enviar CiU a l'oposició perquè es baralli i desaparegui, no s'ha acomplert, de malament com ho ha fet el tripartit. Així doncs, es necessària una altra oportunitat. De prejudicis, en podeu fer servir els que vulgueu. La realitat, és aquesta.
Frase impagable, aquesta de "la realitat, és aquesta". Impressiona veure tantes conjetures improbables i teories de la conspiració juntes per a acabar amb aquesta frase.
Et faltava afegir aquella altre frase impagable de l'Acebes "... y quien diga lo contrario es un miserable".
CiU ha pres tots i cadascun dels passos que l'han portat on és ara. Si això no agrada a la militància, que mirin cap a amunt als líders que han pres totes aquestes decisions pintoresques. És molt reconfortant revolcar-se en la conya de l'enemic extern i la teoria de la conspiració, però si en vols treure res de net comença preguntant-te perquè tants dels que van fundar CDC han fotut el camp o bé on militaria avui en Trias Fargas, si fos viu. Per contraposició, l'Alavedra, en Prenafeta i co. hi segueixen ben actius i mangonejant a tot tren.
Naturalment que es poden fer conjetures.... però que jo no dic que això sigui la realitat !!! No veus la diferència o no la vols veure? En fi, agrairia que anessis al fons de la qüestió enlloc de fugir d'estudi.
Mangoneo Mangoneo, però tranquils ve superMas a salvar Catalunya amb el seu estatut ... que en 2 dies que duu ja s'ha vist pel que serveix (aeroport, renfe, més diners?).
La meva predicció (gens científica és clar) és que hi haurà govern CiU-PSC. En aquests casos acostuma a haver-hi el pacte que diu que la Presidència l'ostempta el partit guanyador (en vots o escons? aah!). O sigui que val més que si guanya CiU ho faci de carrer perque si no encara riuriem veient com CiU fa President en Montilla.
ERC quedaria fora del govern i com a principal grup de l'oposició cosa que, no ens enganyem, els aniria molt bé per a madurar i consolidar el seu projecte (Que la imatge que ha donat ERC al govern ha estat d'ingenuïtat i inexperiència). I, ben gestionat, és una magnífica plataforma de futur per a quan els dos partits del govern sociovergent estiguin cremats de tant barallar-se entre ells.
ICV queda com sempre, partit amic del PSC que alhora li menja terreny. I en aquest cas estaria fora del govern (si accedissin a entrar estaria bé sentir les explicacions que en donen)
PP va de baixa en picat. Ni tan sols sumant els vots que s'atribueixen als Ciudad-anos arribaen als nivells anteriors (i a més aquest nou partit segur que recull ex-votants del PSOE també).
Molt em temo, Saül, que l'advertència que fas sigui del tot certa. Tot això de pressionar ERC per a que digui amb qui pactarà o deixarà de pactar em sembla una calculada maniobra de distracció per a amagar que l'escenari més probable és el d'un pacte CiU-PSC. Tant a uns com als altres els hi interesa més que un pacte amb ERC. És així de senzill.
Jo crec que les grans incògnites, en realitat, son dues. La primera és si el PP i CiU obtindran majoria suficient per a investi Artur Mas, perquè en cas de que sigui així jo no tinc cap mena de dubte de que tornaran a pactar. La segona és si un hipotètic govern CiU-PSC será una trinxadora o comptarà amb una oposició forta. I la única oposició forta a la sociovergència que es pot fer tant des de l'esquerra com des del catalanisme és la mateixa: la que representaria ERC.
Lluís, em sembla que l'encertes amb el teu anàlisi. A Erc no pintaran res per formar govern. El pes dels interessos comuns entre PSC i CiU els empenyen a entendre's entre ells.
Abans es podien entendre sense pactar formalment: CiU a la Gene i els altres a l'Ajuntament i a Madrid... tenien dos esferes de poder des de les que mantenien l'status quo (la cosa només tremolava quan els sociates locals tenien veleitats d'ocupar l'esfera dels convergents).
Ara la baixada en pes electoral dels dos (relacionada amb el sorgiment d'un nou espai electoral indepe), els obliga a formalitzar la seva relació (com una parella de fet, vaja!).
Salvador ens feia un bonic copypaste dels argumentaris de Ciu (que ja en l'original són bastant pobres), però obvia una dada clau: en temes de fons CiU és més propera al PSC que a Erc. Exemples n'hi han un fotimer; l'Estatut, l'oficina antifrau, el desenvolupament d'un operador de telecomunicacions, etc...
Avui en Maragall ha deixat anar que fa un any que en ZP prefereix en Montilla a ell de candidat del PSOE. S'ha oblidat afegir que segurament prefereix en Mas de president que no pas cap dels dos ....
Ah, i no crec que CiU pacti amb el PP per 2 raons: 1) fins i tot els cecs que dirigeixen CiU intueixen que seria molt fotut donat el moment de bogeria que viu el PP des del 2000, 2) els que tenen les peles a Madrid ara són els altres!
Saps el pitjor de tot? Que sempre els hi acaba sortint bé.
Lluís, pensa que la diferència amb el Majestic és que ara a Madrid les peles i el poder el controla el PSOE! Si no fos així, estic amb tu en que la tornaven a cagar segur.
CiU és un lobby i com a tal es mou impulsat pel poder. A més té un forat gros a la caixa després de 3 anys de no tocar cuixa amb el que la prioritat número 1 és tocar poder i per extensió, peles. Podrien pactar amb el PP a Catalunya però no podrien mangonejar res important, ja que el Presupuesto de l'Estado el controlen els altres. És a dir, podrien cobrir la dimensió de col·locar tota la parentela però de l'important de debò (les donacions anònimes a canvi del lobby dels diputats a Madrid), res de res.
Home, i això que els hi surt sempre bé és molt discutible.... fa 10 anys tenien majoria absoluta a Catalunya i 18 diputats a Madrid, no perdem la perspectiva!
El primer que ens hauríem de qüestionar es el valor de l'esmentat Racòmetre com a indicador electoral. Primer, per la novetat que suposa en el panorama d'enquestes, on l'eficiència cal desmostrar-la primer. Després, per la manca de contrast amb altres enquestes. I finalment, sobretot, per la mostra: només 1000 enquestes, en un sondeig electoral, es poquíssim. Creieu que amb 400 enquestes telèfoniques a Barcelona tenim una distribució d'escons fiable?
Pel que fa al candidat que es despulla, una anotació d'ahir: